Humorista i "mare cangur"

A Joana Buenafuente Abril, de tres anys, els seus pares li han ensenyat a no tenir complexos. A riure's de si mateixa. A no tenir por de fer el ridícul. A ser la primera a posar-se a riure quan cau a terra. «Si un es riu de si mateix, ningú li pot fer mal». Aquesta és la filosofia dels pares de la Joana, dos còmics d'altura: Sílvia Abril i Andreu Buenafuente. «A mi no em molesta gens que ens diguin pallassos. És més, ho considero un piropo», admet Abril, que dimarts que ve es riurà d'ella mateixa (i de tot el cine l'espanyol) en l'entrega dels premis Feroz, que concedeix l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya (AICE). Presentar una gala de cine és una de les poques coses que l'actriu (Mataró, 1971) encara no ha fet. I això que des dels anys 90 està fent riure a la televisió, al teatre i a la ràdio.

Li deien «quatre ulls» al col·legi (va estudiar amb monges fins als 14 anys i, després, amb capellans). I a ella tant li feia. Seguia fent el pallasso. «Em castigaven de cara a la pissarra a classe i jo agafava la pols blanca dels guixos i em pintava la cara. Em girava i feia riure la platea, la classe», recorda la humorista. I el professor, evidentment, la feia fora de classe. Un altre dels seus mestres, el de Llatí, no suportava que els alumnes mengessin xiclet. I ella hi entrava mastegant-ne un com si s'acabés el món. I, és clar, també l'expulsava de classe. «Era una provocadora nata, però, compte, treia molt bones notes». Tant que va començar una carrera universitària: Dret. Però es va quedar a quart curs. «La facultat era una pèrdua de temps. Jo tenia molta pressa per començar amb el teatre», admet.

Els seus primers passos professionals (amb dues gales de Cap d'Any incloses) els va fer a la productora Minoria Absoluta. Es va riure dels polítics a El burladero; la va descobrir José Corbacho i la va fitxar per a Homo Zapping; es va posar camisa blanca i corbata negra i va entrar a formar part de les irreverents reporteres de Caiga Quien Caiga… Fins que va arribar la salvatge, lliure i fastigosament lletja nena de Shrek (nascuda a Homo Zapping), un personatge que adora i que li va brindar conèixer l'amor de la seva vida: Andreu Buenafuente.

La parella de còmics (que a més de viure junts saben treballar junts) es troba en un moment dolç. Buenafuente condueix Late motiv (Movistar+) i Abril, que també participa en el programa, triomfa amb Tu cara me suena (Antena 3). La seva atapeïda agenda professional els està obligant a viure separats. Ell s'ha instal·lat a Madrid mentre que ella (i la Joana) tenen un peu a Madrid i un altre a Barcelona. «Quan penso en això que ens està passant, sempre em dic el mateix: relaxa't i disfruta. La Joana ho porta bé. Molt millor que nosaltres. Així ella aprendrà a tenir flexibilitat a la vida, a ser aquí i allà».

Amb la Joana a sobre

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

A més de «pallassa», Abril es defineix com una «mare cangur». Porta la Joana a sobre allà on faci falta. Podria estar amb ella ara mateix, enmig de les entrevistes promocionals dels premis Feroz, però ha optat per una cosa molt millor: que corri pel Retiro madrileny amb el seu pare. Després se n'aniran tots tres a dinar. Si algú els veu i els demana la coneguda foto, no s'hi negaran tot i que assegura que «maleïda sigui l'hora» en què algú va inventar posar una càmera als mòbils. Els seus fans també es dirigeixen a ella via Twitter, una xarxa social que l'actriu mira quan («no ho posis, per favor») va «a cagar». Literalment. «És un moment de soledat en què obro Twitter i veig que la gent em diu coses boniques. Sé que això passarà. Per això s'ha de portar amb normalitat».

Fi de l'entrevista. L'actriu es protegeix del fred madrileny amb la manteta d'estrelles que li ha robat a la seva filla i demana als organitzadors dels Feroz un plàtan per recuperar forces.