Jorge Vilda té la paella pel mànec: les jugadores i la Federació esperen la seva decisió

Laselecció femenina de futbol disfruta d’hores de vi i roses després dels dies de fúria viscuts els últims temps. El títol de campiones del món sembla que ha apaivagat l’ambient guerracivilista que es vivia en el si de l’equip quan va embarcar cap a Nova Zelanda fa 40 dies. Les victòries han servit de sedant per a un grup en el qual les postures entre Jorge Vilda i les jugadores s’han temperat, tot i que hi ha casos en els quals el distanciament continua vigent.

Triomfador amb sis ‘rebels’

La inclusió en la llista final de 6 de les 18 rebels (Jenni Hermoso, Irene Paredes, Alèxia Putellas, Aitana Bonmatí, Ona Batlle i Mariona Caldentey) va resultar decisiva per obtenir l’èxit històric, i el seleccionador ha apostat per mantenir un perfil baix i acostar-se a aquestes jugadores, mirant de donar un cop de porta a l’esdevingut anteriorment. Almenys amb elles. Jorge Vilda, la vàlua del qual va ser qüestionada per les jugadores, surt triomfador d’aquest envit després de prendre decisions de rellevància durant el torneig que han sigut fonamentals per a la consecució del Mundial. I ara mateix ni les jugadores ni la premsa qüestionen la seva jerarquia després de sotmetre a la final fins i tot una Anglaterra dirigida per la brillant seleccionadora Sarina Weigman.

En aquest context, es reobre la incògnita sobre el futur de Vilda, que abans de l’Eurocopa del 2022 va renovar el contracte amb la Federació fins al 2024. La intenció de Luis Rubiales, que sempre ha recolzat el madrileny, més encara durant la crisi pel motí de les jugadores, continua sent mantenir-lo en el càrrec de seleccionador. Especialment ara després de ser assenyalat com un dels triomfadors del Mundial per la gestió de la crisi i del grup aquests mesos. «Me n’alegro molt pel Jorge perquè hem passat moments molt difícils i se n’ha sabut refer. El nostre seleccionador ha fet una tasca espectacular aquest Mundial. És un dels grans artífexs d’això juntament amb les jugadores. Un 10 per a tothom», advertia un eufòric Rubiales hores després que Espanya guanyés el Mundial.

La idea de la Federació és renovar el contracte de Vilda durant quatre anys més en el moment que puguin seure a rubricar l’acord. No obstant, el madrileny ha preferit aparcar aquest tema cada vegada que l’hi han tret i centrar-se en el present. Té contracte per un any més i no té pressa per renovar-lo. Vilda és seleccionador i director tècnic del futbol femení, una doble condició que li permet capitalitzar el disseny del creixement del futbol femení federatiu a Espanya, amb les seleccions i la promoció d’aquest esport entre les nenes a les escoles i els clubs.

Inquietud a la Federació

A la Federació hi ha certa inquietud per l’actitud relaxada de Vilda, que té la paella pel mànec. Hi ha veus en despatxos molt rellevants que adverteixen que Vilda podria estar pensant-se fer un pas al costat per deixar la selecció a dalt de tot després de la consecució d’aquest títol en el Mundial. Jorge va ser nomenat seleccionador nacional femení el 2015 i va substituir Ignacio Quereda, que va dimitir després de 27 anys en el càrrec. I ara, després de vuit anys, podria acabar el seu mandat el 2024 amb la tranquil·litat d’haver dirigit una gesta històrica en el futbol espanyol.

Aquestes mateixes veus apunten que el seleccionador podria mantenir la condició de director tècnic del futbol femení de la Federació, per continuar sent l’home fort de Luis Rubiales en aquesta àrea, però podria deixar la banqueta de la selecció a una altra persona que ell mateix designaria. Algú de la seva confiança que fins i tot podria pertànyer a l’estructura federativa que ja governa el mateix Vilda. D’aquesta manera podria dedicar-se a treballar per patronejar el creixement del futbol femení a Espanya després d’aquest Mundial aconseguit amb ell a la banqueta, i apostar a més per algú afí per substituir-lo.

Vilda ha abandonat el gest seriós i desafiador dels primers mesos de la crisi del vestidor per oferir una cara més amistosa els últims temps. No ha fet declaracions fora de to, malgrat ser durament atacat per mitjans i periodistes en aquesta guerra amb les jugadores, i a les festes de la consecució del títol fins i tot s’ha mantingut en un discret segon pla, com en l’autobús descapotable que va recórrer els carrers de Madrid en el qual va preferir quedar-se a sota i cedir tot el protagonismes a les futbolistes.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Una actitud que va acabar amb un discurs conciliador davant els aficionats, que els seus detractors veuen com a part d’una estratègia, en el qual va fer partícip del títol les jugadores que es van quedar a terra, cosa que es va entendre també com un gest per enterrar la destral de guerra: «Vull recordar totes les jugadores que no han pogut ser en aquest Mundial. Jugadores que van començar, que s’han sacrificat i ens han ajudat. Va per elles també. Tot l’’staff’, el cos tècnic, la delegació... El president, que ha sigut com un més. Va per tots vosaltres, però sense totes aquestes jugadores, aquestes estrelles, no seríem campions del món».

Palmarès o llegat, el dilema

El futur de Vilda només el coneix ell. Jorge decidirà si es queda a la banqueta per fer créixer el palmarès de la selecció o si es refugia als despatxos per mirar de crear un llegat en el futbol femení nacional. Ningú preveu una sortida per provar sort en un club, ja sigui femení o masculí. Ni tan sols Rubiales sap el que el seleccionador té al cap. Però en el dia d’avui a la Federació l’única certesa que hi ha és que, aquest cop sí, Jorge Vilda té la paella pel mànec.