Isabel Pisano es passa a la novel·la conspirativa

Abans que persona és un personatge de difícil classificació. Isabel Pisano, uruguaiana de naixement, ­noia d’or de labeautiful peopleals anys 70, abans que el seu marit, Waldo de los Ríos, capaç de portar Beethoven a les discoteques, es disparés un tret al seu exclusiu xalet als afores de Madrid. Va ser una viuda inconsolable; va mostrar, lligada i ben lligada, la seva morbosa anatomia en la més malsana de les pel·lícules de Bigas Luna,Bilbao, i es va fer periodista, no del cor o de paper cuixé, que era el que li semblava destinat, sinó reportera en conflictes bèl·lics

–Líban, Txad, Iraq, Bòsnia i Somàlia– per a la televisió d’Itàlia, on es va instal·lar. Fa uns anys va revelar una passió secreta per Iàssir Arafat i ara en la seva desena reencarnació –Pisano hi creu literalment– apareix com a autora d’una novel·la,El papiro de Sept (Ediciones B), amb trama conspirativa a l’estil Dan Brown.

Aquesta dona, que viu molt intensament això de la conspiració, ­assegura que ha abandonat Itàlia perquè se sentia en perill. ¿La raó? La seva passió pel món àrab va néixer a l’Iraq, país on, acabada la guerra amb l’Iran, va anar el 1989. «Allà només vaig sentir coses justes», afirma. I alguns dels que les van dir, prínceps i estadistes, Arafat inclòs, explica, van ser els seus amors.

Hi ha un fil secret que uneix el discurs d’alguns dels últims llibres de Pisano, poc amiga de separar ficció i realitat. La seva descreença de les versions oficials no té límits. ALa sospecha, reflexió sobre l’11-S, apuntava directament a «Israel i al seu braç armat, els Estats Units», com a responsables de l’atemptat. «Quan vaig veure les imatges de la caiguda de les torres vaig tenir la intuïció que estaven matant la seva mateixa gent». El llibre, diu, no el va escriure basant-se en aquesta sensació sinó en documentació secreta. D’aquí ha inferit, ho explica aYo terrorista, que «hi ha un pla d’aniquilació del món àrab».

SUPERPRODUCCIÓ / Sembla difícil trobar un argument amb més projecció, però Pisano ho aconsegueix. AEl papiro de Sept–«que he elaborat com a novel·la perquè no em doni problemes, però tot el que conte és veritat»– desplega la seva superproducció més important. Es tracta, ni més ni menys, que de l’origen de la humanitat, investigat per una jove periodista. La resolució es troba, pel que sembla, a les taules cuneïformes de la Biblioteca de Bagdad destruïdes oficialment amb fòsfor blanc –«el mateix que utilitza l’Exèrcit israelià» –.

Notícies relacionades

El canvi radical d'Antonio Orozco després de pesar 127 quilos: "El meu metge em va dir que em podien passar cinc coses"

Aclareixen la mort de la dona de Gene Hackman: Troben rates mortes a l’habitatge on va aparèixer el cadàver al costat del de l’actor

Pisano sospita que aquestes taules es troben ara als soterranis més profunds d’un museu novaiorquès. «No sé per què els Estats Units les oculten ­però és així».

A la Biblioteca d’Alexandria, Pisano va tenir accés a un llibre capital: «Definia els faraons de la dinastia zero com els que van baixar del cel a la terra. Allà ho vaig comprendre».