Entrevista a Laia Codina abans de la final del Mundial: «Si guanyem, pot ser un cop sobre la taula»

Laia Codina (Campllong, Girona, 2000) viu el present i s’hi refugia per allunyar-se de tot el que és aliè a la pilota. Sempre atén la premsa amb un somriure i s’interessa per la persona que hi ha rere la gravadora o la càmera, malgrat que sap que li pot caure alguna pregunta incòmoda.

Respon amb transparència i sense evasives, com a ella, estudiant de periodisme, li agradaria que li contestessin. Ara es troba en un gran moment personal, després d’haver-se erigit com a central titular de la selecció. I aquest diumenge jugarà, si així ho decideix el tècnic Jorge Vilda, la seva primera final en l’elit.

¿Com es dorm aquests dies sent finalista del Mundial? Feliç Perquè al final portem molt temps aquí i que tot això tingui la seva recompensa ho fa més emocionant. ¡És molt fort, estem en la final d’un Mundial!

¿Ja estàs nerviosa? Si segueix el mateix curs que a quarts o semifinals, m’arriben els nervis la nit abans o el mateix dia del partit, que és quan el cos s’activa de veritat. Estic tranquil·la i disfrutant.

Si et diuen fa uns mesos que series aquí, sent titular, ¿t’ho hauries cregut? El meu primer objectiu era ser a la llista definitiva de 23 jugadores. Imagina’t el que suposa per a mi haver jugat els tres últims partits, en fases eliminatòries, com a titular. Ni de conya m’ho hauria imaginat. Però he de pensar en què està passant en cada moment. Llavors no em tocava ser titular, acceptava el meu rol. Ara sí. Ho accepto també i dono el millor de mi.

¿I que arribaríeu a la final? Ho vaig dir des del principi: aquest equip no es posava sostre. Sabíem que el llistó era a vuitens i teníem molt al cap que podíem arribar a la final.

¿Com prepares una final? Intento no canviar la rutina del que ja porto fent, perquè el que funciona, funciona. M’agrada mirar el que fan les rivals. Però em centro sobretot en mi, en què he fet bé i malament en els partits anteriors.

Vas ser en la semifinal entre Austràlia i Anglaterra. ¿Què vas veure? Que Anglaterra va ser la clara guanyadora. És una selecció que ja coneixem, no és cap sorpresa. Era una de les preferides per arribar a la final.

¿Quin grau d’importància té el factor mental a l’hora d’afrontar una final? Moltíssima. No sé si és per la meva posició o per què, però crec que el grau de concentració que es necessita en un partit de tant nivell és altíssim i això requereix que mentalment estiguis bé, fresca, concentrada. Estem preparades, tenim jugadores que han jugat finals en aquest equip i ens transmeten aquesta experiència.

¿Què us diuen? Res en especial, ho estem tractant amb molta normalitat. Al final no deixa de ser un partit de, mínim, 90 minuts, que és el que hem fet tota la vida.

Ha sigut un any dur per a tu, has rebut moltes crítiques per la teva decisió d’anar amb la selecció. ¿Com ho has fet per tirar endavant? Aïllant-me. Una mica de tot. Entenc i respecto les opinions de la gent, però la meva feina és jugar a futbol i fer-ho el millor possible i això és el que he intentat.

¿Creus que molta gent ha parlat sense saber? Bé, cada un té la seva opinió i les seves fonts. Nosaltres tenim clar que som aquí per guanyar un Mundial i som a punt de jugar la final.

Si guanyeu, ¿creus que pot ser una oportunitat perquè s’escolti més les jugadores? Crec que ja s’està veient un canvi. El president és aquí, ens donen totes les facilitats. No crec que depengui de si guanyem, és un procés. Però sí que si guanyem pot ser un cop sobre la taula, tot i que més a escala del futbol femení i repercussió.

Com a estudiant de periodisme, ¿què et sembla que hi hagi tanta premsa aquí? És espectacular, ho comentàvem l’altre dia amb Jenni Hermoso, que va flipar en la roda de premsa prèvia a la semifinal. Estem molt agraïdes perquè és el que fa anys que demanem. Ara toca seguir així, tots junts de bracet, perquè el futbol femení continuï creixent.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Onze jugadores del Barça a la final. ¿Què et diu això? Que s’estan fent les coses molt bé, que el que s’aconsegueix al club tant a Espanya, amb la Lliga, la Supercopa, la Copa, com a Europa no és casualitat. Aquestes jugadores també estan tenint molt pes en les seves seleccions i és un orgull que això passi.

El Mundial és un gran aparador. A tu t’ha apujat el caixet i un gran equip com l’Arsenal et pretén. ¿Tens res decidit? No vull semblar pesada, però crec que tot el que sigui pensar en el futur serà cometre un error. El factor mental és molt important, com dèiem, i ara mateix només penso en la final del Mundial.