Deu equips s’han passat LaLiga tontejant amb el descens

LaLiga, en efecte, sembla totalment decidida quant al títol es refereix, aquest que per a Xavier Hernández, tècnic del Barça, significa «l’hòstia» i, no obstant, sembla, donada la facilitat amb què el conjunt blaugrana la conquistarà. Però, en efecte, en la lluita pel descens, a falta de les fatídiques 10 últimes jornades, aquestes, que els mestres Luis Aragonés i Johan Cruyff consideraven que es decidia tot hi ha implicats fins a 10 equips, és a dir, la meitat de la taula.

El vagó de cua

I no, ni tan sols el Girona, que va empatar dilluns al Camp Nou i suma 35 punts (vuit per sobre del precipici), pot estar tranquil, a falta de 30 punts per jugar-se. ¿Per què?, doncs, senzillament, perquè l’any que el Girona va baixar a Segona, a falta de 10 jornades, sumava 34 punts (un menys que ara) i, al final, va baixar ja que només va ser capaç de sumar 3 punts en les últimes jornades. Així que els implicats són: Elx (13 punts), Espanyol (27), València (27), Almeria (30), Getafe (30), Cadis (31), Sevilla (32), Mallorca (34) i Girona (35).

Els que saben d’estadístiques, per exemple, Pedro Martin, l’home dels números de la COPE, considera que faran falta, almenys, 40 o 41 punts per salvar-se. «La salvació en les últimes temporades ha sigut més barata: el Cadis es va salvar amb 39, l’Elx amb 36, el Celta amb 37... Però aquest any, València i Espanyol, dos històrics que criden molt l’atenció que estiguin posats en el fang, hauran d’aconseguir, com poc quatre victòries i dos empats i, la veritat, cap dels dos té calendaris fàcils». Dues dades molt significatives: a la campanya 2016-17, el Leganés es va salvar amb 35 punts i, en la 2010-11, el Deportivo va descendir ¡amb 43 punts!

Tothom considera que el fet que existeixin ja dos equips sense pressió, com són el ‘campió’ Barça i el descendit Elx, complica encara més les coses, ja que ningú sap com es comportaran. És més, la temible sanció al Barça per no jugar (pel cas Negreira) la pròxima Champions, farà que, no només el cinquè lloc sigui or pur, ja que donaria dret a la pròxima Copa d’Europa, sinó que el segon lloc de LaLiga, ara barallat pel Reial Madrid i Atlètic, separats només per dos punts, convertiria el seu conquistador en el ‘campió’ per a la UEFA i, per tant, entraria al bombo dels privilegiats del sorteig de la Champions 2023-24.

Amos estrangers

Més coses que poden influir poderosament en aquestes 10 finals. Els quatre últims ja han canviat d’entrenador. Normal, diuen. I el València, el desastre més gran de tots, fins a dues vegades. Sebastián Beccacece és el nou tècnic de l’Elx; l’animós Luis García, el de l’Espanyol; Rubén Baraja, l’últim del València i el curiós Paulo Pezzolano, el del Valladolid.

¿Més? Pot ser que no tingui influència, pot ser que no tingui res a veure respecte al que ha passat i pot passar, però no deixa de ser, com poc, simptomàtic, que els cinc últims tinguin magnats estrangers: l’argentí Christian Baagarnik, de l’Elx; el joguinaire xinès Chen Yansheng, de l’Espanyol; Peter Lim, de Singapur, del València; el mític Ronaldo Nazario, del Valladolid i el xeic àrab Turki Al-Sheikh, de l’Almeria. Bé i el Mallorca és del ianqui Robert Sarver i el Girona del City Football Group (47%), del bolivià Marcelo Claure (35%) i de Pere Guardiola (16%), el seu president.

20. Elx (cuer)

L’amo, Christian Baagarnik, ha posat de tècnic un dels seus empleats, un dels seus representats, Paulo Pezzolano. «Hi ha coses positives, però costa veure-les en l’adversitat», comenta el nou tècnic. «Tenim actitud i intencionalitat. La gent té compromís i una enteresa emocional gran, però no obtenir recompensa a tot això genera molt dolor. Tots sabem que la vida és afrontar adversitats i en això estem».

