Futbol i fitxatges, un mercat on ja no només hi ha clubs

Leo Messi no es retirarà al FC Barcelona. L’operació era prou complicada, per la situació econòmica del club i pels competidors que van emergir en aquesta carrera. No és un secret que l’entitat blaugrana continua amb un nivell de despesa molt superior al dels seus ingressos, el que obliga a moltes sortides abans de qualsevol entrada. Mentrestant, els seus rivals en aquesta carrera a l’esprint –Al-Hilal i Inter Miami– no han tingut tanta complexitat en l’àmbit econòmic, com sí a plantejar una proposta esportiva i personal atractiva.

De fet, l’astre argentí s’ha acabat decantant per factors associats a això últim en el moment d’escollir destinació entre l’Aràbia Saudita o els Estats Units. Davant l’argument emocional del Barça, dos clubs amb palanques que un club social, sigui el Barça o el Reial Madrid, difícilment pot activar. PIF, fons sobirà de l’Aràbia Saudita i que ja controla el Newcastle, ha comprat el 75% dels quatre principals equips del país. Al-Ittihad, Al-Ahli, Al-Hilal i Al-Nassr ja tenen darrere el poder econòmic d’un fons que maneja 700.000 milions de dòlars i que ha facilitat que els Cristiano Ronaldo, Karim Benzema i N’Golo Kanté de torn puguin fer les maletes i anar a cobrar un mínim de 100 milions anuals.

Xifres fora de tota lògica empresarial per al que la realitat del mercat donaria a un equip d’una lliga tan menor com la saudita. És la via dels diners ràpids i a cabassos que ja va explorar la Xina amb el mateix desig d’acabar acollint un Mundial, i que va acabar amb alguns clubs en fallida i impagaments. Res a veure amb el que s’està dissenyant a Miami per acabar de tancar l’aterratge del futbolista que ha de marcar un tercer punt d’inflexió per al soccer després de Pelé i Beckham.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

En una era en què els esportistes són els que estableixen la veritable connexió amb el fan i demostren voluntat de formar part del business, la fórmula MLS sembla imbatible: participació accionarial a l’Inter Miami o una franquícia futura; presència directa en el mercat de patrocini més gran del món, i possibilitat de quedar-se un percentatge dels nous ingressos que la seva arribada generi en subscripcions a l’OTT d’Apple i el marxandatge d’Adidas. Amb la primera va anunciar el pròxim llançament d’una docusèrie i per a la segona és el seu gran ambaixador del futbol. ¿Un Jordan-Nike versió futbol per dominar el soccer?

No són els 500 milions a l’any que li donava l’Aràbia Saudita, però a llarg termini el seu llegat aquí pot ser molt més tangible que allà i pot ser una inversió molt més rendible. L’MLS ha deixat clar que es tracta gairebé d’una operació d’estat i tant la competició com els clubs s’han alineat per ajudar. Beckham va pagar 25 milions per ser copropietari de l’Inter Miami, que abans d’arribar Messi ja valia gairebé 600 milions de dòlars. Not bad.