Pere Guardiola: «El Girona és el primer equip de Catalunya»

¿Què valora més, el lideratge o com juga aquest Girona?

Com juga l’equip. La veritat és que el lideratge és la conseqüència de com juguem i de com fem les coses. I el temps que fa que ho estem fent. La majoria de la plantilla ja era aquí la temporada passada, potser parlem d’un 80%-85%. A més, els nous van venir ben aviat a la pretemporada i ens vam centrar a començar de la millor manera possible, amb gent que feia anys que treballava amb el míster. Això fa que la manera de jugar sigui vistosa. No surt perquè sí. Volem guanyar els partits des del futbol, i això et dona la seguretat que a llarg termini serà el que prevalgui.

¿Ja ha fet la captura de pantalla de la classificació?

Sí, i tant que he fet la captura de pantalla i potser fins i tot l’emmarqui i la pengi. N’estem tots molt orgullosos i feliços. Hem de prendre el liderat tocant de peus a terra, disfrutant, però donant-nos energia per continuar fent el que hem de fer, entrenar a La Vinya i preparar com ho hem de fer els prepartits i els postpartits. El liderat ens permet continuar fent les coses com les estem fent i sabem que si ho fem així podem estar competint contra aquests equips de Primera de tantíssim nivell. Però, repeteixo, hem de fer el que toca, entrenar, menjar també el que toca, descansar, i fer sempre en el dia a dia el que ens toca, sense desviar-nos.

Va estar a Vila-real. ¿Què els deien els directius d’allà?

En general, la gent veu el mateix que nosaltres a Girona, que som un rival difícil de guanyar, que sortim al camp anant contra ells. I que tenim la capacitat de fer el joc de control i atac, i sotmetre els rivals. Tots ens coneixem i ens analitzem. No és sorprenent que es parli bé de nosaltres.

Fa dos anys van perdre contra l’Osca (1-3) i van entrar en descens a Segona B. I van renovar Míchel.

En aquell moment ja es veia com entrenava l’equip, el missatge que donava l’entrenador, i la reacció dels jugadors, que creien i sabien què fer. Òbviament en el futbol si no guanyes i continues sense guanyar estàs obligat a reaccionar. I de vegades has de canviar peces. Però en aquell moment amb Quique [Cárcel] teníem clar que es veia que podíem construir una cosa molt bonica amb Míchel. I ell també creia que aquí ho podia fer, perquè parlem el mateix llenguatge futbolístic. Estava clar que havíem de confiar.

15 punts d’avantatge sobre el descens... ¿És aquest el gran èxit d’aquests primers set partits?

Totalment. Soc de l’opinió que hem de disfrutar cada minut i cada segon tal com vinguin les coses. Però això no et treu el focus de la realitat: la nostra prioritat absoluta és la permanència. En la nostra història hem estat només tres anys a Primera. Aquest és el quart, i en el segon vam baixar. Amb 19 punts ja tenim fet el 50% del gran objectiu. Anem bé.

¿Com es fa per jugar encara millor malgrat haver perdut Romeu, Riquelme, Castellanos, Santi Bueno...?

Hem tingut bones plantilles, però aquesta temporada hem pogut fer un pas més. Com li deia abans, és important que molts jugadors faci temps que treballen amb Míchel. Tenen clar què vol i com ho vol. Com atacar i defensar. Tot és més rodó. A més, els joves, i els no tan joves, tenen molta gana i són bons. Necessiten demostrar que ells estan per fer coses grans, i a Girona els donem una plataforma perquè es mostrin al món. Aquesta gana que tenen per demostrar coses ens ajuda a fer passos endavant.

Preocupa que al mercat d’hivern els toquin gent com Savinho, Tsygankov, Dovbyk, David López... ¿Hi ha alguna renovació en marxa?

Tot ho tenim bastant blindat, però el futbol i la seva indústria és molt dinàmica, per al bo i per al dolent. Quan vam pujar semblava que tot anava de cara però teníem por a què passaria la passada temporada, i ens va sortir una campanya excel·lent. Aquest estiu se’n va anar Oriol (Romeu) que era una peça clau del sistema del míster i vam témer que ens posés en risc mantenir el nivell. Però ara anem com una bala... Al gener hi pot haver clubs que estiguin interessats en alguns dels nostres jugadors perquè aquest rendiment no passa desapercebut, però els més importants estan ben lligats.

¿David López pot ser un dels pròxims a renovar?

El David és un jugador que no només ens aporta dins del camp, ens aporta moltes coses. Estem contents i ell està content. Podria ser un dels casos, sí.

¿Quants Montilivis podria omplir la visita del Madrid?

Per la manera en què ens hem posat líders, pel rival, per l’horari, un dissabte a les 18.30 hores, i pel clima, que s’espera una tarda magnífica a Girona, fàcilment podríem haver omplert un parell de Montilivis.

¿Què espera del partit?

Un espectacle bonic de viure i de veure. Nosaltres arribem en un moment bo i il·lusionats. Al final, quan ve el Madrid, el Barça o l’Atlètic són partits per disfrutar i recordar. No podia arribar-nos en un moment millor. Les exigències i la pressió, per a nosaltres, és molt relativa, només la que ens posem, perquè els resultats ens funcionen. Però fixi’s com és el futbol. A Vila-real, malgrat l’1-0, vam acabar guanyant i potser fins i tot vam merèixer algun gol més de diferència, però també podíem haver perdut. I dissabte ens ve el Madrid i el normal seria perdre. Llavors tot el que fem de manera tan fenomenal ja no seria tan bonic, i amb la perspectiva d’anar a Cadis amb dues derrotes seguides, un camp i un rival que no ens és fàcil... Per això li deia, hem de disfrutar del moment.

Com es tradueix aquest bon moment en l’aspecte social, comercial...

A nivell d’aficionats i entrades, i de moviment a la ciutat i a la província això ho nota tothom. Els nens van a l’escola amb la samarreta del Girona, és una realitat. La botiga de la Rambla és un èxit. En el tema d’espònsors i empreses, per sort ens han donat confiança i estem molt satisfets. Dit això, en el moment que estem i per com juguem, i que som una mica a nivell estatal l’exemple a seguir, sempre en volem més.

¿Es pot dir que el Girona es consolida com a segon equip de Catalunya? O, de fet, ¿anant líder ja és el primer?

Per a nosaltres som el primer equip de Catalunya.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

¿Com es passa del penúltim límit salarial el curs passat al 13è? ¿Li molesta que es digui que el Girona és el filial del City?

El salt en el límit salarial s’explica perquè hem fet bé la compravenda. Hem venut, potser podríem haver-ho fet més car, però ho vam fer com vam poder. També ens han entrat nous patrocinadors i amb la nova grada de gol s’amplia el ‘ticketing’. Allò del filial del City són tonteries. El club el portem des d’aquí des del primer dia. Ens ha costat molt, hem fet ampliacions de capital, hem aconseguit ascensos i descensos, ens hem donat patacades i avui fem el que fem gràcies a tot això, a tot el que hem fet abans. Abans no ens ho deien que érem del City o de Pepito de los Palotes. Són tonteries.