Chus Lampreave, la verdadera 'noia Almodóvar'

Quan Pedro Almodóvar va saquejar els seus amics i va aconseguir les 400.000 pessetes que necessitava per comprar el negatiu i rodar la seva primera pel·lícula (Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, 1980) va trucar, entre moltes altres actrius, a Chus Lampreave, que aleshores tenia 50 anys. Li va dir que no, que no podia. Dos anys més tard, el director va voler reclutar-la també per a Laberinto de pasiones. Però va rebre una altra negativa. «Ho sento molt, però m'és impossible. M'han d'operar d'un ull i no em trobo bé», es va excusar l'actriu. Inassequible al desànim, Almodóvar li va deixar anar: «Et seguiré trucant fins que puguis treballar amb mi». I així va ser.

A la tercera pel·lícula va ser la bona. Entre tinieblas (1983) va suposar el debut de la madrilenya sota la batuta del manxec. Des d'aleshores, ha sigut la seva inseparable secundària. A l'última, Julieta (un drama sec i emocionant que s'estrena el 8 d'abril vinent), no hi apareix. Però ho ha fet en vuit de les seves 20 pel·lícules, així que s'ha guanyat a pols el títol de la verdadera noia Almodóvar.

«Sempre que he treballat amb Pedro he tingut papers molt bons», va confessar el 1995 en una de les poquíssimes entrevistes que ha concedit als masa-media, expressió que deixa anar el seu personatge a Hable con ella (2002), una portera que busca desesperadament l'atenció dels periodistes. «Tots els personatges tenen alguna cosa que treus de tu mateixa. Excepte les veïnes xafarderes. D'aquestes no en tinc res».

Nascuda el desembre de 1930, María Jesús Lampreave no havia de ser actriu. A ella el que li agradava era la pintura. Tant, que va ingressar a l'Escola de Belles Arts. El seu descobridor va ser Jaime de Armiñán, amb qui va debutar a la televisió quan gairebé no havia ni complert 20 anys. En aquella mateixa època, Luis García Berlanga va treballar amb ella al curt Se vende un tranvía.

Sense trepitjar cap escola

«Vaig tenir la sort que em cridessin directors que en saben molt i que saben portar molt bé els actors, com Armiñán i Berlanga. Era com una escola [no en va trepitjar mai cap] o potser millor. Eren amics meus i jo ho feia per passar-m'ho bé. No vaig pensar mai que continuaria i cada vegada que feia una pel·lícula pensava que seria l'última». Qui li havia de dir llavors que el festival de cine més important del món premiaria el seu treball. Va ser el 2006 quan el jurat de Cannes va atorgar el guardó a la millor interpretació femenina a totes les almodovarianes dones de Volver. Totes, amb Penélope Cruz al capdavant, van pujar a l'estrada. Totes menys la secundària de luxe, que no va poder viatjar al certamen.

Lampreave és, per a Almodóvar, la versió femenina de Pepe Isbert. Un afalac que emociona la veterana actriu, que, precisament, va treballar el 1960 amb Isbert a El cochecito, de Marco Ferreri, a les ordres del qual també s'havia posat un any abans a El pisito.

Després de posar-se en la pell de Sor Rata de Alcantarilla (Entre tinieblas) i de l'àvia que pintava figuretes de porcellana i flipava amb les bombolles de l'aigua de Vichy (¿Qué he hecho yo para merecer esto?), Lampreave va entrar definitivament a l'olimp femení d'Almodóvar. El cineasta li va treure les ulleres de cul de got, li va pintar els llavis i li va penjar dues formoses arrecades per al seu següent treball: interpretar la mare d'una model (Eva Cobo) a Matador (1986), on va fer els primers passos com a top-model. «Sort que no vaig caure de la passarel·la», recorda fent broma.

Motius personals

Notícies relacionades

Mor Chus Lampreave

Chus Lampreave, en cinc vídeos

Després d'una època absent del cine per motius personals, el Goya (al qual havia estat diverses vegades nominada) va arribar per fi el 1993. No ho va fer de la mà d'Almodóvar sinó de Fernando Trueba i Belle époque, cinta que va arribar a dalt de tot: l'Oscar.

La «mare cinematogràfica» d'Al-modóvar (com ell mateix l'ha anomenat diverses vegades) ha continuat treballant amb ell fins a Volver i Los abrazos rotos. Incondicional del cine, tampoc ha rebutjat la publicitat, terreny en què es va convertir en icona als 82 anys. Icíar Bollaín va comptar amb ella per a l'emblemàtic anunci nadalenc de Campofrío. I J. A. Bayona va fer el mateix per a l'espot de la marca de neteja KH 7, en què Lampreave va estar en estat de gràcia. Com sempre. «És una actriu espectacular». Paraula de Bayona.