De caníbal a vegetarià

Zhu Yu sembla feliç. Atén amb tacte i somriures els elegants visitants de la pequinesa galeria d'art Xin Beijing. Allà hi va inaugurar el 4 d'agost l'exposició de plats amb sobres de menjar, pintats a l'oli. Fer- se vegetarià li va afilar la figura, però sobretot el va alliberar de la pesada etiqueta de l'artista caníbal.

Zhu deu la fama mundial a la performance Menjant gent. Es va veure per primera vegada a la Biennal de Xangai del 2000. Zhu cuinava al forn un suposat fetus humà, el servia en una taula amb estovalles i coberts, el trinxava i se'l menjava per parts. Hi ha fotos penjades a internet. Zhu va aconseguir el fetus d'un hospital, assegura. En una actuació anterior, va pagar a una prostituta per deixar-la embarassada i avortar. Zhu va fer menjar el fetus a un gos.

Art sense límits

La televisió britànica va emetre dos anys després un reportatge sobre l'art extrem xinès, un corrent que es definia com a Sense límits. Yu Ji es tancava nu un dia sencer en una gàbia de vidre amb pollastres, Gao Feng bevia d'una ampolla amb un penis a dins (del rebost de Zhu) i Yuan Cai i Jian Ji Xi corrien despullats per Londres amb un osset de peluix.

La intervenció de Zhu durava tot just dos minuts, però van ser suficients per deixar els espectadors bocabadats. "Cap religió prohibeix el canibalisme. Cap llei diu que no es pugui menjar carn humana. He aprofitat aquest espai buit entre la moral i la legalitat per desenvolupar el meu treball", raonava el protagonista de l'antropòfag xou.

L'emissió va portar al seu punt més àlgid el vell debat sobre els límits entre provocació i art. Desenes d'espectadors van bramar contra el reportatge, una diputada conservadora el va qualificar com a "contrari a les ensenyances de Jesucrist", l'Ambaixada de la Xina a Londres va dir que "va danyar moltíssim" la imatge d'aquest país i Pequín va anunciar penes de 10 anys de presó als artistes que experimentessin amb cossos humans. Només Waldemar Januszczak, prestigiós crític d'art del Sunday Times i presentador del polèmic programa, calmava les aigües: "Val la pena intentar entendre per quin motiu la Xina produeix l'art més escandalós i fosc de tot el món".

Zhu va rebutjar les ofertes que va rebre per repetir el seu número. Fins i tot avui intenta superar aquesta etiqueta. Com ha fet sempre, Zhu alterna performances amb pinzells, però ara busca el reconeixement en els segons.

En la biografia de la galeria no hi ha referències a fetus. Tampoc a la performance en què va triturar cervells humans i els va vendre en pots de melmelada en un supermercat a 10 euros, o en què es va tallar un gran tros de pell i el va empeltar en un porc mort.

Cristià de Sichuan

Zhu, cristià, va néixer a la província central i endarrerida de Sichuan, molt lluny del cosmopolita sud-est del gegant asiàtic. La seva família encara desconeix les seves actuacions més recordades. El seu agent demana tacte al periodista.

"No actuàvem com una reacció al sistema opressiu xinès. Es van sentir moltes teories, però que això passés a la Xina va ser anecdòtic, l'art sorgeix a qualsevol lloc. No volíem impressionar, només fer una cosa completament nova", assegura l'artista.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Zhu explica que no hi ha diferències entre allò i els seus actuals plats amb restes d'aliments: "Tot és menjar". Gao Feng també pinta ara a l'oli i Yu Ji es dedica al vídeo art a Dashanzi, el districte artístic que els puristes veuen presoner del negoci.

¿S'han fet vells els que abans eren provocadors artistes? ¿Els ha domesticat el sistema? ¿Van claudicar al capital, donat que les performances no són rendibles? Només la naturalesa perible de l'art els va aturar, explica Zhu. "No tenia gaire sentit seguir, havíem arribat al límit. No volíem copiar-nos". I tot seguit recorda que l'art és cíclic. "Ben aviat faré alguna cosa encara més impactant".