'El lobby feroz' o el poder darrere del poder

Se sap que existeixen, la influència que tenen en la vida pública, la pressió que exerceixen en els polítics, però sense una regulació clara poc es coneix del seu funcionament i les seves normes. El programa 'Salvados' (La Sexta) ha intentat descobrir aquest diumenge la 'mà que mou els fils' als parlaments, 'El lobby feroz', ja sigui el Congrés dels Diputats o el Parlament Europeu. La força dels 'lobbies'.

Per això, el periodista Jordi Évole s'ha entrevistat, primer amb Pere Rusiñol, de la revista 'Alternativas económicas', que ha començat per admetre que ell mateix ha viatjat a Israel, pagat pel Govern d'Israel, cosa que ja és una pressió. Com també ho són les rodes de premsa a les quals assisteixen els periodistes i reben un regal per fer-ho. També ha explicat Rusiñol com n'és de sospitós que un ministre del Govern, Arias Cañete, estigui relacionat amb tres potents 'lobbies': el petroler, l'automobilístic i el de la construcció. Per això Rusiñol vincula el seu ministeri i la seva figura amb amb la pressa que ha tingut el PP per ampliar la moratòria de la llei de costes (llei que ni tan sols portava al seu programa electoral).

La força del 'lobby' de caça

Una llei que, per un altre costat, es va encarregar d'impulsar l'exministra socialista Cristina Narbona, qualificada per la revista 'Time' com a "heroïna mediambiental". Narbona ha revelat a Évole que les màximes pressions que va rebre ella dels 'lobbies' va ser a través dels mateixos companys de partit. I, en concret, el que més la va pressionar a ella va ser el de la Federació Espanyola de Caça, que es van negar a acceptar una normativa per a l'eliminació del plom en la cacera. Davant la incredulitat d'Évole, Narbona li ha explicat que el 'lobby' de caça segueix tenint moltíssima influència ja que, ha recordat, el cap de l'Estat és un gran aficionat a la caça. I aquí ho ha deixat. Narbona no ha volgut aprofundir més en el tema, ja que, segons el seu parer, "ja hi ha prou soroll al voltant de la Casa Reial".

Évole també ha volgut saber com funciona un 'lobbista' professional. I per això s'ha entrevistat amb Agustí Uribe, consultor en RP especialitzat en resolució de conflictes. Uribe ha explicat la seva experiència i com el seu grup va actuar per convèncer tota una població, els seus polítics i fins i tot els grups ecologistes de la zona per implantar un parc eòlic a la Terra Alta. Ni els verds, ni els pobles de la comarca, ni els seus polítics volien o s'havien plantejat la infraestructura. No obstant l'empresa d'Uribe va rebatre als ecologistes totes la pegues que hi posaven, va mostrar als veïns el projecte i va portar els polítics de la zona a visitar un parc eòlic. En un any i a canvi de 90.000 euros, objectiu resolt: molins gegants a la Terra Alta.

Actuació molt habitual

Uribe ha explicat que aquest tipus d'actuacions són molt habituals a Espanya, el que passa és que és una activitat que no està regulada. Potser, sosté, perquè és un 'lobby' el que no vol que es reguli i segueixi a l'ombra. Segons ell, activistes com Ada Colau també són un 'lobby'. 

No obstant, Colau, la portaveu de la Plataforma de la PAH (Plataforma Afectats per la Hipoteca), següent entrevistada d'Évole, li ha contestat que no, que ella és una ciutadana que defensa els interessos dels ciutadans [en contraposició als de les empreses]. Colau, ha explicat com van arribar a exercir la seva influència: primer es van posar en contacte amb els mitjans de comunicació, i després amb els partits polítics, però els minoritaris, "perquè com més representació tenen els partits, menys et senten", ha resumit.

Per Colau, el verdader 'lobby', el més poderós, són les entitats financeres.

La capital dels grups de pressió

Évole també ha viatjat fins a Brussel·les, la capital del 'lobby', per comprendre millor el fenomen. Allà s'ha entrevistat amb Belén Balanyà, fundadora de CEO (Corporate Europe Observatory). I ella li ha aportat xifres. Com per exemple, que a Brussel·les estan censats entre 15.000 i 30.000 lobbistes. Que allà es registren, encara que aquest registre és voluntari (i perquè ho va demanar la societat civil, després de comprovar que algunes mesures o lleis es feien a la mida de determinats grups).

Balanyà li ha mostrat a Évole una ruta pels edificis que acullen les grans empreses lobbistes, que no tenen cartells amb els seus noms a les façanes. Per exemple, l'ha portat fins a la seu de BASF, un dels lobbys químics més agressius. Aquesta empresa es va oposar a una legislació que preveia catalogar les prop de 100.000 substàncies químiques que circulen a la UE. Amb una campanya en els mitjans de comunicació alemanys en què van fer córrer la idea que la llei acabaria amb a prop de tres milions de llocs de treball va aconseguir que Merkel frenés la norma, que no va veure la llum.

Recomanacions de vot

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Finalment, Évole ha visitat el Parlament Europeu i el despatx d'un eurodiputat, el socialista Andrés Perelló, que a la seva porta ha posat un cartell:  "Estem disposats a escoltar però no a suportar pressions". L'ha col·locat perquè moltes empreses vénen a veure'l no només per informar-lo, sinó per pressionar-lo. Per això ell, com la resta d'eurodiputats, tenen un assistent (o testimoni) que sempre està present en aquestes reunions. La indústria, com Johnson&Johnson, o les organitzacions, com la CEOE, li envien informes que inclouen "recomanacions de vot" perquè els eurodiputats els siguin favorables a l'hora de votar una normativa.

Per Perelló, "legislar és complicat perquè és una col·lisió d'interessos. I el concepte de bé comú canvia segons es miri".