'Nit i dia': ¿Què va matar el Mataiaies, la crema de xampinyons o les croquetes?

¿El Mataiaies va morir enverinat després de menjar per sopar la crema de xampinyons aromatitzada amb coriandre que li va preparar la seva mare? ¿Segur? ¿Hi va haver un gest de complicitat per part dels guionistes i el director perquè l'espectador se centrés en el primer plat? ¿Ningú es va fixar en les croquetes que arribarien com a segon plat? 

A penes unes hores després de l'emissió de l'últim episodi de 'Nit i dia' 'Nit i dia's'obre el debat: ¿crema de xampinyons o croquetes de la iaia?

L'últim sopar a casa de la família Ramos, o el que en quedava, va ser en una cuina il·luminada zenitalment. A un costat, la mare. Davant, el fill. La dona decidida a fer justícia i el psicòpata nascut de les seves entranyes, el que assassinava les àvies que resaven a missa amb ella.

Els plats de sopa, els estalvis, l'olla fumejant. La sospita i la por a les culleres. ¿Què hi ha de segon?, pregunta el Marc. Croquetes, respon la seva mare. Els plans es creuen: ella dóna dues cullerades, ell bufa i adverteix una olor diferent a la seva sopa favorita. "És coriandre, el recomanaven al mercat aquest matí". No sembla que el fill únic s'acabi menjant la crema, no se'n refia. ¿Intueix alguna cosa? La mare segueix xarrupant.

Tallin. Fi de l'escena.

Quan els mossos assalten el domicili es troben els dos cadàvers recolzats als dos costats de la taula.

La mare es va acabar la sopa. Queda un plat sense acabar de croquetes, una mig mossegada. El Mataiaies va fer l'últim sospir mirant el seu botxí, la mare adormida. ¿Què va passar?

El mata-rates va apujar el gust de la crema dels xampinyons, aquella que va menysprear el torturador d'islamistes en peu de guerra i que va començar a matar àvies convençut que l'Església i les seves beates són malignes.

Notícies relacionades

Carlo Constanzia sembra la polèmica abans del part: "Ha tingut actituds molt agressives cap a l'Alejandra. Em sembla impresentable"

¿Quant guanya Pablo Motos?

El Mataiaies el va executar la passió per les croquetes, sosté Pau Arenós.

O no.