I vostè què és: ¿puma o feminazi?

És possible que alguna vegada hagi ensopegat amb alguns d’aquests termes i li hagin sonat a xinès. No obstant, també és probable que estigui fart de que sentir-les a terúlies, articles i xarxes socials. Aquí va un inventari breu amb noves paraules que en uns casos subratllen, en altres subverteixen, el sexisme de traç fi.

ÀNGELSNom amb què es coneix les models de la desfilada anual de la casa de llenceria Victoria’s Secret.

Les deuen haver vist desenes de vegades portant ales celestials i calces de preus paranormals. No obstant, la superbowl llencera ha arribat aquest any precedida d’un escrache. La firma, recordin, va llançar una campanya en la qual es veia el combo de tops habituals fent posturetes sota l’eslògan «el cos perfecte», que va ser contestada des de change.org amb una petició perquè fos retirada per considerar que encoratjava la inseguretat femenina a l’esprémer aquest filó de la moda i la cosmètica pel qual una dona mai està prou prima ni és prou jove. Al cap i a la fi, la top Adriana Lima ja va explicar fa tres anys la cara sinistra d’aquest cos perfecte que celebra la casa: dos mesos abans de la desfilada, va explicar, les noies són revisades per conèixer la seva massa muscular, percentatge de greix i retenció de líquids; fan dues sessions de gimnàs al dia; segueixen una dieta de batuts de proteïnes, i ingereixen quatre litres diaris d’aigua. Les darreres dues setmanes només prenen batuts, i 12 hores abans del xou deixen de beure completament. «Així t’asseques i perds de cop fins a quatre quilos».

CUNYATFigura propulsada per les xarxes socials que concentra alguns comportaments quotidians que travessen classes socials i ideologies. És el que al bar ho sap tot, el que té opinions per a tot i el que, en temes de gènere, desembeina un discurs del tipus matrimoniadas: la guerra de sexes està superada i a les feministes els falta sentit de l’humor (i una miqueta de pintallavis).

Ja fa temps que la sociologia de carrer ha posat el focus sobre aquesta figura tan polisèmica. Aquí algunes pistes: el cunyat-progre, escrivien decodificant el fenomen els periodistes Irene G. Rubio y Diego S. Paratcha en un article al diari Diagonal, presumeix d’haver corregut davant els grisos; el neoliberal llança frases del tipus «vosaltres sou d’esquerres però bé que us agraden les gambes», i uns i altres conflueixen disparant contra el feminisme. Si explica un acudit masclista i la seva interlocutora posa cara de pòquer, és capaç de contestar-li: «Que és broma, dona. ¿No deus estar en un d’aquell dies, oi?».

CHONINoies de classes populars que, segons l’estereotip, vesteixen roba esportiva de marca, porten llargues melenes plenes de laca i tenen com a úniques inquietuds passar per la depilació làser i veure Mujeres y hombres y viceversa.

Va haver d’arribar l’anglès Owen Jones amb el seu llibre Chavs: la demonización de la clase obrera per posar el focus sobre aquest estereotip del qual s’han burlat des d’intel·lectuals fins a programes com Gran Hermano i Gandia shore, en què els càstings han anat a la caça descarada de personatges grollers que presumeixen de la seva incultura. Més enllà de brindar aquesta sensació de superioritat que tant enganxa l’audiència, l’escriptor manté que els chavs (cosins britànics de canis i chonis) són demonitzats per justificar davant l’opinió pública les retallades en ajudes, beques i prestacions de desocupació. Perquè quedi clar, l’argument seria més o menys: ¿per què mantenir les beques si el seu únic interès geogràfic és saber on és el centre comercial?

FEMINAZILa seva etimologia i semàntica no té gaire ciència: feminista + nazi. 

El terme, molt en voga últimament, el va començar a utilitzar un locutor nord-americà de nom Rush Limbaugh, que al seu torn l’hi va sentir dir a un amic seu, un tal Tom Hazlett que, segons sembla, combinava l’interès pels neologismes amb classes d’Economia a la Universitat de Califòrnia. Ja als anys 90, Limbaugh anomenava feminazis totes les dones que defensaven el dret a l’avortament, cosa que ell emparentava amb l’Holocaust. «Una feminazi –va dir– és una dona que creu que el més important a la vida és assegurar-se que es practiquin tants avortaments com sigui possible». Vint anys més tard, la paraula l’esgrimeixen aquelles persones que, amb un victimisme entre risible i alarmant, consideren que el moviment feminista s’ha convertit en una ideologia «totalitària i fanàtica» que «sobrereacciona» davant les crítiques i que «discrimina l’home». Com a sinònims de feminazi funcionen els termes femistasi (en al·lusió a la policia política de la RDA), hembrista i odiahomes. Els adjectius rabiosa i peluda no són necessaris, però puntuen.

