El cel del pare Manel

Un any més, i sota l'enginyós reclam de Guanya't el cel amb el pare Manel, la gala que organitza la fundació d'aquest religiós-incansable-activista-social va ser tot un èxit. La nit prometia. Pels esdeveniments del dia (l'abdicació del rei aquell mateix matí va ser un tema recurrent per part dels convidats). I pel cartell, en què no podia faltar el fidel Joan Manuel Serrat, sempre disposat a la causa i que va propiciar el moment àlgid de la vetllada. Va ser quan va cantar amb els entregats germans Múñoz d'Estopa Me'n vaig a peu (el tema el tenien fresc, perquè l'acaben de gravar junts per al pròxim disc en català de Serrat).

Abans, David i José van interpretar la balada Tan solo (la peça que obre l'espectacle amb què estan de gira en format acústic). I van tornar per animar el personal amb el seu megahit Como Camarón (curiosament, el tema amb què tanquen els seus concerts d'A solas).

A RITME DE 'BULERÍA' / El Barcelona Teatre Musical (BTM) va acollir per segona edició (i ja en sumen 18) un espectacle que té com a objectiu recaptar fons per a persones en risc d'exclusió social dels barris de Verdum i Roquetes, i per a reclusos de diverses presons. I per l'escenari de l'antic Palau d'Esports també van desfilar artistes i humoristes com Carlos Latre, Jordi Évole, Ximenis, Carlos Blanco, Antonio El Mago Pop Díaz, i els artífexs de l'espectacle de dansa i música El ADN del alma, que capitanejats per Ramón Giménez van animar el personal amb les bulerías Juego i A mi tío Gabriel (amb un final de ritme molt rumbós).

Manel Fuentes i Carles Flavià van exercir d'animats mestres de cerimònies. I Serrat va demostrar que manté intacta la seva capacitat d'emocionar, amb algunes de les seves composicions més eternes. Per a l'ocasió, va recuperar Algo personal, Seria fantàstic, Pare i Mediterráneo. I ho va fer amb l'únic acompanyament d'un altre incombustible, i un pianista que el coneix a la perfecció, Ricard Miralles.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

 

Però, si algú va ser el rei de la nit, aquest va ser Manel Pousa, el capellà més conegut de Barcelona. Com sempre discret i humil, el pare Manel va agrair l'actuació dels artistes que hi havien participat. I va parlar als assistents de la seva fundació, sempre pendent dels més desafavorits i decidit a reduir les desigualtats que pateixen els que es troben en situació de més vulnerabilitat (focalitzant la seva atenció en els nens i els joves). És un home que parla sense embuts. No busca protagonisme. La seva vida són les persones. I la seva passió, ajudar.