'Salvados' visita Jánovas, un poble que es va resistir a morir

Jánovas és un poblet aragonès situat a la vall del riu Ara, a la comarca de Sobrarb, a Osca. A la zona del Pirineu aragonès abunden els pobles abandonats, però encara que Jánovas ho sembli, no ho és. La seva història és la de la resistència d'una gent que s'han resistit any rere any a abandonar les seves arrels i les seves cases, història que ha cridat l'atenció de Jordi Évole, que amb 'Salvados' ha visitat la localitat.

Tot va començar en la dècada dels anys 60, en ple apogeu de les inauguracions de pantans per part del règim franquista. En aquells anys, l'empresa elèctrica Iberduero va decidir construir un embassament que condemnava Jánovas a desaparèixer sota les aigües. Des d'aquell moment, els veïns van ser sotmesos a una forta pressió, com ara el tall dels accessos al poble, la demolició amb dinamita de les cases ja expropiades, o la destrucció dels cultius.

Toni Garcés, l'últim nen nascut a Jánovas (no l'última persona, que va ser la seva germana), relata a Évole els seus records d'infància. Tant ell com altres veïns se senten, encara, després del pas dels anys, atropellats i indignats: "És pitjor que un desnonament, perquè nosaltres ho teníem tot pagat. Hem patit terrorisme d'Estat", afirmen. Garcés recorda que en els seus bons temps el poble tenia uns 400 habitants. "Només ens vam quedar cinc famílies, i al final tan sols érem dos. Estàvem sols". Diu que, encara que la Guàrdia Civil ho sabia, la gent d'Iberduero tenia ple poder per fer-los fora. Molts se'n van anar i tan sols uns quants, pocs, es van quedar. Van ser els resistents. "Al final, van venir 24 guàrdies civils per fer-nos fora.

El professor de la Universitat de Granada Joseán Garrués afirma que als anys 60, les elèctriques i el sector bancari estaven estretament relacionats, conformant una poderosa oligarquia. Va ser José María de Oriol i Urquijo l'encarregat de l'execució dels plans elèctrics del règim, i darrere d'Iberduero hi havia el Banco de Vizcaya i el Banco de Bilbao. L'actual Endesa (que ha declinat la invitació de 'Salvados' per participar en el programa) és l'hereva d'Iberduero, i es va quedar amb la propietat de tots els edificis de Jánovas.

Un altre veí, Óscar Espinosa, recorda com el seu pare va acceptar els diners de l'expropiació, 800.00 pessetes de l'època, i se'n va anar a Barcelona. "Va durar dos anys", afirma. "Quan va guanyar Felipe González en el 82, vam recobrar l'esperança, però poc després ens van enviar la Guàrdia Civil per tornar a intentar fer-nos marxar". "Com que les obres no començaven mai, quan la llicència estava a punt de caducar, feien veure que les començaven i així es renovava automàticament", recorda. Encara van haver de passar uns quants anys fins que la normativa europea obligués a realitzar estudis d'impacte ambiental per a aquest tipus de construccions.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

L'exsecretari general del Ministeri de Medi Ambient Juan Luis Muriel va ser, cap al 1993, l'encarregat de fer l'estudi d'impacte ambiental del pantà projectat, que va ser negatiu. Muriel destaca que, encara que hi havia interessos contraposats, el ministeri, el titular del qual era llavors Isabel Tocino, va assumir l'informe, encara que li va recomanar que el rebaixés. Muriel i el seu equip s'hi van negar, i van posar els seus càrrecs a la seva disposició. El successor de Tocino en el ministeri, Jaume Matas, li va demanar que retirés l'informe (que mai havia sigut publicat al Butlletí Oficial de l'Estat), i davant la nova negativa, Muriel i el seu equip van sortir del ministeri i des d'aleshores no ha tornat a ocupar cap càrrec públic. però malgrat aquestes maniobres, l'informe va ser finalment publicat al BOE i la construcció del pantà va ser cancel·lada definitivament.

Però els veïns no senten cap satisfacció. "Ens han fet fora més de 50 anys per res. Hem hagut de pagar a Endesa diverses vegades el valor de les nostres propietats per recuperar unes ruïnes", diuen. Francisca Castilla, una veïna de 88 anys que havia estat quatre anys refugiada a França, va viure 22 anys a Jánovas. "M'agradaria que em demanessin perdó, això hauria de remordir-los la consciència", assegura. Ella i uns quants veïns més tracten de recuperar el passat reconstruint les que van ser les cases dels seus avantpassats.