Així prepara l’Atlètic Escaldes d’Andorra el seu debut a la Champions

Jack Grealish està celebrant encara la conquesta de la Champions del Manchester City –res a retreure– i la nova edició (la 69a de la Copa d’Europa, la 32a amb la denominació moderna) està a punt de començar.

Aquest dimarts arrenca la competició dels campions de Lliga amb una ronda preliminar dels representants dels països més modestos del continent. Entre aquests, un entranyable debutant: l’Atlètic Escaldes d’Andorra, que s’enfrontarà a l’FK Buducnost Podgorica de Montenegro. L’altra eliminatòria la disputen el Tre Penne de San Marino i el Breidablik d’Islàndia, que serà l’amfitrió ja que el quadrangular se celebra al seu estadi, el Kópavogsvöllur (3.009 espectadors), la meitat asseguts. Els vencedors jugaran la final divendres vinent, i el campió continuarà el camí per la Champions. Serà el rival del Shamrock Rovers d’Irlanda; els altres tres cauen a la Conference League i també coneixen els seus probables rivals.

Inscriure’s a la UEFA

L’Atlètic Escaldes, que només compta amb una participació europea, és el club de menys rànquing del continent. Mentre el seu entrenador, Federico Bessone, prepara l’equip, un representant del club, l’anomenat key contact per a la UEFA, està immers per emplenar a la plataforma Time tots els requisits que exigeix l’organisme futbolístic per a la seva màxima competició. No només de la plantilla i del cos tècnic. El procediment no és breu.

Els jugadors de l’Atlètic es van començar a entrenar el dia 7, tres abans que Grealish obrís la primera cervesa el 10 de juny a Istanbul. Havien acabat la lliga el 21 de maig, amb el títol de campions, i després de dues setmanes de vacances ja van començar a córrer. Mentre tots els seus col·legues estan escampats per totes les platges del món.

«S’estan entrenant com bojos», reconeix Bessone, de la motivació i la il·lusió que ha irromput al vestidor. Res a veure amb la monotonia de lliga d’Andorra, amb quatre enfrontaments contra cada rival, sense desplaçaments fora del Principat. El campionat s’ampliarà aquesta temporada vinent que l’Atlètic inaugura, amb el duel de dimarts a les 13 hores d’Islàndia (15 hores a Andorra). El mateix horari de la hipotètica final tres dies més tard.

Cansament el 2021, dolor el 2022

Bessone, tot i que debutant com a entrenador, ha sabut com preparar la cita europea. Va viure la breu experiència de la campanya 22-23. Era jugador primer i entrenador després de l’Inter Escaldes (l’Engordany és el tercer equip de la població) i va ser cessat amb l’equip líder i amb dos punts d’avantatge respecte al segon. Setmanes després va fitxar per l’Atlètic, el rival directe, i es va trobar que havia de gestionar la ronda preliminar de la Conference League. A doble volta. Va empatar al camp del Gzira United, de Malta (1-1), i va sucumbir en la tornada, a casa. «En el minut 105, en l’únic xut que van fer en tot el partit. Un golàs, des de fora de l’àrea», reconeix.

Aquesta vegada, no obstant, són dos partits contra rivals diferents en tres dies. «Si guanyes el primer, pateixes molt en el segon», recorda, de quan va participar com a futbolista en la ronda preliminar amb l’Inter el 2021. «Vam vèncer per 0-1 l’HB, el campió de les illes Fèroe, i vam jugar la final contra el Pristina, el campió de Kosovo, i en el descans estàvem rígids ja», admet, de la falta d’hàbit per assumir tant desgast en tan curt espai de temps. Aquest és un fet lògic en el seu cas, depassada llargament la trentena.

Experiència cara

L’experiència surt cara. L’eliminatòria preliminar es pot pagar amb el premi que entrega la UEFA al campió de Lliga: 650.000 euros. L’Atlètic ha de pagar el desplaçament des d’Andorra a Barcelona, un vol d’anada i tornada a Reykjavík (gairebé 400 euros) i l’estada en un hotel durant quatre dies per prevenir la classificació. Canviar el vol té penalització.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

«És un aparador per als joves, ho disfrutaran», assegura Bessone, que ha viscut experiències similars. Nascut a Córdoba (Argentina) el 1984, té la doble nacionalitat. Va passar pels filials del Barça i l’Espanyol, va continuar al Nàstic, va volar cap al Regne Unit (Swansea, Leeds, Charlton...), va aterrar als Estats Units (Kansas City) i va tornar fins a acabar a Andorra. Amb l’Atlètic ha sigut campió com a jugador i entrenador. L’equip ha sigut líder de la primera a la 28a jornada. «Ningú ho havia aconseguit mai. Hem fet història», explica amb orgull. Intueix, no obstant, el perill.

«Se’m volen fumar», diu, pels moviments que veu al seu voltant. Durant la temporada ja va perdre dos dels sis membres del seu staff, i la plantilla s’ha escurçat. Una plantilla que, en part, s’ha confeccionat amb els seus contactes. Hi sobresurten els noms del mallorquí Víctor Casadesús, de 38 anys (més de 300 partits a Primera) i Martí Riverola (32), ex del planter blaugrana que ha jugat als Països Baixos, Itàlia i Àustria i va aterrar a l’Andorra abans de moure’s cap a l’Atlètic. I amb aquest últim està a punt d’estrenar la Champions. I Grealish, de vacances.