El Barça s’acontenta sent el nou Reial Madrid
Amb tot el que està provocant el descobriment del cas Negreira, la tesi, expressada en aquestes mateixes línies, que més aviat podria tractar-se d’una estafa ha desaparegut ja de qualsevol plantejament, és un autèntic miracle que el Barça de Xavi Hernández sigui a hores d’ara del campionat i, quan encara falten 13 jornades, a un pas de la victòria que li doni, gairebé, el títol de Lliga. Els blaugrana es presenten davant l’últim clàssic de lliga amb la possibilitat, més que certa, de conquerir el ceptre molt abans del previst i, sens dubte, molt, molt, merescudament.
El problema i per allà sagna la ferida és que guanyarà el campionat de la regularitat amb això, amb regularitat, però molt allunyat dels seus deu manaments, de la bíblia blaugrana, del tiki-taka, rebutjant, no ja el 4-3-3 sinó aquell estil que, segons els seus defensors i gurus, no s’ha d’abandonar ni tan sols en moments de necessitat i desesperació com els actuals. ¿Per què no s’ha d’abandonar?, perquè mai, diuen, ens ha conduït a cap domini. «Guanyar sense jugar bé», expliquen, «és pa per avui i engrunes per demà».
Però el cas és que el Barça s’ha vestit del Reial Madrid més afortunat i, com va passar ahir a la nit a San Mamés, ja treu els partits amb la mateixa fortuna, estil, baralla («m’enorgulleix com competeix l’equip, el coratge que posa en cada jugada, com demostra Gavi, i que, en quatre segons, baixessin els 10 futbolistes de l’atac a la defensa», va elogiar ahir a la nit Xavi), ajuda del VAR (amb gol concedit a Raphinha i gol anul·lat a Williams), errors dels rivals, gran parada de Ter Stegen (el Courtois culer) i superant, fins i tot, la crisi de Lewandowski, el seu Benzema particular.
El Barça (i això també li fa mal al jugador Xavi) guanya, arrossega, domina perquè defensa de meravella i ha guanyat 9 partits per 1-0 o 0-1, i Ter Stegen és el porter menys golejat de la història de LaLiga en les primeres 25 jornades del campionat: 8 Ter Stegen, 10 Abel (Atlètic) i 10 Liaño (Deportivo). El Barça està guanyant la Lliga i, molt especialment, en les últimes 10 jornades (8 victòries per la mínima), amb un estil de supervivència, més que de superioritat, mai vist ni imaginat.
I és evident que l’equip no millora. I és evident que l’equip no progressa. I és evident que l’equip no evoluciona i que, per falta de talent, per falta de Pedri (i això, tot i que justificable, seria imperdonable, perquè el canari no és –encara– Messi), per falta de nivell de la segona línia de la plantilla, veient el que es veu ningú pot imaginar un futur més vistós, més divertit, que el que es veu ara.
N’hi ha i, certament, sembla exagerat, però és lícit pensar-ho (si guanyen, insisteixo, diumenge el Reial Madrid al Camp Nou, s’acabaran aquest tipus d’especulacions), que si continuen jugant així, amb segones parts tan, tan, ineficaços i pobres, com la d’ahir a la nit a San Mamés, 9 punts, a falta de 13 jornades, podrien ser escassos, ja que els blaugrana no sempre tindran la sort i cara com a Bilbao. Però el mateix es decidia del Reial Madrid a l’última Champions i va acabar guanyant-la.
«M’enorgulleix com competeix aquest equip i el coratge amb què actuen tots els meus jugadors»
Xavi Hernández / Entrenador del FCBarcelona
El Barça (li dolgui o no a Xavi, insisteixo, que li dol) ha deixat de ser el Barça dels centrecampistes i fins i tot dels davanters, per descomptat, i és el Barça de la defensa, de Ter Stegen, cosa que no vol dir (del tot) el Barça defensiu. Però la pilota vola més que mai i sobrevola els caps (saberuts o no) dels seus centrecampistes, la llegendària i creativa sala de màquines del cruyffisme.
La renovació, al caure
Però, repeteixo, al Barça de Xavi li va que ni pintat el model afortunat del Reial Madrid i (encara ho sento més) l’estil, l’estratègia, el partit a partit, el sistema del ‘Cholo’ Simeone. Els dos vestits van ser campions i grans campions, però pot ser que amb ells Xavi i els seus jugadors visitin l’alfombra vermella de LaLiga 2022-23, però saben, tots, que no podran presentar-se a repetir l’estratègia la temporada vinent.
Xavi va dir ahir a la nit que se sentia orgullós de «com competeix aquesta família», però ell sap, perquè s’ha cansat de repetir-ho mil vegades últimament i fins i tot de reconèixer que ha passat els pitjors moments de la seva vida, que aquesta manera de guanyar, de ‘campionar’, li serveix per fer de la necessitat, virtut. I poc més, tot i que li caigui (i ben merescuda) la renovació.
Potser és que, com li passa quan va al Bernabéu i rebutja guanyar 0-1 jugant malament, Xavi no voldrà la renovació si el seu equip no juga com volen (exigeixen) els ‘panenkites’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.