Samantha Vallejo-Nágera: "No veig televisió"

Samantha Vallejo-Nágera, la mateixa que sempre reclama «¡saborrrr!» als plats com a jurat del programa MasterChef (TVE-1), presenta nou llibre. Es titula Fórmula Samantha, el publica editorial Conecta i són, diu, els seus principals secrets per arribar a tot i esprémer la vida al màxim. «Ni en la vida ni en la feina em permeto la monotonia», proclama aquesta optimista nata.

«D’entrada reconec que tot i que sempre m’he considerat una baldufa en moviment, no sóc una superwoman. Al fer-te gran, et tornes molt més selectiva. El que s’ha de fer és saber organitzar-se. A mi m’ataca la falta d’ordre. I cal saber també delegar en els altres. Això és superimportant, perquè per més que un s’hi esforci, és impossible arribar a tot», afirma.

Parlem amb ella en conversa telefònica en dos moments. El primer, des del plató on es grava MasterChef a Madrid. De fons es cola el so d’un munt de nens i la veu greu de Jordi Cruz, un altre membre del jurat (el trio el completa Pepe Rodríguez).

UNA VEGADA A LA VIDA

«Estem gravant una nova edició de MasterChef junior, la que es veurà per televisió des del mes de desembre fins a Reis. I hem parat un moment. M’estan maquillant», aclareix aquesta dona a qui encanten els colors energètics. «Són també una forma de presentar-se al món i a mi m’agrada anar extremada», argumenta.

«Això de la televisió ha sigut un regalàs que et passa una vegada a la vida i no es torna a repetir. És cert que gravar tres dies a la setmana, amb horaris llargs, costa. Però és molt agraït veure, i em refereixo als adults, com cuiners vocacionals s’han convertit en autèntics professionals. I després hi ha la resposta de la gent, que és meravellosa». ¿I vostè veu tele? «Tret de MasterChef, no veig res de televisió. A més a més, és que quan dinem o sompem a casa el televisor està apagat», contesta amb rotunditat.

En el llibre, la germana de Colate hauria pogut explicar com es cou el programa, però no. Hauria pogut refregir un llibre de receptes, però tampoc, malgrat que hi dóna la recepta del seu gaspatxo. «Sense pa dur, no el considero necessari», aclareix. El que fa aquesta empresària i mare de quatre fills encara petits és explicar com van ser els seus primers passos a nivell professional i com s’ho munta per tenir diversos fronts oberts i desconnectar els caps de setmana a la casa familiar a Pedraza (Segòvia).

«No me n’amago. Reconec que sóc una privilegiada. El meu marit i jo treballem i a casa tenim servei que ens ajuda. I amb el negoci de càtering, doncs exactament igual. Vaig començar jo sola fa 25 anys, però avui som una empresa amb tres naus industrials a Alcobendas amb 40 persones, i allà també has de formar un equip».

«La sort sempre m’ha trobat treballant», assegura aquesta dona a qui des que era petita li agraden els seitons amb vinagre, que va celebrar la comunió en un xinès i a qui van desafiar a treballar al restaurant Horcher un dia i al final s’hi va quedar dos anys. Una dona que se’n va  sola a l’estranger i que es va foguejar a Londres i a Nova York.

SAMANTHA DE ESPAÑA

«Feia gaspatxo i paelles a domicili. Me n’anava a Chinatown en patins i comprava allà els ingredients. M’encarregava de tot, fins i tot de la decoració. La veritat és que era molt folklòrica», recorda. Aleshores ja s’havia imprès una targeta de presentació que era tota una declaració d’intencions: Samantha de España, al cap i a la fi el nom de la seva empresa.

La segona part d’aquesta conversa transcorre a València, després d’una altra jornada de gravació de MasterChef, aquesta vegada en escenaris exteriors. Ara és a l’hotel i quan acaba de parlar agafarà els patins i se n’anirà a córrer amb ells. «Sempre m’ha agradat fer esports aeròbics. Fins i tot boxa. Quan vaig fer els 40 vaig anar a córrer la marató de Nova York. Va ser dur, però ho recomano a tothom. Comprar bons productes i fer de la taula una festa és important. A mi m’encanta menjar de tot i també em clavo les meves fartaneres, però cremar greix i cuidar el cos, sentir-te en forma i saludable, em sembla fonamental. Per això he escrit també aquest llibre», explica.

Hi ha també una altra raó: el seu fill Patrick, a qui tothom coneix amb el nom afectuós de Roscón «perquè va arribar amb sorpresa el dia de Reis», un nen que ara té 8 anys i que és «una mica Gila» –Vallejo-Náge-

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

ra és mare també de Chloe, Pedro i Diego–. 

«Lluito per la visibilitat de les persones com Roscón, amb síndrome de Down. Per això el vaig portar al programa. Formen part de la societat i per desgràcia molt sovint sembla que n’estan fora. I són tan espontànies, tenen tanta llum... Moltes vegades parlo amb pares que acaben de tenir un nadó amb trisomia de la parella 21, per recolzar-los i aconsellar-los. En aquell moment, a mi em va passar, et cau el món a sobre. Així que una de les meves lluites en aquesta vida és intentar que aquest desconeixement s’acabi i desvelar el costat positiu i optimista de tenir un fill amb síndrome de Down», explica amb afecte.