després d'aprimar-se 30 quilos
Rosa López, una evolució marcada per la pèrdua de pes
La granadina ha deixat de ser la grassoneta de veu de blues per mostrar sense embuts una esvelta figura lleugera de roba
Rosa López, posant per a la revista ’Primera Línea’. /
Rosa López ja no és la Rosa de España. Fins i tot és possible que ja no la parin pel carrer perquè qualsevol semblant amb aquella simpàtica grassoneta de veu blusera de l'any 2001 d''Operación Triunfo' fa temps que efectivament ja és només pura coincidència. Després de set discos en solitari d'èxit dispar el cert és que la granadina Rosa María López Cortés, nascuda a Peñuelas, ha aconseguit el que moltes i molts han desitjat sempre, treure's més de 30 quilos de sobre.
Al marge de la inestimable ajuda del Photoshop, que en algunes de les instantànies que abarroten internet fins i tot apareix retallada fins i tot a la zona de la barbeta, l'evolució física de Rosa és almenys digna de comentari i d'acudit públic. Les classes de gimnàstica no van ser mai tan beneficioses, i l'ortodòncia, mai tan efectiva. El poder dels diners ha fet efecte i permet a l'andalusa despullar-se per dins (publicarà ben aviat un llibre) i per fora. Sense complexos ha passat de l'atractiu flamenc a l'esveltesa pop.
El cas és que Rosa ha aconseguit passar de ser imatge de firmes especialitzades en talles grans, pel seu indubtable atractiu com a jove i vital donassa, a ser un bombó de perversa sexualitat. En consonància amb aquesta nova vida, la seva imatge pública com a cantant explota aquest èxit físic i s'envolta d'un nou elenc d'espècimens humans destacables especialment per les seves carns dures i talles més ajustades que les usades per la majoria.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia