El City 3.0 de Guardiola: els rostres del campió d’Europa

Amb l’espatlla esquerra va rebutjar el xut a mitja altura de Lautaro. Amb el genoll esquerre va desviar el cop de cap de Lukaku sobre la línia de gol. Amb el puny dret va desviar la pilota pentinada per Gosens. Tres intervencions clau, decisives, perquè el Manchester City s’apropiés de la Copa d’Europa. Ederson Moraes (29 anys) va ser un dels fitxatges de Guardiola al culminar la seva primera campanya a l’Etihad (2017), obsessionat amb el joc de peus dels porters. El brasiler va mostrar nerviosisme amb les seves passades en el primer temps d’Istanbul, però va complir després la demanda bàsica que s’exigeix a un porter: ho va parar tot.

Va passar malament i va parar bé Ederson, que segueix sota els pals, ferm i segur amb la confiança de l’entrenador, sis anys després. Ha vist des de la porteria la progressió futbolística del City a través dels fitxatges que han completat l’equip i l’evolució tàctica d’alguns dels seus companys. Només cinc gols ha encaixat el City en els 13 partits de la Champions. Dos en la lligueta (Dortmund i Sevilla), a casa, i tres a fora en els tres partits d’anada de les eliminatòries (1-1 a Leipzig, Munic i Madrid).

Guardiola presumeix de jugar amb quatre centrals «a qui els encanta defensar». Tot i que la tesi contradigui l’esperit que sempre ha pregonat l’entrenador. Eren, en efecte, els quatre defenses del City d’Istanbul centrals de bressol: Stones, Akanji, Rúben Dias i Aké.

Però Stones va canviar a interior dret, en el que és una de les més clares evolucions practicades pel tècnic de Santpedor, quan el City té la pilota, o sigui gairebé sempre. No era un invent de Guardiola, a qui acusen d’overthinking a Anglaterra. És a dir, de pensar massa.

𝗦𝗧𝗢𝗡𝗘𝗦 𝟮.𝟬 #DeportePlus #UCLfinal pic.twitter.com/X9WY1SziRF

— Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 11 de junio de 2023

El futbolista va exercir d’interior dret perquè l’equip tingués un jugador més per construir el joc al centre del camp, ja que al darrere era un tres contra dos. Una fórmula assajada des de fa temps pel tècnic, que va començar a practicar amb Philipp Lahm i Joshua Kimmich al Bayern, i que va iniciar a Manchester a través de João Cancelo.

Stones, no obstant, era el típic central internacional amb Anglaterra, més fi que brut (com Akanji amb Suïssa, Rúben Dias amb Portugal, Nathan Aké amb els Països Baixos i Aymeric Laporte amb Espanya), a qui Guardiola ha llimat les virtuts tècniques per col·laborar en la dinàmica de passades. Stones va tancar la final amb sis regats encertats de sis d’intentats. La perfecció. Igual que Messi en la final Barça-Juventus (2015).

Rodrigo Hernández (26 anys) s’ha fet gran. Ja és titular al City sense l’empara de Fernandinho i el comandant d’Espanya després de la retirada de Sergio Busquets. El doble relleu, a Manchester i Las Rozas, s’està gestant des de fa un any.

Rodri s’ha fet gran, i Guardiola li va reclamar que es comportés com un adult a la final, conscient del pes que té el futbolista en les funcions orgàniques de l’equip. El futbolista no va tenir objeccions a admetre que estava fent «un partit de merda» i que Guardiola el va emplaçar a exercir el paper de líder. Sense «bronques en el descans», va aclarir el tècnic, però sense subterfugis.

«Em va dir a la cara que estava malament, que era un líder i que havia de canviar la mentalitat», va revelar Rodrigo. També li va dir que llegís millor el joc, sense precipitar-se i que entre tots procuressin trobar Stones, el jugador menys pressionat per l’Inter.

Suplent a la final de Porto el 2021 (Guardiola va escollir Gündogan), el gol d’Istanbul –el quart de la temporada– el va situar sota el focus, però Guardiola va preferir reivindicar «la temporada que ha fet» l’MVP de la final. Dos anys després, és un futbolista imprescindible en els plans del tècnic. De les dimensions de Messi, cadascun a la seva parcel·la.

