La crònica del Suècia-Austràlia: Rolfö i Asllani donen a Suècia el bronze del Mundial

El partit estava estrany. Va dominar a l’inici Suècia, monopolitzant la pilota. Però Austràlia, amb rebel·lia, es va aixecar per canviar el paisatge d’un partit entretingut. Un partit, el del tercer i quart lloc en un Mundial, que ningú vol jugar. Un partit que no es manté en el record de gairebé ningú. Però elles el van jugar com si fos el més transcendent i van deixar, al final, un valuós triomf per a Suècia que l’enfila al tercer lloc del planeta futbol femení. És el quart bronze en un Mundial per a les nòrdiques. Austràlia és quarta, la seva millor classificació.

La selecció sueca semblava atrapada en aquest inesperat domini australià quan una fugaç jugada per la banda esquerra va acabar de mala manera per a les amfitriones. A l’inici, no. A l’inici no perquè el cop de cap, bonic i plàstic en la seva execució, de la blaugrana Rolfö va ser repel·lit pel travesser. Però després la tecnologia va detectar que Clare Hunt, la central d’Austràlia, va colpejar sense voler el taló dret de Blackstenius, la poderosa davantera nòrdica. No volia l’australiana. És obvi. Però ho va fer.

El dictamen del VAR

El VAR va revisar amb rapidesa l’acció i Cheryl Foster, l’àrbitra gal·lesa, ho va explicar després a les milers d’aficionades i aficionats que omplien l’estadi de Brisbane. Era penal. Penal i gol de Rolfö, que el va llançar amb delicadesa –la pilota no es va desenganxar de la gespa en el seu viatge des dels 11 metres– i extrema precisió, burlant-se de l’estirada d’Arnold, la portera del West Ham que va deixar dues supèrbies aturades en la primera meitat.

Però no va arribar a temps d’aturar el penal que va canviar un partit que va ser a l’inici de Suècia, després d’Austràlia i va acabar, de nou, als peus de les nòrdiques. Va ser, en realitat, el partit de les porteres perquè Musovic, la sueca, va firmar tres intervencions espectaculars per frustrar les amfitriones en una divertida i apassionant primera meitat. Ningú diria que és el partit que ningú vol jugar. Elles, sí.

En la segona meitat, el partit va retornar als orígens de la primera. No era tan alegre i despreocupat com a l’inici. Però Austràlia, empesa per tot el país, no es conformava amb ser quarta del Mundial que ha canviat la mirada sobre l’esport femení als Antípodes. No només del futbol sinó de tot l’esport. A Suècia li tocava resistir intentant conquerir la pilota que havia sigut seva perquè l’empenta de ‘les Matildas’ no s’aturava.

El contraatac perfecte va ser suec

Fins que un altre fugaç atac, un contraatac perfecte, va silenciar Austràlia. Va ser una jugada extraordinària després del robatori en camp propi, pròleg a una conducció superba –més de 40 metres corrent i dibuixant en la seva ment l’acció– d’Asllani, que va utilitzar Blackstenius com a suport per rubricar el seu golàs. Va ser astuta la davantera sueca, que va esperar l’arribada d’Asllani, el furiós cop amb la dreta del qual des de fora de l’àrea el feia gairebé penjar-se el bronze al seu pit.

Tot va passar molt ràpid. Tot just 15 segons va durar aquesta jugada. Van ser 15 segons i tres jugadores sueques per demostrar la verticalitat i el verí que amagava el seu futbol. Gairebé 70 metres en tot just 15 segons. No van claudicar, però, ‘les Matildas’ malgrat les tones de ciment que van suposar en l’àmbit emocional aquest cacau d’Asllani, la capitana sueca. Però cada vegada que Austràlia volia aixecar-se topava amb Musovic, la fiable meta del Chelsea, que no es va desconnectar ni un sol segon del partit. 

Va dominar ella tots els registres. Parades a boca de canó, com en la segona meitat. Parades llunyanes, com en la primera. Joc aeri. Aquesta autoritat, indiscutible de Musovic, va proporcionar calma a Suècia en la seva ruta cap al tercer lloc deixant en silenci tot un país.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra