Viktor Tsygankov: de la guerra d’Ucraïna a la pau de Girona

Va entrar a Montilivi un futbolista reputat en l’àmbit internacional, de cap manera desconegut, una ganga de mercat d’aquestes tan difícils de detectar de 5 milions d’euros quan la cotització real és de 25. Una operació que requeria cert coneixement, do de l’oportunitat i un punt d’habilitat per atrapar un fitxatge davant els peixos grossos que especulaven amb el Dinamo de Kíiv, jugant amb la pressió del terror bèl·lic i el final del contracte d’una de les seves joies el 30 de juny. Aquest final, però amb el Girona, s’ha allargat fins al 30 de juny del 2027.

Reforçar els glutis

Va aparèixer un noi de 25 anys, nascut el 15 de novembre de 1997 a Nahariya (Israel) i que parla un anglès après de forma autodidacta, de forma sigil·losa, ara ja incapaç d’emparar-se en la discreció si no es vol quedar tancat a la casa on viu al club de golf de la PGA, molt a prop de la ciutat esportiva blanc-i-vermella. Abans s’havia de refugiar al pis del bloc d’apartaments de Kíiv quan sonaven les alarmes d’un atac rus. «La gent mira d’ajudar-me i ho agraeixo molt, és molt més fàcil l’adaptació quan la gent t’ajuda», deia l’internacional ucraïnès quan vivia els primers dies del «nou capítol» que obria en la seva vida.

Més classe que una escola 🤩 pic.twitter.com/Z33fBRSOlB

— Girona FC (@GironaFC) 2 de abril de 2023

Tsygankov va aterrar a Girona sense poder-se entrenar com el futbolista professional que era. Fora de forma, després de disputar l’últim partit el 30 de novembre. Només amb un inapropiat i excessiu reforçament dels glutis. El treball físic es resumia a pujar i baixar per les escales més de 20 plantes, dues o tres vegades al dia, per passejar el gos. Quan no havia desaparegut la llum, era a punt de fallar l’electricitat a la ciutat, es decretaven restriccions o sonaven les alarmes d’un atac aeri rus.

70 milions per Múdrik

Aquest extrem esquerrà que juga a la dreta va viatjar a Girona molt abans que s’anunciés el seu fitxatge. Ni se sospitava. Es va allotjar en un hotel de la capital sense que ningú el reconegués tret d’algun compatriota exiliat com ell, en la mateixa condició de refugiat, mentre maduraven les converses entre l’agència de representació del futbolista, el Dinamo i Pere Guardiola, president del consell d’administració del Girona. El club ucraïnès va claudicar amb aquests 5 milions, aproximadament, i el 50% del futur i previsible traspàs del futbolista. Paral·lelament, el Xakhtar Donetsk espremia el Chelsea amb 70 milions per Mikhailo Múdrik, l’altre tresor ucraïnès, de 22 anys.

Papa Tsygankov! 🤤🥰
Enhorabona família! 👨‍👩‍👦 pic.twitter.com/ZhYXWRQQif

— Girona FC (@GironaFC) 27 de marzo de 2023

Tsygankov va entrar a La Vinya, el camp d’entrenament, i Quique Cárcel estava més content que un gínjol al veure un davanter tan bo que a l’estiu tenia un preu prohibitiu i Míchel s’imaginava les prestacions que donaria en atac i els companys l’acollien amb la il·lusió comuna d’eludir el descens, a dos punts l’amenaça al gener, a set a les portes de visitar el Camp Nou.

Un altre cop al Camp Nou

Notícies relacionades

La crònica del Girona-Espanyol: Stuani decideix amb un penal polèmic

El Girona, triomf d’una gestió moderna

Viktor va fer il·luminar la cara del vestidor. «És un jugador diferent, és una sort que puguem tenir aquí un futbolista com Tsygankov. Tinc clar que no es troba en la seva millor versió perquè ve d’estar dos mesos parat, d’un país en guerra i amb una situació personal més complicada del que pensem», va comentar Míchel després que l’adquisició es fes oficial el 17 de gener passat.

A punt que faci tres mesos de l’arribada del reforç, amb el gos corrent enmig de la natura de Caldes, i el Leon gronxant-se en la calidesa del sol català, amb tres gols i tres assistències en vuit partits amb el Girona, Tsygankov torna a jugar al Camp Nou dos anys i escaig després. No és la Champions, però és en pau.