DESPRÉS DE CINC ANYS A KOBE

Iniesta s’acomiada del Japó després d’una nit plena d’emocions

Iniesta deixa entre llàgrimes el Vissel Kobe, però desitja «continuar jugant»

Homenatge del Barça a Iniesta a Tòquio

Iniesta s’acomiada del Japó després d’una nit plena d’emocions

@visselkobe

2
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

No s’havia arribat encara a l’hora de partit. Llavors, es va aixecar a la pissarra electrònica el dorsal número vuit. El seu número. El que va honrar a Barcelona fins a fer-lo objecte de culte. El que va dignificar al Japó, on va canviar el futbol des del camp portant el seu club, el Vissel Kobe, a cotes inimaginables conquerint títols que mai havia guanyat i el reconeixement que abans mai havia tingut.

Es va aixecar el ‘vuit’ i ell, Andrés Iniesta Luján, es va dirigir cap a la banqueta emocionat, sorprès de rebre tant i tant carinyo a l’altra punta del món. Va abandonar la gespa, era el seu últim partit amb la samarra del Vissel després de cinc anys d’ascensió contínua fins a transformar-lo en un dels clubs més populars del Japó, i quan va sortir del camp (minut 57, va entrar Daiju Sasaki) l’emoció es va apoderar d’ell.

Emocionat estava quan va fer la reverència tradicional inclinant el cos cap endavant com ja va fer a Tòquio coincidint amb l’homenatge que li va tributar el Barça. Emocionades estaven milers i milers de persones que van omplir les grades del Noevir Stadium de Kobe. El partit de la J League, que va acabar en empat (1-1), es va continuar jugant. Però les mirades s’adreçaven cap a Iniesta, que es va asseure al costat d’un altre exblaugrana, Sergi Samper.

Allà, en silenci, i amb l’emoció sacsejant-lo per dins i per fora, el ja excapità del Vissel Kobe anava repassant en la seva memòria tot l’ocorregut des de l’estiu del 2018, en què va emprendre l’aventura japonesa. No s’hauria imaginat estar-hi tant temps. Han sigut cinc anys. Cinc llargs anys en què ha vist créixer la seva família amb Anna, la seva dona. Ara ja tenen cinc fills.

El viatge a l’elit

Cinc anys en què el Vissel ha passat de lluitar per evitar el descens a guanyar títols i viure enfilat a la zona noble de la classificació. Ara mateix, ocupa el tercer lloc del torneig, amb 37 punts acumulats en les 18 primeres jornades, un punt per sota del Nagoya, que en suma 38, però amb un partit més. I a dos punts del líder, el Yokohama Marinos (39), que també ha jugat 18 partits.

Notícies relacionades

Iniesta, i per decisió pròpia, abandona el Japó, un país que ha fet seu, entregats des del primer minut de la seva arribada al talent de Fuentealbilla. Se’n va perquè, amb 39 anys, vol continuar jugant. Desitja sentir-se important des de l’inici. ¿On anirà? Ni ell mateix ho sap. Maneja diverses ofertes, per la qual cosa ha de decidir quin és el seu últim destí, entossudit com està a acabar complint els 40 anys amb les botes posades.

Se’n va del Japó després de completar un lustre inoblidable, amb un estadi (el Noevir) construït, il·luminat dins d’una foscor amb tot el focus posat en ell. Ple de pancartes per tot el que ha rebut: «Gracias, Andrés»’ es podia llegir en una, i un mosaic espectacular, amb el vuit a l’esquena, va presidir la seva entrada al camp. Iniesta se’n va de Kobe, però mai se n’anirà de la memòria dels aficionats japonesos.