Article de Marc Menchén: Manchester City vs PSG: semblen el mateix, però no

El Manchester City jugarà la segona final de Champions League en cinc anys. El Paris Saint-Germain (PSG) sempre ha caigut a vuitens. Els anglesos tenen una estratègia ben definida per consolidar-se com a marca principal d’un hòlding de clubs que encara ha de demostrar la seva viabilitat. Els francesos semblen un projecte fallit incapaç de consolidar-se en l’elit europea si no és artificialment. I aquesta és la principal diferència –d’algunes– entre dos projectes que tenen un origen gairebé idèntic.

La primera, els ‘petrodòlars’. El PSG va ser adquirit el 2011 per Qatar i ha cobert ampliacions de capital per 511 milions. Abu Dhabi va agafar el 2008 les regnes del City, al qual ha injectat més de 1.000 milions per tapar pèrdues. La segona, la de patrocinadors ‘in house’. PSG i City tenen tots dos com a patrocinador principal l’aerolínia oficial dels seus emirats (Qatar Airways i Etihad). Qatar va arribar a pagar 215 milions l’any en patrocini turístic als parisencs i el va rebaixar a 145 milions després d’investigar la UEFA, si bé es considera que és un preu desorbitat per a la repercussió que té. La filtració de Football Leaks va revelar patrocinis a demanda de marques d’Abu Dhabi al City per quadrar els comptes, un fet que avui investiga la Premier League.

Sense aquestes dues similituds, avui seria impossible que aquests dos clubs haguessin arribat a l’elit pels seus propis mitjans. I aquí entren les diferències i pel que, en certa manera, penso que el City té més futur que el PSG. Començant perquè els primers van triar la lliga de futbol amb més ingressos i més audiència a escala mundial, cosa que ha reduït la dependència de la propietat per comptar amb pressupostos més elevats. Els segons estan a la cinquena lliga per ingressos i escassa internacionalització.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Ferran Soriano ha ampliat la xarxa de clubs del City a 10 països, perquè com a model de negoci té més sentit a llarg termini. En el terreny esportiu, construir una xarxa global de joves talents formats amb un mateix mètode li dona l’avantatge d’oferir diverses sortides professionals i potencialment estalviar en fitxatges. En el comercial, li ha donat una plataforma d’activació de patrocinis sobre el terreny a diversos països que sumen a l’impacte global del City, situació de què la resta no disposa.

I, finalment, la validació del mercat. Malgrat que el hòlding continua perdent diners i el City ja guanya –caldria analitzar com es reparteixen costos d’estructura–, és cert que fons com China Media Capital i Silverlake han invertit 810 milions al fet que els ‘citizen’ són un projecte guanyador. Ho són en el terreny esportiu i en l’entreteniment, però li queda camí en l’econòmic.