MADRID-CITY, SEMIFINAL DE CHAMPIONS

Haaland, un monstre ‘viking’ descobreix el Bernabéu

  • Haaland trenca el rècord golejador de la Premier

  • Ancelotti analitza l’evolució del City amb Haaland

  • Xavi va intentar seduir Haaland perquè vingués al Barça

Haaland, un monstre ‘viking’ descobreix el Bernabéu

Reuters

7
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

«Me’n vaig a casa, sopo, jugo una mica als videojocs i a dormir. ¿Quin vídeo jocs? Em fa massa vergonya dir-ho». Així, com si res hagués de celebrar, va esgotar Erling Haaland les hores posteriors a l’efemèride mai vista abans en la història moderna de la Premier. Marcar 35 gols en una sola temporada i superar els 34 d’Andy Cole (Newcastle, 93-94) i Alan Shearer(Blackburn Rovers, 94-95).

Però com si res transcendent hagués fet el davanter noruec, l’exaltació del futbol del futur representat al cos d’un atleta que l’emparenta a Ibrahimovic. ¿Futur? No, és el futbol del present. Haaland mesura 1,94 m (22 anys), un centímetre menys que el suec (1,95, 41 anys), una carcassa on habita un monstre futbolístic que ha destrossat totes les previsions. Un monstre que descobreix el Bernabéu, un estadi que mai ha visitat liderant el devastador City de Guardiola, capaç d’adaptar-se de manera gairebé perfecta a la utopia que representava viure amb un ‘nou’.

Acostumat Guardiola a treballar sense aquest golejador de referència –es va inventar en la diminuta figura de Messi la majestuosa funció del ‘fals nou’– ha topat, finalment, amb un jugador que sintetitza tota la seva enorme producció ofensiva. Jove, humil i bromista, que exhibeix el seu singular sentit de l’humor escandinau, connectat amb Foden; còmplice al camp de Kevin de Bruyne, el seu millor assistent, i en connexió extraesportiva amb Jack Grealish, el seu soci a la banda esquerra.

«Tinc una gran amistat amb ell», va confessar l’exdavanter de l’Aston Villa en una entrevista amb el diari anglès ‘Daily Mail’. «Després de cada partit em diu: ‘Escolta, no surtis aquesta nit de festa’. Només li dic que calli i se’n vagi a asseure’s al seu bany de gel», va indicar Grealish, que diu de broma que Haaland ha marcat més gols aquesta temporada que ell en tota la seva carrera. No s’equivoca.

Grealish, amb 27 anys, suma 23 gols en 149 partits de la Premier. El noruec, amb 22, arriba a 35 gols en 32 jornades. No només això. També acompanya amb autèntic altruisme l’aterratge europeu de Julián Álvarez, davanter argentí acabat de coronar campió del món a Qatar que hauria de ser la seva suposada competència. Suposada perquè només Haaland competeix contra Haaland.

Un noi natural que igual fa broma amb Henry, comentarista de la televisió anglesa, quan va confessar que «la gent pensarà que soc un psicòpata, però m’agrada rebre cops durant un partit». Ho va dir just després de fer cinc gols en la Champions al Leipzig. Gols que deia no recordar malgrat que els havia fet segons abans. Gols que no processa. Ni tampoc pensa. Arriba, marca i se’n va entossudit com camina en un misteriós desafiament del qual no parla. Ni vol compartir.

Trencant teories i rècords

A Haaland, que en la seva adolescència va dir que només volia fer-ho millor que el seu pare, Alf-Inge, que també va jugar en el City (2000-2003), però sense deixar cap empremta i en el qual va rebre la brutal agressió de Roy Keane (abril del 2001) durant un derbi amb el United, el mouen motivacions que van molt més enllà.

Capaç com ha sigut el jove noruec en pocs mesos de trencar absurdes teories sobre períodes complexos d’adaptació a l’exigent futbol anglès que té en la Premier la bandera de la millor indústria futbolística del planeta. I en el City, l’aparador perfecte, al qual li falta la Champions per completar la perfecció.

Per això, i sense oblidar la vinculació familiar, va escollir unir-se a Guardiola. Tenia ofertes de tots: Bayern de Munic, l’opció més senzilla pel seu pas previ al Dortmund; Barça, Xavi i Jordi Cruyff van anar en va a veure’l a Munic per seduir-lo; Manchester United, el més remot pel passat amb el seu pare; Chelsea; Liverpool... I el Madrid de Florentino, que va navegar entre Mbappé i ell per quedar-se finalment sense cap dels dos.

Va escollir, en un disseny de carrera tan professionalment com econòmicament estudiat primer junt amb Mino Raiola, l’agent que el va tutelar abans de morir, i després amb Rafaela Pimenta, la representant que va prendre l’herència, seguir els passos adequats sense que la tempesta de gols agités el seu full de ruta.