No hi ha dubte que en la mateixa mesura que tothom considera que el títol no se li pot escapar al Barça (mai ningú amb aquest avantatge, a 10 partits del final, el va perdre), ningú creu que l’Elx pugui guanyar, no sé, els 30 punts, col·locar-se amb 43 i salvar-se.

19. Espanyol (descens)

Té l’afició de la seva banda, cosa bona, sana, però es juga la vida al seu estadi, precisament on ha estat pitjor. Cadis, Getafe i Almeria, en l’última jornada, seran alguns dels seus visitants. I pitjor encara, en la penúltima jornada visiten València. Drama total.

Luis García, el nou tècnic, podria repetir la glòria que va viure, el seu primer any com a futbolista periquito, quan l’Espanyol es va salvar, en l’última jornada, a Montjuïc, amb gol de Coro, en el minut 89.

I ¡compte! perquè aviat hi haurà un Espanyol-Barça, on, no només pot estar en joc el descens, sinó la victòria.

18. València (descens)

Compte perquè, tal com recorda Pedro Martin, el València és el 4t històric de la Lliga espanyola, el Sevilla, també ficat a la pomada, és el 6è i l’Espanyol, el 7è, per la qual cosa les paraules de Javier Aguirre cobren cada vegada més valor: estem vivint un moment únic a LaLiga.

És la segona vegada en la història que el València està amb l’aigua fins al coll. La primera va ser en la temporada 1982-83 i es va salvar un dia històric al guanyar el Reial Madrid i donar-li el títol a l’Athletic. En aquell esprint final desesperat, els ‘ches’ havien d’aconseguir idèntics resultats que ara i ho van aconseguir: 4 victòries, 2 empats i 4 derrotes.

17. Valladolid (a 2 del descens)

«El camí només és un: jugar cada partit com si fos una final, com si fos l’últim, com si ens hi anés, que ens hi va, la vida», assenyala Pezzolano. «Cada pilota dividida és una final. Els millors equips del món juguen cada partit al mateix nivell que juguen les finals. Hem de posar-nos tots al camió i tirar cap endavant».

El Valladolid no tenia mala pinta amb el simpàtic José Rojo ‘Pacheta’, un tècnic tremendament assenyat, que, segons molts, massa, a Valladolid, estava perfectament dotat per salvar l’equip. És més, n’hi ha que pensen que si no el salvava Pacheta, no el salvaria ningú. I en això estan, no té gaire bona pinta, no.

16. Almeria (a 3 del descens)

«Estem molt, molt, molt vius i durant tot l’any ho estem demostant», assenyala Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’, un ‘mister’ de gust exquisit, que va arribar a somiar entrenar el Barça i a prop hi va ser, sens dubte. «Això és qüestió de no perdre, de fer passos petits i, per a això, l’equip ha de continuar lluitant com ho està fent, amb bon futbol».

«El futbol és molt estrany, tots els equips treballen moltíssim per aconseguir els seus objectius, tots», insisteix Rubi, que se sent molt orgullós, per exemple, d’haver aconseguit nou gols d’estratègia. «Ves, aquestes són les coses rares del futbol. Tots entrenem aquestes jugades, tots, i uns anys no te’n surt cap i, ara, en surten moltes. Allà pot estar la salvació, en un gol de corner, de falta....».

15. Getafe (a 3 del descens)

Quique Sánchez Flores, el tècnic que, l’any passat, va agafar el Getafe per amor, per carinyo, per proximitat, per complicitat, ha rebut ara, almenys momentàniament, la recompensa de no ser acomiadat i la garantia de poder intentar, de nou, salvar l’equip del descens i a fe que ho està aconseguint.

«Fins i tot perdre a Sant Sebastià, en un lloc on no hi va haver baralla ja que la Reial té un gran equip i està jugant de luxe, portàvem una ratxa excel·lent que ens va allunyar, poquet, cert, del descens. Però aquesta ratxa demostra que podem salvar-nos», comenta Sánhez Flores, que mai se l’ha enganyat, ni a ell ni als seus. «Sabíem que ens podia passar això, arribar amb l’aigua fins al coll a les últimes 10 jornades, però sabrem jugar aquestes finals. Estem preparats per assumir i superar aquest repte, ja veuran».

