La fiscalia acusa Ildefonso Falcones de defraudar 1,45 milions d'euros

El fiscal Pedro Castro ha presentat una querella criminal contra l'escriptor i advocat Ildefonso Falcones per tres delictes contra la Hisenda Pública. La fiscalia acusa Falcones d'haver defraudat 1,47 milions d'euros pels drets d'autor de les seves novel·les 'La catedral del mar', 'La mà de Fàtima' i 'La reina descalça', a l'haver simulat que un entramat de societats domiciliades a la República Dominicana, Irlanda, Xipre i les illes Caiman eren titulars dels drets d'autor dels llibres. 

El ministeri públic sol·licita al jutjat "exigir fiança als querellats, o si no, embargament de béns en quantitat suficient per cobrir del tot el pagament de les quotes defraudades". A més de l'escriptor, la fiscalia també s'ha querellat contra la seva dona, María Carmen Rosich Sánchez, i el seu germà, Rafael María Falcones.

Segons l'escrit del fiscal, les declaracions de l'escriptor i la seva dona van tenir com a quota líquida a pagar a hisenda 61.230 euros l'any 2009, 52.857 euros l'any 2010 i 20.909 euros l'any 2011.

El sistema

La inspecció d'Hisenda va arribar a la conclusió que els querellats "a fi d'evitar el pagament degut de les obligacions tributàries" "van idear i van executar un sistema pel qual van transmetre els drets d'autor de les obres d'Ildefonso Falcones de la Sierra a entitats no residents a Espanya amb desvinculació formal respecte a aquests però controlades 'de facto' per ells". Amb això, afirma la querella, "aconseguien ocultar a la Hisenda Pública espanyola l'obtenció d'importants rendiments econòmics traslladant aquestes rendes a països de reduïda tributació". 

Segons la fiscalia, Falcones va transmetre els drets de 'La catedral del mar' al seu propi bufet a canvi de 3.000 euros, i aquest va transmetre el 80% dels drets a la societat dominicana Inversiones Neagh per 60.929 euros.

Amb els seus següents llibres, el procediment es va complicar encara més. La societat mercantil Índice Empresarial li va 'encarregar' la redacció de 10 llibres a canvi d'una retribució anual de 36.000 i al seu torn va vendre el 70% dels drets d'autor d'aquests llibres a, de nou, l'empresa dominicana Inversiones Neahg. En aquesta ocasió, per 250.660 euros.

Amb tot, per a l'editorial de Falcones, Penguin Random House, les titulars dels drets d'autor eren dues altres empreses, la irlandesa Kurmon Ltd. per les edicions en llengua espanyola i la xipriota Erensia Trade & Invest per a les edicions en llengua estrangera.

L'empresa xipriota tenia als càrrecs de secretari i director dues societats més, Trident Trust Company i Standguard Ltd., i com a sòcia Erensia Investments, una societat constituïda per Ildefonso Falcones i la seva dona a les illes Caiman i amb comptes oberts al Banco Espirito Santo de Miami. L'empresa irlandesa tenia com a únic soci Erensia Trade & Invest, i com a secretari,  Rafael María Falcones.

Però l'entramat no es limitava al cobrament dels drets d'autor de manera opaca a la Hisenda espanyola. L'abril del 2010, la mercantil Mezzanine Investments va adquirir per 1.950.000 euros una vivenda que va arrendar al bufet Falcones i que aquesta empresa va cedir a la dona de l'escriptor com a vivenda habitual de la família. La societat que va comprar la vivenda habitual de Falcones tenia com a propietària Kurmon Ltd., la societat irlandesa de l'escriptor, que havia subscrit capital de Mezzanine per 2.750.000 milions d'euros.

Notícies relacionades

Ildefonso Falcones nega davant el jutge que hagi defraudat 1,47 milions d'euros

¿Quant guanya Pablo Motos?

Després d'exigir la informació sobre els ingressos de Falcones a la seva editorial, resulta que Falcones va declarar el 2009 rendiments nets per 162.878 euros quan en realitat van ser 2.355.427 euros; el 2010, 146.107 euros quan en realitat van ser 1.415.348 euros, i el 2011, 66.665 euros quan els seus rendiments nets comprovats segons l'Agència Tributària van ser de 626.858 euros. És a dir, segons l'Agència Tributària, dels 4.397.633 euros de rendiments comprovats per aquesta en tres anys, Falcones va deixar sense declarar 4.021.983 euros.

A partir d'aquestes dades, la "proposta de liquidació" de l'Agència Tributària estableix que la quota defraudada a la Hisenda Pública va ser de 757.692 euros l'any 2009, de 464.800 euros l'any 2010 i de 254.507 euros el 2011, que segons la fiscalia constitueixen tres delictes contra la Hisenda Pública, "previstos i penats en l'article 305. 1 i 2 del Codi Penal", penats cadascun d'ells amb entre un i cinc anys de presó.