Juan Cansado: «Li porto el cap a Miguel Ángel Silvestre»

Juan Cansado (Santa Marta de los Barros, Badajoz, 1963) s'ha reinventat tres vegades. Els 70 va encaixar amb dificultat la migració a Montgat. Els 80, se'n va anar a Londres per amor, es va doctorar en perruqueria i va acabar tocant melenes de celebritats. I el 2010, quan la indústria del cine i la publicitat es va ensorrar, va començar a tallar a domicili. L'amor pel seu ofici pot amb tot.

Les seves tisores són el McLaren del ram. Són d'acer de Damasc amb titani de 15 capes: 649 euros. Només les puc tocar jo.

¿Especials per a un perruquer especial? [Riu] Ho han dit alguns clients.

Noms, noms. Des del 2006 li porto el cap a Miguel Ángel Silvestre, que és a Hollywood rodant la sèrie Sense 8 i m'ha preguntat si m'animaria a anar cap allà. He treballat amb Aina Clotet, vaig fer Bjork quan va venir al Liceu...

¡Bjork precisament! La vigília de la cita a l'Hotel Le Méridien no vaig poder dormir dels nervis. «¿Què deu haver vist en mi? No sé si estaré a l'altura», pensava. Però em va transmetre molt bon rotllo. Va treure les pintures totes Shu Uemura i tot va resultar fàcil. Només l'havia de maquillar per a la roda de premsa i vaig acabar assistintla els dies que va ser a Barcelona.

¿Com s'arriba als caps del Duque i de Bjork? A l'acabar la mili, a la discoteca Ku d'Eivissa vaig conèixer Gary William Boots, perruquer a qui Isabel II va atorgar la medalla del mèrit al treball. Tenia 15 anys més que jo i ens vam enamorar. Ell treballava a Molton Brown de Londres i tenia George Michael, Elton John, Diana Ross de clients. Feia màgia amb les mans i, al veure que feia tan feliç la gent, vaig decidir ser com ell. Va ser una època molt bonica, vaig aprendre moltíssim, i als vuit anys vaig deixar Londres i em vaig instal·lar a París.

¿L'amor s'havia acabat? Sí. I un dia, el meu amic Gregorio Ros, maquillador amb dos Goyas, em va proposar fer la perruqueria de la pel·lícula Què t'hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons. A partir d'aquí em vaig enrolar al cine. Primer a Madrid El embrujo de Shanghai, Soldats de Salamina.. i després, a Barcelona. Feia dos o tres pel·lis a l'any, molt de viatge amb celebrities, campanyes per a Nike, Adidas, Zara.

Molt glamur, ¿i molts egos? He treballat amb gairebé tothom, i hi ha gent meravellosa i gent molt estirada. Un cop em vaig plantar davant una pija, rostre d'una famosa marca de roba, que em va tenir una hora i mitja esperantla en un lavabo del Majestic i només volia maquillatge Chanel, el més horrible que hi ha.

¿Obligat tenir els dots de psicòleg afilats? ¡I tant! He vist de tot. A Ángela Molina com se li trencava un vestit al set de Las cosas del querer. A Gael García Bernal plorar desconsoladament en el rodatge de La mala educación d'Almodóvar perquè el rotllo travesti li venia supergran...

Deu saber un munt de secrets. Si anés a Sálvame, em faria milionari.

Però no ho farà. Seria incapaç.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

I això que ha passat una etapa magra. El 2010, de sobte, tot va fer una baixada increïble. El cine se'n va anar avall. De tenir una agenda fins a dalt de tot i demanar als clients que vinguessin a la caravana de rodatge perquè els atengués, vaig passar a rebre ofertes, poques, i molt mal pagades. Va ser horrible. Així que em vaig posar a fer serveis en hotels i a tallar els cabells a domicili.

I així estem. Tinc fidels, com Miguel Ángel [Silvestre]. I la meva feina em fa molt feliç.