El bar Inopia tanca per ressuscitar com a Lolita

Quatre anys, del març del 2006 al juliol del 2010: és el que ha durat el bar Inopia, on el cuinerAlbert Adrià,llavors director creatiu d'El Bulli, jubilat de l'alta cuina després, es va imposar la temerària missió de ­desentumir la tapa tradicional. ­Sense sospitar-ho va animar moltsaristoxefsa abraçar el regeneracionisme–Carles Abellan, Quique Dacosta, ­Dani García, Pedro Larumbe, Francis Paniego–, i a anar inaugurant el que en l'argot es coneix com agastrobar, paraula fàtua i gomosa. Demà mor l'Inopia amb el record de l'ensaladilla russa i reobre al ­setembre transformat en Lolita, ja sense l'Albert,entretingut en un macroprojecte de tapes amb el seu germàFerran.

Abraçat al Lolita hi haJoan Martínez,cofundador d'Inopia: «Em va canviar la vida». I li va donar l'ofici de cambrer, novell de l'hostaleria aquell 2006. «Com que ja no estem junts, hem decidit acabar amb la marca. Hem mort d'èxit», diu el bàrman, que ha servit els seusjoantònicsa il·lustres de mig planeta. Inopia ha estat magnetita per als gurmets ansiosos de reconciliar-se amb les tripes, els ciutadans fins i els famosos amb i sense paladar.Barbra Streisand, Gwyneth PaltrowiMichael Stipehan afinat la veu gràcies a les gambes arrebossades, a l'albergínia fregida amb melassa de canya i al llom de tonyina fet a la brasa amb escabetx lleuger.

«¿Lolita? Es refereix a l'expressióla tia Dolores, o sigui, al dia de ressaca. També és una picada d'ullet a la Lolita deNabokoviKubrick». Lolita era una nímfula, com nimfulítics i carnals seran els entrepanets, la cansalada i el rosbif, ideats per l'Albert,que l'ajuda en la transició. En el quadro d'honor seguiran sis o set clàssics de la casa, com les braves i lesravasde pollastre. «Vull que sigui un lloc més canalla, de manera que a partir de les 23.30 hores canviarà la llum i hi haurà còctels». Ah,Nabokov,entomòleg poc purità.

ESPECTACLE AL PARAL·LEL / Veí de barri i estratègia coctelera, el mateixAlbert,que a l'octubre tallarà el llaç del nou establiment, associat amb elFerran i els germans Iglesias, Pedro, BorjaiJuan Carlos,propietaris del Rías de Galicia. «És al Paral·lel. Encara no té nom. Són 300 metres quadrats amb quatre barres. Una de fregits, mariscos i pernils. La dels montaditos. La de la graella i la de les postres, molt important». Com al Molino,striptease­gastronòmic, cuixes i lluentons, i a uns preus sense escàndol, uns 45 euros. Quatre espais en un, més «la cocteleria, de 80 metres quadrats, especialitzada en gintònics i on es podran prendre olivessfericao talls de parmesà». Records de cala ­Montjoi.

Notícies relacionades

El canvi radical d'Antonio Orozco després de pesar 127 quilos: "El meu metge em va dir que em podien passar cinc coses"

Aclareixen la mort de la dona de Gene Hackman: Troben rates mortes a l’habitatge on va aparèixer el cadàver al costat del de l’actor

L'Albertfa mesos que bull les seves tripes cerebrals a la recerca «d'un nou llenguatge» per a la microgastronomia. Rehabilitades «les broquetes morunes», filosofa sobre el fet de «menjar amb els dits», sobre la recuperació de «tapes d'El Bulli fent-hi un gir» o com aprofundir en la tradició menys explotada. El local del Paral·lel serà l'avançada d'un projecte mundial al voltant de la cultura del tema mini, amb la creació d'ambaixades de nanocuina en capitals internacionals.

El xef s'acomiada sense «sentimentalismes» d'Inopia, es consagrarà «mig any de forma intensiva» a la hipertaperia i ha acabat el guió per al seu primer curt-tapa, titulatMesa para dos, basat en una història increïble que els va passar alsIglesiasa Rías de Galicia: un home hi va anar a dinar acompanyat pel fantasma de la seva mare.