Lina Morgan, l'actriu més estimada i la més desconeguda

Es va inspirar en el Pirata Morgan per escollir el seu nom artístic i han sigut molts els mars solcats per l'actriu Lina Morgan per aconseguir, no només ser una de les més estimades, sinó una dona entregada a la seva faceta empresarial i reservada en la seva vida personal.

Nascuda en plena guerra civil (1937) al madrileny barri de La Latina amb el nom d'Ángeles López Segovia va ser la quarta de cinc germans i, amb només 11 anys, va començar a estudiar ball clàssic espanyol. Uns estudis que vaticinaven el que més tard seria aquesta actriu d'etern somriure: una ballarina que va usar els seus dots per fer riure amb les seves cames.

Després de portar a terme la seva primera gira el 1949 amb la companyia 'Los chavalillos de España', amb 16 anys va ingressar al cor d'una revista del teatre La Latina, del qual va ser propietària anys més tard, del 1985 al 2010.

CARA INESBORRABLE DEL CINE ESPANYOL

Però, fins a arribar a aquesta etapa, destaca en la seva carrera la dècada dels 60 quan, Morgan, demostrant la seva tenacitat i passió per l'espectacle, va aconseguir convertir-se en una de les actrius més estimades a España. D'aquesta època són treballs com 'Las que tienen que servir' (1967), 'Soltera y madre en la vida' (1968) o la sempiterna 'La tonta del bote' (1970).

Segons recorda Andrés Peláez, director del Museu Nacional del Teatre, l'actor Guillermo Marín "no es va perdre" cap de les representacions de Morgan ja que deia d'ella que es "movia amb verdadera habilitat" a l'escenari.

A finals dels 70 va fundar la seva pròpia companyia i va debutar al Teatre Barceló, encara que va ser una cosa que la mateixa actriu va reconèixer com un "absolut fracàs", i on va perdre tot el que hi va invertir. Sense abandonar Madrid, d'aquest teatre, (situat a l'actual discoteca Pachá de la capital), la intèrpret va passar al que ha sigut el teatre dels seus amors, el de La Latina amb l'obra 'La marina te llama'.

En la dècada dels 80, Morgan, amb el que ha sigut el seu mànager, el seu germà José Luis López, va començar a viure alguns dels seus èxits més grans a l'escenari amb obres com 'Vaya par de gemelos' (1981), amb què va batre tots els rècords de taquilla, igual que va passar amb 'El último tranvia', en cartellera fins al 1991, any en què també va estrenar un altre dels seus èxits, 'Celeste no es un color'.

RIURE DIFUMINAT

El 1995, la madrilenya va viure un dels moments més difícils de la seva vida amb el mort del seu germà, un fet del qual sempre ha declarat que "mai superarà", i respecte al qual Peláez qualifica com "el declivi" de la vida de Lina Morgan. "Ha sigut una dona que s'ha sentit molt estimada i molt estimada amb el seu germà, el seu declivi comença quan desapareix José Luis perquè ella es troba desatesa", afirma Peláez.

El seu pas per televisió es remunten al 1967 quan comença a compartir sèries amb Juanito Navarro, encara que a la petita pantalla Morgan va despuntar amb 'Hostal Royal Manzanares' (1996).

GELOSA DE LA SEVA PRIVACITAT

Lina Morgan ha sigut molt gelosa de la seva vida personal i no ha transcendit res del que l'actriu i empresària vivia fora dels escenaris. Per això no es tracta d'una persona que hagi ocupat portades de revistes de cor ni acaparat moments en programes de crònica social.

I és que, Morgan no s'ha prodigat en mitjans de comunicació, ni tan sols quan la va reclamar Concha Velasco en la seva etapa de 'Cine de Barrio', i ella va sortir airosa dient que "era molt tímida".

Notícies relacionades

Mor l'actriu Lina Morgan als 78 anys

Lina Morgan: "He luchado toda mi vida para que me quieran"

Precisament, Velasco i Amparo Rivelles han sigut les grans amigues de Morgan, Rivelles com a "companya de cartes", com apunta Peláez, en els últims anys de l'actriu, que va morir aquest mateix any. El que sí que ha sigut rellevant de la seva vida personal ha sigut el seu costat solidari com quan en diferents anys es va convertir en el patge especial dels Reis Mags d'Orient per a l'oenagé Missatgers de la Pau, de qui és padrina.

Entre els premis que van reconèixer la seva carrera i trajectòria destaquen el premi Miguel Mihura a la millor actriu (1982), la Medalla d'Or al Mèrit al Treball (1984) o l'últim a rebre, la Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig de la Comunitat de Madrid (2010).