MASCLISME-LENINISMETerme que apunta al sexisme que perviu en l’esquerra radical.

Amb aquest títol, es va obrir un encès debat al posar en qüestió els activistes que accepten el feminisme «en abstracte», però no es comprometen amb la qüestió del gènere ni assumeixen les conseqüències de la sortida de la dona de l’espai privat.

MILFAcrònim de Mother I Like to Fuck (en anglès: mare amb qui m’agradaria follar), molt utilitzat en publicacions enrotllades i per si mateix un subgènere del porno amb categoria pròpia en els Oscars d’aquesta indústria.

La seva etimologia es retrotreu fins a la pel·lícula American pie (1999), on apareix la frase «¡Amic, és una MILF!», en al·lusió al personatge que interpretava Jennifer Coolidge. Des d’aquell moment quedava clar que qui adjudica l’adjectiu és un home d’entre 20 i 30 anys que gairebé dóna tractament de parafília al fet de sentir-se atret per una dona de 40 anys o més. També existeix el vocable GILF. Sí, ho han endevinat. G de grandmother (àvia, en anglès).

POLLAVIEJA«Home en posició de poder, o almenys en avantatge polític, social i cultural, que es val d’aquest estatus per perpetuar el discurs dominant, conservador, classista, masclista, racista i / o homòfob».

La definició, del periodista Ignacio Pato, no solament identifica i es burla de senyors com Arias Cañete o l’alcalde de Valladolid, aquell que va dir que una dona et pot denunciar per violació per haver pujat a l’ascensor amb ella. Hi ha cert consens en assenyelar que el terme, propulsat i decodificat a les xarxes socials, també fa referència als pròcers progres que, de la transició cap aquí, s’han erigit en el cànon de gairebé tot, i a tots aquells homes més joves i moderns que són part de l’establishment polític o cultural i que ho posen tot en qüestió menys a ells mateixos. ¿Alguna pista? “A un pollavieja –escrivia el periodista– li agrada el consens. Especialment al voltant de la seva opinió”.

PUMAEs diu de la dona de més de 40 anys, normalment de classe acomodada, que surt a la caça de jovenets. 

La literatura que està donant ales a aquesta nova etiqueta –espremuda en llibres, webs i plans de màrqueting– no té desperdici: que si elles busquen recordar temps en què els seus cossos eren més ferms, que si així omplen un buit existencial. No es va sentir la paraula puma quan es va saber la relació entre Johnny Depp, de 51 anys, i la model Amber Heard, de 28. Ni tan sols quan es va saber que Woody Allen, de 79, mantenia una relació amb Soon Yi, de 44. Conclusió: les dones sempre tenen un buit que els homes han d’omplir. És a dir, els ensenyen de què va la vida quan són joves i, ja passats els 40, els recorden com eren els seus cossos en dècades anteriors. Per cert, que de les preses de la puma en diuen toy boys (nois joguina).

SUPERPUTES DE LA MTVCantants d’aspecte hipersexualitzat que solen residir a la MTV.

L’escriptora i activista punk Virginie Despentes, ideòloga per cert del concepte, fa la següent reflexió: «Mai s’havien exigit tantes proves de submissió a les normes estètiques, tantes modificacions corporals per feminitzar un cos –escrivia a la Teoria King Kong–. Al mateix temps, cap altra societat ha permès de forma tan lliure la circulació corporal i intel·lectual de les dones. Sembla paradoxal, però crec que les dones dissimulen espontàniament el que acaben d’aconseguir. ‘Alliberem-nos, però no gaire, no volem espantar ningú’, semblen dir. I se situen en la posició de seductora de forma tan ostentosa que elles mateixes saben que –en el fons– es tracta d’un simulacre. Sortir de la gàbia sempre ha anat acompanyat de sancions brutals». 

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

WAGAcrònim de Wives And Girlfriends (en anglès, dones i nòvies) de futbolistes.

El terme s’ha convertit per si mateix en un subgènere informatiu dels tabloides britànics, que inventarien cada compra, cada part i cada sessió de zumba de les parelles dels seus futbolistes. Durant anys, se les va presentar com un accessori que combinava amb el rellotge i el cotxe de l’heroi de la pista, i fins i tot com un model d’ascensor social. «Un futbolista et pot portar de la vivenda social a una mansió», celebrava el periodista Alison Kervin al llibre WAGs at the World Cup. La fascinació pel fenomen, no obstant, sembla estar de retirada. Pel que es veu, s’ha vist que tampoc és cap xollo de l’emancipació estar sempre pendent de la parella i de la trituradora mediàtica.