El suquet de Forges

Fa 51 anys que Antonio Fraguas, Forges, li treu amb el seu humor tot el suc a la realitat. Aquest dimarts, aquest suquet es va marinar amb un altre de gastronòmic que l'autor va compartir amb la premsa a Casa Leopoldo, restaurant del qual era amant el seu amic Manuel Vázquez Montalbán. «Em deia que entre totxo i totxo de llibre que li tocava llegir s'agafava el Robinson Crusoe de Defoe». Forges presentava Lo más de la Historia de Aquí (Espasa), una selecció en tres volums del cèlebre col·leccionable que va començar als anys 80 i que va seguir a Historia Forgesporánea. El primer va des d'Atapuerca a Fefe Botesha, pasando por los árabes; el segon sortirà al maig i comprendrà fins a Franco, i el tercer, a l'octubre, arribarà fins avui, actualitzat amb Joan Carles i Felip VI.

«No sóc gaire d'odiar però si algú trobo odiós és Franco». I després de recordar que el franquisme, a més de ser «sagnant, va convertir l'estupidesa i la tonteria en cutrelux», Forges es llança a imitar la veu de falset del dictador abans d'explicar una anècdota de quan el va tenir molt a propet el 1959. «Era a TVE, a telecine, i em van enviar d'ajudant del càmera a l'aeroport perquè arribava Eisenhower. El diplomàtic Jaime de Piniés feia de traductor. Eisenhower va agrair a Franco el gest de rebre'l i aquest li diu a Piniés: 'Digues-li que sembla més alt que a les fotos'. Piniés, en canvi, va traduir: 'Li agraeixo que hagi acceptat la meva invitació'. Una altra vegada el vaig veure a TVE i vaig pensar que era com un besuc gran però vestit».

«És important conèixer la teva història perquè, com deia Heràclit, 'els pobles que s'obliden del seu passat estan obligats a repetir-lo', o són obligats...». ¿Per qui? «Depèn de cadascun, a Madrid, per Mourinho, que li tinc mania i parlant malament d'ell sempre es queda bé», diu en broma aquest fan de l'Athletic.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Ha creat personatges com els Blasillos i la Concha i el Mariano, i ha inventat paraules com bocata (avui al diccionari de la RAE) i formidéibol. «Això va ser per prendre el pèl als pijos de mitjons a rombes que estudiaven anglès perquè els de classe mitjana baixa, com jo, només arribàvem al francès». Creu que si hi ha res que uneix «tots els ibers» és pensar «no, si ja veuràs tu com..», perquè Espanya es va formar amb una «allau de civilitzacions i cultures que van passar sota, entre i sobre nosaltres. Pensem com grecs, parlem diferents formes de llatí, resem com els hebreus, comptem com els fenicis, ballem com els musulmans i ens insultem com els asteques i els tolteques».

Forges, autor de més de 80.000 acudits gràfics, recorda Jorge Luis Borges, admirats col·legues desapareguts com Miguel Gila i Jaume Perich -«un geni que ens va convèncer a molts de dedicar-nos a això»- i elogia un altre incombustible com ell mateix, Francisco Ibáñez. «Vaig ser el seu primer admirador. Ell s'ho passa de por amb el que fa. Ens estimem i riem molt».