El Girona perd i el liderat vola cap a Madrid

El liderat de la Lliga que recorria Catalunya, de Barcelona a Girona i viceversa, va volar cap a Madrid. La victòria del conjunt de Carlo Ancelotti a Montilivi va generar el canvi al capdavant de la taula. El Girona va posar el joc i el Madrid va aportar els gols.

El partit es va disputar clarament en termes d’eficàcia: el Girona va fallar les dues primeres ocasions de gol i el Madrid va encertar les dues primeres que va tenir a continuació. De l’hipotètic 2-0 al real 0-2 en els primers 20 minuts i va quedar anticipada la sentència. La voluntat dels locals es va mantenir alta, així com la seva persistència, la fe per evitar el destí que tan aviat se li va dibuixar. Però va continuar fallant (de Yangel i David López, ni rastre de Dovbyk) quan pretenia reprendre el fil després de la pausa del descans.

Criminal entrada de Nacho

El Girona va patir la primera derrota en la vuitena jornada contra un rival que no acudia a cap festa en un Montilivi joiós i feliç per l’excel·lent trajectòria de l’equip, històrica. El Madrid no estava per a bromes, relegat al tercer lloc, i seguirà sense estar-ho, perquè no va convèncer malgrat la golejada. El marcador convida a negar el debat. Potser l’ajorna en els fòrums madridistes, que mai discuteixen sobre nivell de joc, sinó del color dels resultats. El verd del triomf ho justifica tot i apaga el focus sobre els àrbitres, molt satisfactori per als interessos madridistes.

Indiscutible la criminal entrada de Nacho a Portu en el temps afegit, va haver de ser el VAR qui avisés el relaxadíssim Pulido Santana, que només li va mostrar la groga en una entrada amb tanta traïdoria que semblava perseguir un compte pendent. No li faran cap vídeo acusatori.

En l’onze que es va lluir contra el Vila-real, Míchel va introduir només un parell de novetats perquè l’equip no canviés massa. Li va canviar el resultat dolorosament. L’entrada de Daley Blind per Iván Martín (Yan Couto va fer seure a la banqueta Arnau) no va apujar les prestacions col·lectives contra el que pogués semblar i que Míchel buscava a l’ampliar la nòmina de defenses a cinc.

La pitjor versió de Blind

El central holandès va estar involucrat en els gols blancs, amb especial responsabilitat en els dos primers: es va menjar la centrada de Bellingham a Joselu i va desatendre el marcatge de Tchouaméni. Després va perdre una carrera amb Bellingham i Gazzaniga va evitar el tercer amb el braç. Ronald Koeman, el seleccionador dels Països Baixos, va veure des de la llotja la pitjor versió de Blind.

El Madrid va saber treure profit d’aquests errors. Aquesta va ser la diferència respecte al Girona. La seva defensa va ser el colador que se sabia. Molt més demencial va ser l’entrada dels blancs al camp, tot i que sortissin indemnes i amb el zero a la porteria de Kepa.

Ancelotti va agitar més un equip que se li esquerda per darrere entre lesions i les disfuncions que es repeteixen partit rere partit. El Girona va fer el mateix que l’Atlètic en el derbi madrileny, només que va fallar en la rematada. Als tres minuts Yangel Herrera, sol a l’àrea, va rematar de cap fora una centrada de Yan Couto, i als cinc Tsygankov va xutar al pal després d’una passada de Miguel des de la dreta. El bombardeig es va interrompre amb les estocades consecutives del Madrid, també ràpides, immediates, de repercussions demolidores per repetides.

La rematada final

El Madrid va corregir la xacra de la ineficàcia tornant a l’onze Belligham, suplent contra el Las Palmas, i retirant Rodrygo. Va ser titular Vinícius –per això Míchel va optar per Yan Couto abans que Arnau– però de les seves carreres no va sortir res productiu. Només va guanyar-li un duel al seu compatriota.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

A Sávio li va costar brillar en el seu primer partit gran. El Madrid estava previngut i Valverde va ajudar Carvajal a contenir la perla gironina per protegir el flanc dret. Sávio va passar a l’esquerra, on Camavinga va tenir molts problemes, sense que Kroos se li acostés. Tsygankov havia sigut rellevat per Valery, que se’n va anar a l’esquerra.

El tercer gol blanc va néixer d’una greu pèrdua de Sávio, que va intentar un túnel infructuosament. La contra del Madrid va ser un tres contra dos, un avantatge numèric que tampoc va ser desaprofitat per Bellingham, sol a l’àrea. Va ser la sentència final. David López i Yangel, en l’inici del segon període, van disposar de sengles ocasions que podrien haver obert la incertesa. Tot va quedar molt clar a Montilivi.