Contra l’Inter va disfrutar de la 52a titularitat en els 61 partits disputats pels celestes. El 85%. Només Messi va ser més intocable per a Guardiola en el Barça de la temporada 2011-12, quan va ser titular 57 vegades en 64 partits.

"Rodri's on fire!" 🔥#ManCity | #UCLfinal pic.twitter.com/wtkDnslH2O

— Manchester City (@ManCity) 11 de junio de 2023

4 ¿Per què Grealish se sentia «una merda»?

Rodri sentia que estava fent un partit «de merda» en el primer temps, i Jack Grealish també va sentir que estava fent «una merda de partit» en la final: «Vaig estar fatal». Tots dos van completar els 90 minuts, fet que prova la rellevància que concedeix l’entrenador a la seva participació, més enllà del partit definitiu. L’extrem sentia una enorme gratitud envers l’entrenador.

«És un geni. Me n’he anat a parlar amb ell i a donar-li les gràcies, perquè ha posat molta fe en mi, va pagar molts milions fa dos anys i l’any passat vaig jugar com una merda, però va continuar confiant en mi», va explicar Grealish, emocionat després d’assumir que acabaven de guanyar the treble, el triplet.

 

Grealish ho ha passat pitjor que Rodrigo al culminar la segona campanya al City. Per moments es va sentir «una porqueria» per no correspondre a «la fe» i el «munt de diners» que va costar al City: 116 milions d’euros, el fitxatge més car de la història d’Anglaterra, pagats a l’Aston Villa.

Va aportar sis gols i quatre assistències en la primera campanya, xifres que s’han transformat en cinc gols i onze assistències en 50 partits. L’extrem ha disputat els 13 de la competició europea. L’últim, a Istanbul, davant tota la família.

L’expansiu extrem no va estar a l’altura contra l’Inter, però sí després al liderar les celebracions al vestidor i a l’hotel, on el City va fer la festa. Grealish va veure l’albada d’Istanbul, amb una cervesa a la mà i amb el mateix equipament amb què havia disputat la final, amb les taques de la gespa a la samarreta i els pantalons.

Casi 12 horas después de la final, Grealish seguia con la camiseta puesta.

Leyenda de la noche. pic.twitter.com/qxs4S5oNQ8

— MultiDeporte (@Multi_Deporte) 11 de junio de 2023

5 ¿Com ha canviat Haaland al City?

Erling Haaland no va marcar ni en els dos duels de la semifinal davant el Madrid ni en la final contra l’Inter. El City no va necessitar el golejador noruec. L’home que veritablement ha transformat l’equip fins a completar-lo. Es va guanyar contundència a l’àrea pròpia amb els quatre centrals i es va guanyar efectivitat a la contrària amb la presència d’un davanter centre tan natural i bàsic com els defenses.

No van faltar les crítiques a l’elecció que va fer Guardiola per, suposadament, contravenir els seus imaginaris principis tàctics, per més que no existeix cap recriminació al rendiment ofert per Haaland. Ni a la idoneïtat del fitxatge d’un futbolista com el gegant noruec, de 22 anys, el més cotitzat del mercat.

Txiki Begiristain va executar una operació desitjada per tot Europa, i Guardiola ha modelat els plans tàctics, que abans contemplava la presència d’un davanter centre fals i esmunyedís (Gabriel Jesús, Sterling) i ara es basa en la referència més o menys estàtica de Haaland, amb una fortalesa que li permet superar el joc físic amb els centrals i una qualitat en la rematada que li permet aprofitar qualsevol pilota que li cau. Només en va rebre dues contra l’Inter en la rigorosa custòdia que van fer d’ell Darmian, Acerbi i Bastoni. Les dues rematades van topar amb el cos d’Onana.

Haaland ha fet 52 gols en 53 partits (només un gol en les últimes vuit aparicions). Els números parlen més que les paraules. Plorós, va córrer a abraçar Guardiola. Tots dos havien complert la seva paraula. Gols a canvi de títols. El que necessitaven l’un de l’altre.