Mor Mey Hofmann

Mey Hofmann no va poder recollir el premi especial de l'Acadèmia Catalana de la Gastronomia 2016 dilluns a la nit. "Està malalta", es deia als cercles de convidats. Poca cosa més se sabia. Va ser la seva filla Sílvia la que va donar les gràcies als membres del jurat i als comensals. Un parlament tan breu com sincer. Mey estava lluitant contra un càncer que li van diagnosticar al gener i que se l'ha emportat aquest dimarts al matí als 69 anys. Pocs sabien la gravetat de la seva malaltia, que ja li va impedir anar a la gala del Català de l'Any, on mai havia fallat amb les seves creacions. 

Els arguments que va esgrimir l'Acadèmia per al reconeixement resumeixen bé qui ha sigut Hofmann, una figura capital de la gastronomia catalana, no només pels seus restaurants (l'homònim, amb una estrella Michelin des del 2004, i els exitosos Taverna Hofmann i Hofmann Bistrot) i la pastisseria que porta el seu cognom, també convertida en una referència a Catalunya, sinó per la seva escola, que ha format nombrosos cuiners que avui són referents internacionals.

"Mey Hofmann va crear l'escola d'hostaleria el 1983, un moment en què la restauració no tenia cap reconeixement des del punt de vista mediàtic, social i econòmic", recordava Paco de la Rosa Torelló, portaveu de l'Acadèmia en l'entrega de premis, que també va distingir Disfrutar com a Restaurant de l'Any i Arnau Bosch (Can Bosch) com a Cuiner Jove.

TAN INFLUENT COM DISCRETA I ENCANTADORA

Notícies relacionades

La Mey i el valor

El City, la prioritat de Pep Guardiola després de la seva separació

"Es va envoltar de grans professionals perquè els alumnes aprenguessin matèries tan complexes com la química culinària o el dret mercantil, una cosa insòlita en aquells temps, i a més va impartir idiomes com l'anglès i el francès perquè l'alumne pogués estudiar i aprendre receptes de llibres estrangers o simplement fer estades en restaurants de França o Anglaterra", prosseguia la nota.

La influent però discreta i encantadora figura de Hofmann, apassionada de la seva feina ("¡La meva vida és això!", va explicar en una entrevista a EL PERIÓDICO el 2013), es deu a la seva formació: va estudiar Ciències Econòmiques, arquitectura d'interiors, gemmologia i disseny de joies, i totes aquestes disciplines s'unien d'alguna o altra manera en les seves propostes. El seu llegat segueix viu en les desenes d'alumnes que van seguir les seves ensenyances.