14. Cadis (a 4 del descens)

«Hem superat ja la barrera psicològica dels 30 punts que ens estava costant tant després de Getafe i Almeria, amb accidents en els últims segons i, a partir d’ara, a seguir», comenta el bo, el senyorial, el sincer Sergio González, un altre supervivent del descens.

«Nosaltres veiem que tenim una oportunitat, cosa que, fa uns mesos, molts no ho pensaven. No mirem els altres perquè sabem que això, salvar-te, depèn de tu. Si surts pensant que els altres, fallant, et donin un cop de mà, mai aconseguiràs el teu objectiu, perquè mai jugaràs per guanyar. I això és futbol. Et salves amb futbol, no amb sort», acaba dient González.

13. Sevilla (a 5 del descens)

Gairebé el mai vist. El mai imaginat. El sorprenent. Penses en el Sevilla de les Europa League, el Sevilla luxós de Monchi, el Sevilla que es feia amb els millors d’Europa i ara el veus en la baralla per no baixar i tothom es posa les mans al cap.

Mendilibar, que va començar guanyant, ja ha començat a posar-se nerviós i això no és bona cosa. En l’última jornada, es va trasbalsar i va dir tonto a En-Nesyri per treure’s la samarreta per celebrar el seu gol. «¿Però aquest noi és tonto o què?, estàvem amb 10 i quedava tot el partit per endavant. ¿I si li ensenyen la segona groga?»

I, no només això, Mendilibar es va tornar boig amb el VAR. «El VAR ha provocat un nou futbol. Ara els àrbitres deixen seguir i és el VAR el que els corregeix. Això demostra l’escassa personalitat que tenen ara els àrbitres. Crec que el VAR els fa pitjors àrbitres».

¡Compte! amb aquests comentaris sent en zona de descens o gairebé.

12. Mallorca (a 7 del descens)

El mexicà Javier Aguirre encara no ha renovat. Vaja. Després d’una arrencada de temporada espectacular, imprevist, sòlid, resultadista, sí, ¡però és el ‘Mallorqueta, carai!, va semblar que, camí de la salvació, cauria de seguida la renovació. I no ha passat, no. Miau. Alguna cosa passa o l’amo americà, que no ve mai a Mallorca, vol esperar.

«Jo estic tranquil i entenc que el més important és sumar prou punts per salvar-se i això encara no ha passat. Estem en el camí, sí, però no ha passat», assenyala Aguirre, que mostra la seva sorpresa per l’acomiadament tant de Pacheta, al Valladolid, com Diego Martínez a l’Espanyol.

«Són dos tècnics de provada qualitat, però així és la nostra feina. Quan entrem al camp es fa la nit i és un dia menys. A tots ens arriba aquell moment sempre, segon, però és dur perquè ningú pot dir que no treballem molt per impedir que ens passin aquestes situacions», indica el ‘Basc’.

11. Girona (a 8 del descens)

Sí, pot, potser, qui sap, no hi ha dubte que algú, alguns, molts, massa, en la bonica, eficaç, rica i esportiva Girona deu haver pensat en el difícil que és (encara) salvar-se. El record, insisteixo, del seu últim descens els fa valorar, com un triomf (que gairebé ho aconsegueixen), l’empat aconseguit, dilluns passat, al Camp Nou.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

«Crec cegament en aquesta plantilla, en aquests nois, en aquests professionals, en aquest equip i sé que sumarem aviat prou punts per no arribar a les últimes jornades temorosos que ens passi alguna cosa, perquè l’equip està demostrant que pot guanyar qualsevol i, quan en dic ‘qualsevol’, em refereixo els millors de la Lliga, sí», assenyala Miguel Ángel Sánchez, conegut per tots com a Míchel, que va abandonar l’‘estadi’ amb la samarreta de Busquets a la seva espatlla «ja que és un futbolista que m’encanta».

«I hi ha una altra cosa que em confirma el que dic: aquest equip creu en el que fa, es prepara bé i, amb la tremenda unió que hi ha amb l’afició, segueix al peu de la lletra tot el que prepara el seu equip tècnic. I quan un equip creu a cegues en el que fa, els resultats surten i els punts se sumen. Si d’alguna cosa estem orgullosos és de qui som i el que fem», conclou el tècnic de Vallecas, encantat de ser un català més.