L’abocador del Garraf continua contaminant 15 anys després de la seva clausura

L’abocador del Garraf va ser clausurat fa quinze anys, però els esforços per cobrir-lo no han posat fi al dany ecològic: un estudi constata un augment de la contaminació atmosfèrica per biogàs i, a més, uns moviments sísmics d’origen desconegut han fet de nou saltar les alarmes.

Entre el 1974 i el 2006, més de 26 milions de tones d’escombraries de la conurbació urbana de Barcelona van anar a parar a la vall de Joan, 60 hectàrees ubicades entre els municipis de Begues i Gavà (Baix Llobregat), cosa que va provocar la preocupació i la lluita d’ecologistes, espeleòlegs i veïns, en el que va ser un dels primers moviments ecologistes de finals del franquisme i inici de la transició.

L’abocador es va començar a segellar el 2001 i està previst que els treballs acabin el 2027, però segueix la preocupació entre alguns col·lectius per les filtracions cap als avencs del Garraf, els aqüífers i fins i tot fins al mar, tot això en una zona considerada com el «bressol de l’espeleologia catalana».

Estudi dels avencs

Recentment s’ha fet públic un estudi de les atmosferes dels avencs –cavitats– del Garraf, elaborat entre el 2018 i el 2020 per la Federació Catalana d’Espeleologia, el Consell Català de l’Esport, les universitats de Barcelona i d’Almeria i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.

L’estudi es va fer en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, a través del Parc Natural del Garraf, i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

El treball recorda que, des del 2002, s’ha fet un seguiment dels avencs d’aquesta zona i s’ha constatat «la presència d’atmosferes anòmales als entorns de l’abocador», per això el 2018 es va instal·lar una xarxa de control continu i els primers registres constaten la «presència d’atmosferes anòxiques, amb nivells letals d’O2 –oxigen–, fins i tot amb presència de nivells explosius de CH4 –metà–».

L’estudi es va portar a terme en 20 avencs que superen els 50 metres de profunditat, i expressa la preocupació per la ubicació de l’abocador entre la comunitat d’espeleòlegs, perquè, recorda, «el 1979 hi va haver un accident mortal a causa de l’explosió de CH4 acumulat a l’avenc de Terradelles, a prop de l’abocador».

«En aquest estudi, confirmem la presència d’atmosferes perilloses (fins i tot letals) a la zona vadosa –el subsol entre els aqüífers i la superfície– al voltant de l’abocador del Garraf», conclou el treball.

«El nombre d’avencs contaminats i la zona afectada ha augmentat els últims tres anys», s’afirma en la conclusió que ressenya «la presència de concentracions anòmales de gasos (CH4, CO, CO2) relacionades inequívocament amb la producció de biogàs i senyal isotòpic del C13 pròxims a les registrades en l’aire entre el terra i l’abocador».

Un dels autors de l’estudi, Raúl Cano, ha explicat a EFE que l’abocador produeix el «suc» de les escombraries, els lixiviats, i gasos, principalment metà i diòxid de carboni, i ha recordat que en l’última fase de restauració es va optar per donar prioritat a la impermeabilització de superfície i a la restitució del paisatge, deixant l’extracció del biogàs per al final dels treballs.

La publicació d’aquest estudi ha coincidit en el temps amb la detecció, entre els dies 10 i 14 de maig, de diverses tremolors en zones pròximes a l’abocador, que van causar danys en vivendes de la urbanització de Plana Novella, al municipi d’Olivella.

Responsabilitats

L’Institut Cartogràfic de la Generalitat s’ha limitat a assenyalar en el seu compte de Twitter que aquests moviments no són d’origen tectònic, però ni el Departament de Territori, ni l’AMB, consultats per EFE, han donat cap informació sobre aquesta qüestió.

Des dels ajuntaments de Begues, Gavà i Olivella han demanat explicacions a l’AMB d’aquestes tremolors, que, segons dades recollides per grups ecologistes, no tindria relació amb l’activitat de les pedreres que hi ha a la zona.

La tinenta d’alcalde de Territori, Medi Ambient i Transició Ecològica de Gavà, Rosa Fernández, ha reclamat a l’AMB que, «en cas que hi hagi relació directa entre els fets –les tremolors– i els gasos de l’abocador, es procedeixi a fer les intervencions pertinents per evitar riscos».

Notícies relacionades

Enrenou veïnal a Molins de Rei pel nou cartell nudista del Carnaval 2025

Mor una dona després d’estimbar-se el cotxe a la C-16 de Puig-reig, al Berguedà

A més, els alcaldes reclamen una reunió de la comissió de seguiment de les obres de clausura de l’abocador, en què hi ha representats els municipis que formen part del Parc del Garraf: Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Més notícies de Gavà a l’edició local d’EL PERIÓDICO