El final d'una rara lluna de mel

La lluna de mel es va acabar sobtadament el juny passat, exactament tres anys després que aterrés a l'aeroport moscovita de Xeremiétivo en un vol d'Aeroflot procedent de Hong Kong. El president rus, Vladímir Putin, acabava d'estampar la seva firma en una controvertida llei que obligava les companyies de telèfon i internet de Rússia a arxivar durant sis mesos els registres d'activitat i les metadades de les converses telefòniques perquè estiguessin a disposició de les agències de seguretat i intel·ligència, a més d'ajudar-los a l'hora de desxifrar missatges encriptats si així eren requerits.

«Firmar aquesta llei de Gran Germà ha de ser criticat», va assegurar l'exespia al seu compte de Twitter després que el líder del Kremlin estampés la seva rúbrica al peu de la norma. «Més enllà de les conseqüències que tindrà per a la política i la Constitució, (la llei) equival a carregar un impost de 33.000 milions de dòlars sobre (el sector d'internet) a Rússia», va continuar.

Les crítiques no sembla que puguin afectar la seva posició a Rússia. Tal com assegura telefònicament a EL PERIÓDICO Anatoli Kutxerena, advocat de Snowden, l'analista nord-americà té els mateixos drets que un rus. «Segons la legislació russa, és un ciutadà amb capacitat d'actuar com vulgui; vivim en una societat democràtica», assegura Kutxerena.

Des que va arribar a Moscou, les autoritats russes han concedit tota classe de facilitats al pròfug de la justícia nord-americana. Snowden, paralitzat a l'aeroport moscovita al ser invalidat el seu passaport pels EUA, assegura que va intentar en un principi rebre asil en països que compartissin els seus «valors», incloent-hi diverses capitals europees i llatinoamericanes, encara que finalment, davant les pressions de Washington sobre els governs de possibles estats destinataris, va optar -o va haver de- quedar-se a Moscou.

El president Vladímir Putin va dir llavors que no podia retornar-lo als EUA a causa de la inexistència d'un tractat d'extradició entre els dos països. Li va ser concedit l'asil temporal i després un permís de residència de tres anys de validesa. Els seus advocats van dir, durant una edició especial del programa El objetivo d'Ana Pastor que incloïa una entrevista amb el mateix analista, que les relacions amb Rússia «eren molt bones».

La KGB a l'horitzó

No obstant, a ningú se li escapava llavors l'aparent contradicció que existia entre els postulats que defensava l'informàtic i la naturalesa del Govern del país on havia trobat refugi. A Rússia, centenars de milers de persones treballen per a les diferents branques dels serveis d'intel·ligència, i la falta de respecte a la privacitat i les intrusions en la vida personal dels individus és una pràctica encastada en la ciutadania.

Després de les recents eleccions legislatives, existeixen filtracions que la Duma electa podria recrear l'antic Comitè per a la Seguretat de l'Estat i recuperar de facto el KGB i la preeminència que exercia en la vida quotidiana durant l'extinta era soviètica.

Notícies relacionades

A la pell de Snowden

¿Quant guanya Pablo Motos?

Potser el capítol més controvertit i opac de l'estada de Snowden a Rússia són les diverses setmanes que, segons la versió oficial, va passar a la zona de trànsits del principal aeroport moscovita, que en la pràctica es redueix a un estret corredor de quilòmetre i mig de longitud que uneix tres edificis terminals, sense ser vist pels milers de passatgers que diàriament circulen per les instal·lacions, ni tampoc les desenes de periodistes que hi muntaven guàrdia.

Fonts d'intel·ligència donen per fet que l'analista, amb accés a informació classificada nord-americana que podria ser de gran interès per a Rússia, va mantenir reunions amb representants dels serveis d'intel·ligència del Kremlin en què es van fixar les condicions d'asil a canvi de cooperació, un fet que el mateix Snowden nega repetidament en les entrevistes que concedeix.