Pep, del ‘fals nou’ al ‘nou’ pur

‘Va néixer’ primer en el Bryne, en el qual va debutar amb només 15 anys, després en el Molde (només una temporada), després en el Red Bull de Salzburg (el va fitxar per a cinc i només hi va estar una campanya) i després en el Dortmund (dos anys va estar després d’abonar 20 milions i vendre’l per 55), i Europa ja va quedar sorpresa per aquest davanter, que va escollir anar a evolucionar amb Guardiola.

I Guardiola va escollir evolucionar amb Haaland, el ‘nou’ que mai va tenir, perquè el seu inoblidable Barça devorava aquest tipus d’especialistes. Preguntin-ho, per exemple, a Eto’o o Henry, golejadors reciclats a la banda. O no perdin el temps a viatjar a Milà per parlar amb Ibrahimovic del ‘filòsof¡, com despectivament anomenava el seu entrenador al Camp Nou.

Amb Haaland, en canvi, tot ha connectat gairebé a la primera. Davanter ràpid, rapídissim, que arrenca els esprints com si fos un atleta. Abaixa la línia de les espatlles, fins i tot descendeix una mica el seu cap (com si no volgués mesurar gairebé dos metres) i es dirigeix corporalment cap al que es diu posició de penetració en l’aire. Accelera de manera espectacular de 0 a 10 metres, però també ho sosté fins als 40 o 45 metres, una cosa que resulta inabastable per als altres. Aquesta és la diferència. Corre i resisteix.

En cada una d’aquestes carreres hi ha un inevitable fil emocional i físic amb Gry Marita Braut, la seva mare, que va ser campiona noruega d’heptatló. Per això, ell, ja amb cinc anys, competia en proves d’atletisme i feia salts de llargada. Nia en Haaland una carroceria d’atleta coronada per una ment privilegiada de competidor extrem.

Està sempre obsessionat amb la feina, com li recorda Grealish, boig de viure hores i hores reclòs al gimnàs, hipnotitzat pel seguiment d’una dieta adequada. Té el motor d’un Fórmula 1. I així l’ha de cuidar amb alimentació planificada al màxim, bevent, a més, aigua filtrada, boig per les proteïnes i els productes de proximitat, seduït pel que ell anomena la seva «poció màgica», tot i que no aclareix en què consisteix, i amb un caràcter meticulosament professional, sense l’egoisme que envaeix els ‘nous’.

«Tu, tu l’havies de tirar», va cridar indignat Guardiola al davanter quan va cedir dissabte passat el penal a Gündogan, que ja acumulava dos gols al Leeds. Però va fallar i això va enervar el tècnic del City, que va recordar a Haaland l’ordre de prioritats. Ell va prioritzar, en canvi, la felicitat del company, que entén la cura del seu cos com una cosa imprescindible. Guardiola, també.

«Cures especials»

«Si compres un jugador així, no pots deixar res a la improvisació», recorda el tècnic. «Aquí el cuidem les 24 hores. Hem de tenir cures especials perquè ell té un físic especial i hem de cuidar-lo», argumenta Guardiola, que ha anat dosificant el davanter amb canvis que ha acceptat, fins i tot quan el va treure a l’hora de partit amb el Leipzig després d’anotar cinc gols.

En el Dortmund, va estar el 40% dels partits possibles lesionat la temporada passada; en el City, amb prou feines el 5% ha estat de baixa per lesions lleus. Erling no para de millorar el seu cos amb sessions especials d’entrenament més enllà del que es fa a la ciutat esportiva del club ‘citizen’, utilitza ulleres especials per no cansar els ulls, banys de gel immediats després de cada partit i una criocambra, sense oblidar, per descomptat, els 40 minuts diaris de ioga. I, així, dia rere dia. Setmana rere setmana. 

Notícies relacionades

«No crec que Erling jugui per a la història. No és el seu primer motor. Està pensant en el present», va revelar Alf Ingve Berntsen, el seu exentrenador en el Bryne, al diari francès ‘L’Equipe’. Un individu, a més, intel·ligent en el joc perquè es va mimetitzar en l’ambiciós joc del Red Bull de Salzburg, en el qual havia de pressionar i contrapressionar, a més d’interpretar amb encert el seu encaix en el joc sense pilota del Dortmund unit al seu compromís defensiu, per la qual cosa va arribar ja madur a Manchester, on Guardiola ha acabat per polir una joia única.

Un monstre ‘viking’, com ell mateix es defineix, que terroritza allà per on passa. Fins i tot el madridisme, amo com se sent i amb raó de la Copa d’Europa, i el Bernabéu, un estadi que mai ha trepitjat