Un estudi del Clínic associa ser futbolista professional a patir trastorns del son pels cops al cap

La hipòtesi era concloent: els pacients amb trastorn del son REM havien sigut futbolistes professionals. Aquest va ser el punt de partida dels investigadors del Clínic-IDIBAPS que van posar el focus en un tema cada dia més recurrent en l’esport professional: les conseqüències dels cops al cap o de les constants rematades de cap en el futbol, i les commocions cerebrals en esports de contacte. L’estudi, publicat en la revista ‘Journal of Neurology’, va analitzar les característiques dels pacients atesos en el Servei de Neurologia del Clínic per trastorns del son entre el març del 1994 i el març del 2022. De les 338 persones ateses, 228 eren homes espanyols, i d’aquests, 6 (el 2,63%) havien sigut futbolistes professionals en els anys 60 i 70, entre els 18 i els 36 anys, i amb una mitjana de 14 temporades en actiu.

Aquest grup d’estudi es va comparar amb un grup de control de 228 homes de la mateixa edat en el qual cap havia sigut futbolista professional, i també amb la població en general. L’equip de recerca del doctor Álex Iranzo va certificar que hi havia un percentatge més elevat d’exfutbolistes professionals en el grup de trastorns del son REM. Són pacients de més de 50 anys que se solen moure o parlar durant aquella fase del son en què tenen malsons sota la sensació que els persegueixen i que volen fugir.

«S’ha de replicar en altres hospitals d’arreu del món», ha explicat Iranzo sobre un estudi «descriptiu, que s’ha fet cara a cara», en relació amb d’altres de similars que s’han fet a Suècia o Escòcia, sota una òptica estadística, de comparació de dades. «No volem donar un missatge alarmista, no és una causa ni un factor de risc, hem establert una associació amb el nostre estudi», ha remarcat el doctor Iranzo. El 25% del pacients d’aquest trastorn del son REM pateixen un tipus de demència o la malaltia de Parkinson als cinc anys, la xifra puja el 75% als 10 i al 90% als 15.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

L’edat, la presència de pesticides a la gespa de camps de futbol i els traumatismes repetits són factors que, segons el neuròleg del Clínic, poden intervenir en aquests trastorns del son que deriven en aquestes conseqüències més greus per a la salut.

El doctor Gil Rodas, especialista en medicina de l’esport, ha recordat que el problema «s’ha minimitzat en el passat». I ha recordat la conveniència d’uns protocols de prevenció que a poc a poc s’estan imposant. Per exemple, en el futbol, perquè en el cas d’una commoció o cop al cap l’àrbitre para el joc i els metges tenen tres minuts per avaluar l’abast de la lesió. El també cap de l’àrea mèdica del Barça Innovation Hub ha incidit en la necessitat que després d’un contratemps d’aquest tipus l’esportista s’incorpori de manera progressiva a l’activitat en els sis dies següents. Ha apuntat, també, que en el cas de les edats de formació és convenient limitar el nombre de rematades de cap durant els entrenaments com ja s’ha fa a Anglaterra.