Kirk Douglas, l'últim clàssic viu

Kirk Douglas va complir dimecres 99 anys. Pel camí han anat caient tots els actors de la seva generació. Podríem dir que és l’últim dels clàssics vius. I encara que no està actiu –la seva última aparició cinematogràfica data del 2004– segueix sent una presència pública sovintejada.

Douglas és un bon actor. I un actor de caràcter. I un productor independent. En la seva filmografia, pròxima al centenar de títols, hi ha de tot: thrillers, westerns, comèdies, melodrames, aventures… Fascinat per Stanley Kubrick, que el va escollir per interpretar l’antibel·licista 'Camins de glòria' (1957), no va dubtar a requerir els seus serveis al capdavant d’'Espàrtac' (1960). Douglas interpretava el famós gladiador i produïa la pel·lícula, i quan no es va entendre amb Anthony Mann, el va substituir per Kubrick.

    El d’Espàrtac va ser un dels seus personatges més importants. El film estava basat en una novel·la que Howard Fast, represaliat en la 'caça de bruixes', havia començat a escriure a la presó. El guió el va firmar Dalton Trumbo, una altra de les víctimes de la paranoia anticomunista. La revolta d’Espàrtac contra Roma era un relat sobre la revolució contra qualsevol mena de tirania. Sense ser d’esquerres, Douglas era un dels molts actors liberals de Hollywood. Espàrtac es va convertir en el seu principal cavall de batalla. No és estrany que l’actor escrivís un llibre sobre el tumultuós rodatge del film titulat 'Yo soy Espartaco'.

Abans hi va haver molts títols importants. Nascut el 1916 amb el nom de Issur Danielovitch Demsky, al si d’una família d’eslaus jueus que havia emigrat als Estats Units, Douglas no va debutar fins als 30 anys, amb 'L’estrany amor de Martha Ivers' (1946). Aquesta barreja de film noir i drama marcaria la pauta inicial de la seva carrera, ja que un any després va brillar com el dolent d’una obra mestra del cine negre, 'Retorn al passat', enfrontat amb Robert Mitchum per l’amor de la femme fatale Jane Greer.

Prou camaleònic per encarnar figures situades a un costat i a l’altre de la llei, capaç de fer empàtics els personatges més feréstecs, Douglas va sobresortir en el cine del Far West –'Camí de la forca' (1951), 'Riu de sang' (1952), 'La pradera sin ley' (1955), 'Duel de titans' (1957)–, el melodrama –'Carta a tres esposas' (1949), 'El compromiso' (1969)–, el relat de boxa –'El ídolo de barro' (1949)– o el policíac realista –'Brigada 21' (1951)–.

EXIGENT 

Permeable i al mateix temps exigent amb els directors, sobretot des que va formar la seva productora, anomenada Bryna en honor al seu pare, va destacar la seva col·laboració amb Vincente Minnelli, per a qui va protagonitzar dos fantàstics melodrames sobre les interioritats del món del cine, 'Cautivos del mal' (1952) i' Dues setmanes en una altra ciutat' (1962), i va incorporar el torturat Vincent Van Gogh a 'Van Gogh, la passió de viure' (1956).

Notícies relacionades

Catherine Zeta-Jones felicita Kirk Douglas pel seu 99è aniversari

¿Quant guanya Pablo Motos?

 Viu i espavilat com Errol Flynn i Burt Lancaster, va destacar en el gènere d’aventures amb '20.000 leguas de viaje submarino' (1954) i 'Els víkings' (1958). Nominat tres cops a l’Oscar, per' El ídolo de barro', 'Cautivos del mal' i 

'Van Gogh, la passió de viure', va sortir sempre perdedor. Hollywood hi va posar remei atorgant-li el «reparador» Oscar honorífic el 1996. En un dels seus últims films, 'Coses de família' (2003), va compartir protagonisme amb el seu fill Michael. No hi ha color.