El jardí de Leo, per Mónica Marchante

¿Què li devia passar pel cap en aquells minuts en què disfrutava en soledat i en silenci de l’imponent nou Bernabéu? ¿Eren les seves llunyanes batalles amb el 4 a l’esquena vestit de blaugrana? ¿O més aviat el malson que havia viscut feia un any quan Rodrygo va marcar dos gols en un minut? ¿O la semifinal contra el «puto amo» Mourinho?

Qui sap, potser mirava de recordar qui va ser l’últim gran jugador visitant capaç de triomfar al Santiago Bernabéu. Una empresa impossible ara com ara. Dimarts aquesta glòria semblava reservada a Haaland, en la seva primera visita a la casa blanca, amb els seus 51 gols com a targeta de presentació, però hi va haver destrempada. L’únic Haaland que va donar espectacle va ser Alfie Haaland, el pare d’Erling, però en una llotja privada on es va quedar a gust responent a alguns aficionats.

Per recordar una nit memorable d’un crac visitant al Bernabéu, cal remuntar-se a diversos anys enrere, amb tots els respectes per als dos gols de Chukwueze que van donar la victòria al Vila-real en la Lliga fa un mes.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Leo Messi sí que va donar la talla, i de quina manera, en aquest estadi, que es va arribar a batejar com ‘el jardí de Leo’. Van ser 15 gols els que Messi va fer a casa de Florentino i partits memorables en els millors anys d’aquell FC Barcelona per a la història.

Després hi va passar Mbappé, el desitjat pel madridisme, que va marcar un gol l’any passat a vuitens, però no li va servir per eliminar el Reial Madrid en la Champions. Tampoc es recorda res extraordinari de Neymar a Concha Espina. El jardí de Leo no està a l’abast de ningú; de moment el guarda l’absència, i la memòria.