El Baix Llobregat, la comarca on cau el PP a excepció de Castelldefels

El Baix Llobregat es va alçar en les eleccions municipals del 26-M com ala comarca de les majories absolutes del PSC. I és que els socialistes van aconseguir revalidar després d’anys els seus governs en solitari a grans ciutats de la comarca com Cornellà, Gavà, Sant Boi, Viladecans o Esplugues, en uns comicis que van deixar a més altres grans titulars, coml’auge d’ERC i el seu afermament en la primera línia de l’oposició en la majoria d’aquests municipis o la sortida de molts d’aquests ajuntaments de la CUP i del Partit Popular.

Especialment cridaner és el cas dels populars, que no només han perdut representació a les grans ciutats del Baix, sinó que també ho han fet en municipis de menor mida com Abrera, Olesa de Montserrat o Begues. En total, arran del 26-M, el PP s’ha quedat fora de 15 municipis de la comarca, que se sumen a una dotzena més en els quals els que ja no tenia representació.

Només ha aconseguit mantenir-se en tres dels trenta municipis del Baix Llobregat: Gavà, Esplugues i Castelldefels. En el cas dels dos primers, tot i que els populars han aconseguit conservar representació, ho han fet per la mínima (5,75% de vots a Esplugues i 5,15% a Gavà) i reduint a la meitat el seu nombre de regidors, passant dels dos regidors a un. Castelldefels és, en canvi, la gran excepció, ja que el PP ha aconseguit ser de nou –per tercera vegada consecutiva– la llista més votada.

De 18 a 3 municipis després del 26-M

Els comicis locals de diumenge passat van deixar els populars fora d’alguns dels grans consistoris de la tercera comarca més poblada de Catalunya, com són Cornellà, el Prat, Sant Boi i Viladecans, on van passar de tenir dos regidors a no tenir-ne cap, així com de Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Andreu de la Barca i Sant Just Desvern, on tenien un regidor i el van perdre el 26-M.

El mateix va passar a Begues, on van passar de 2 a 0 regidors, i a Abrera, Corbera, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Santa Coloma de Cervelló, on van perdre el regidor que van obtenir en els anteriors comicis. Així fins a un total de 15 ajuntaments, cosa que significa que la formació ha passat després del 26-M de tenir representació a 18 localitats a tenir-ne en tan sols tres.

El PP estava fora ja d’una dotzena de municipis més de la comarca. En els casos de Cervelló, Collbató, Molins de Rei, Pallejà, Sant Esteve Sesrovires, Sant Vicenç dels Horts i Vallirana, els populars van perdre a les eleccions municipals del 2015 el regidor o els regidors que tenien al consistori, i no han aconseguit recuperar-los en aquests comicis.

Però hi ha altres casos més singulars, com el de Castellví de Rosanes o Torrelles de Llobregat, on els populars no han tingut mai representació en els 40 anys d’ajuntaments democràtics; passa el mateix a la Palma de Cervelló, que des que es va independitzar de Cervelló, el 1989, tampoc ha tingut representació popular en el consistori. I en altres municipis, com Sant Climent o el Papiol, els populars no entren a l’ajuntament des d’abans dels 2000.

Castelldefels, l’excepció al declivi del PP al Baix

L’excepció al declivi del Partit Popular al Baix Llobregat es troba en un cas concret, el de Castelldefels (66.370 habitants), on el PP fa tres comicis locals consecutius que és la llista més votada. Resultats que es van repetir aquest 26-M, on els populars van aconseguir mantenir els 8 regidors que van obtenir el 2015 arribant fins i tot a augmentar en nombre de vots, passant d’aglutinar el 27,24% dels vots en els anteriors comicis (6.499) vots) a aconseguir-ne el 29,28% de les paperetes diumenge passat (7.904).

Fins a l’any 2011, Castelldefels formava part de la tendència socialista que ha predominat a la comarca –en els grans municipis especialment– en les últimes quatre dècades, situació que va donar un tomb aquell any, quan el PP va aconseguir desbancar de la primera posició el PSC, que va caure de 9 a 7 regidors, mentre que els populars en van passar de 5 a 8, xifra que han mantingut des d’aleshores.

Com ha passat amb el PSOE a les eleccions del 26-M, l’any en què es van celebrar els comicis locals va coincidir amb la victòria del PP a les generals (si bé va ser a posteriori), per la qual cosa la tendència a l’alça dels populars el 2011 es va donar també en la resta de municipis de la comarca.

Un exemple clar (i que es repeteix en la majoria de grans municipis) és el deCornellà, on el PP va ser segona força en els comicis locals del 2011, amb el 16,03% dels vots, i ho va ser també a les generals, amb el 22,62% dels vots, però va decaure en els següents comicis del 2015, on en l’àmbit local va passar a ser 6a força (7,84% dels vots) i a les generals va sortir com a 4a força (12,36%).

Així, i mentre que en la resta de poblacions l’auge del PP va semblar ser una tendència en sintonia amb la dinàmica que es va donar a tot el país a les generals (en les quals el PP va aconseguir majoria absoluta), que igual que va augmentar el 2011 va anar baixant progressivament en els següents comicis, a Castelldefels els populars van aconseguir mantenir-se.

Pacte de l’oposició per frenar un govern del PP

Malgrat ser la llista més votada en les tres últimes cites amb les urnes, els populars van governar a Castelldefels només durant un mandat, del 2011 al 2015, doncs en els comicis d’aquell any un pacte a quatre entre el PSC, Movem (ICV-EUiA), ERC i Catalunya Sí que és Pot (Podem), al qual després es va afegir el PDECat, va permetre a l’oposició arrabassar l’alcaldia al PP.

La poca diferència entre el PSC i Movem (amb prou feines separats per 60 vots) va fer que acordessin repartir-se l’alcaldia, de manera que els dos primers anys va estar al capdavant del consistori Candela López (Movem) i els altres dos va ser María Miranda (PSC) qui va ostentar el càrrec. L’entrada del PDECat al govern va fer que el PP intentés per tots els mitjans un pacte amb el PSC –cedint-li fins i tot l’alcaldia–, acord que els socialistes es van negar a acceptar.

Els resultats de les eleccions del 26-M van dibuixar un panorama semblant al de les anteriors, amb el PP com a primera força, seguit del PSC (6 regidors), Movem (4), ERC (4), Cs (2) i Junts (1), cosa que fa témer als populars que les forces d’esquerres reeditaran el pacte del passat mandat.

Notícies relacionades

Mor una dona després d’estimbar-se el cotxe a la C-16 de Puig-reig, al Berguedà

Tallada la circulació a la R2 de Rodalies per un atropellament a Gavà

Manu Reyes, alcaldable del PP, ha reconegut en declaracions a l’ACN que el seu triomf a Castelldefels és “agredolç”, ja que veu “molt probable” que les esquerres mantinguin un pacte que “sospita” que està llest des d’abans de l’inici de la campanya. “Les dinàmiques dels partits hi influeixen”, assegura en al·lusió a la incidència de les generals en els comicis locals, que en aquesta ocasió han afavorit l’auge del PSC al cinturó roig.

Malgrat que reconeix que té poques possibilitats de ser investit alcalde, Reyes creu que “tindria tot el sentit” que la força que ha guanyat els comicis tingués la possibilitat de parlar amb la resta de partits per intentar formar govern i assegura que la seva formació està disposada a fer-ho “sense posar línies vermelles sempre que es parli de l’interès dels ciutadans”.