Susan Sarandon i Geena Davis, activistes de pel·lícula

Fa un quart de segle, a les ordres de Ridley Scott, Susan Sarandon i Geena Davis van crear dos personatges potents, memorables i icònics a Thelma i Louise. Des d’aleshores, les carreres de les dues actrius han seguit camins diferents però una cosa les manté unides: un infatigable compromís polític, activista i feminista, com si se’ls hagués gravat a foc una de les últimes frases del guió que va guanyar l’Oscar i que pronuncia Thelma (Davis) abans de fer el salt final: «Que no ens aturin. Seguirem».                                                

SUSAN SARANDON

És difícil trobar algú més actiu en causes progressistes a Hollywood que Susan Sarandon, que a la universitat es va involucrar en el moviment pels drets civils als EUA, als 80 va viatjar a Nicaragua per ajudar mares i nens, i fa uns anys, amb el seu aleshores marit Tim Robbins, es va oposar a la guerra de l’Iraq.

    El seu activisme no coneix fronteres i, a més de crear la Fundació Caritativa Susan Sarandon (que recolza l’institut de Geena Davis i altres grups), és activa en campanyes per la igualtat de drets dels homosexuals, d’ajuda als sense sostre, contra el racisme i a favor de joves o gent gran. I és ambaixadora de bona voluntat d’Unicef.

SELECCIÓ RESPONSABLE / Més activa que Davis pel que fa al cine des que la road movie feminista les va posar a les portes de l’Oscar (se’l va emportar Jodie Foster per El silenci dels anyells), Sarandon es pren molt seriosament la selecció de projectes, com va demostrar amb el paper que sí que li va donar l’estatueta, el de la germana Helen Prejean a Pena de mort. Després, es va involucrar en la lluita contra la pena capital. «Has de ser conscient del que diu un film i de la responsabilitat de triar feines», va dir l’any passat a la revista Variety, alertant de guions que «reforcen actituds racistes, sexistes o homòfobes».

        Als 69 anys, no té cap intenció d’aturar-se i aquests dies la dona que va arribar a demanar que en les eleccions nord-americanes hi hagués observadors internacionals està bolcada a recolzar la campanya presidencial de Bernie Sanders, veterà senador que fa ombra a Hillary Clinton, a qui no ha perdonat mai el vot a favor de la invasió de l’Iraq. 

GEENA DAVIS

Per a Geena Davis, el paper de Thelma va ser revelador. O més ben dit, la reacció a la pel·lícula que van experimentar moltes dones. Com recordava fa poc, aquesta reacció va ser «tan profunda, tan diferent», que li va fer adonar-se «de les poques oportunitats que donem a les dones de sentir-se entusiasmades i reforçades per personatges femenins, de sortir enceses després de veure una pel·lícula».

    Anys després, mentre veia un programa d’entreteniment amb una de les seves filles, Davis es va adonar d’una altra realitat que li ha marcat la vida: la flagrant discriminació que existeix a l’hora de presentar personatges femenins en la programació infantil, en cinema o a la televisió. Aleshores va decidir llançar una ambiciosa iniciativa d’estudi d’aquesta discriminació i el 2006 va crear l’Institut Geena Davis sobre gènere en els mitjans, avui una respectada referència.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

    El rigor del treball d’aquest organisme l’ha convertit en una veu més que autoritzada en el debat, que està guanyant els últims anys renovada exposició pública, sobre el sexisme i la discriminació a Hollywood. I va tornar a aixecar-la el mes passat durant el Festival de Sundance, on va recordar que «els personatges femenins representen menys del 30% dels que apareixen a la pantalla, exactament el mateix percentatge dels últims 70 anys».

FESTIVAL PRODIVERSITAT / Davis, que acaba de fer 60 anys i va estar a punt d’entrar en l’equip olímpic nord-americà de tir amb arc per als Jocs de Sydney del 2000, l’encerta quan dispara contra aquesta mena de discriminació i des de l’any passat organitza a Bentonville (Arkansas) un festival de cine que promou el treball de les dones i la diversitat, i que presumeix de ser l’únic que garanteix la distribució en cines, teatres i vídeos per als treballs guanyadors.