Meritxell Martorell, de '21 días', va viure un amor amb un refugiat a Grècia

“Com que no és el mateix explicar-ho que viure-ho, passaré 21 dies…” Així comença cada entrega del programa de Cuatro en què la reportera (primer era Samanta Villar, després Adela Úcar i ara Meritxell Martorell) se submergeix en una experiència durant tres setmanes per narrar en primera persona la realitat que vol explicar. És el periodisme portat al màxim. I en el cas de Meritxell Díaz, el seu viatge a Lesbos per conviure amb els refugiats la va portar a viure el mes de febrer passat una història d'amor, tan difícil com apassionant, amb un atractiu periodista iranià a Grècia.

En l'entrevista que va publicar a l'abril EL PERIÓDICO, la reportera declarava: "Amb el '21 días' dels refugiats em vaig fer un fart de plorar', però tot i explicar com havia viscut l'experiència no parlava de ningú en concret. Però sí que ho explica al portal Vice, en un extens relat que titula ‘Em vaig enamorar d'un refugiat i va acabar a la presó’.  

L'ATRACTIU HARUD

Després de passar una dura setmana rebent i atenent refugiats a Lesbos, Martorell va arribar en un ferri a Idomeni, poble fronterer amb Macedònia. I allà, enmig del no-res, va trobar l'amor. Harud, un periodista iranià, activista i defensor dels drets humans, de 30 anys “alt i alhora exòtic i atractiu”, que havia confós amb el membre d'una oenagé. “Sóc refugiat”, li va dir. I el cafè diari i la pasteta, amb una estona de conversa amb Harud, van fer suportable viure tanta tragèdia.

Fins que va acabar el reportatge i va haver de tornar. Però no va perdre contacte amb el refugiat, amb qui es comunicava cada nit per videoconferència. I quan va saber que havia arribat a Hannover (Alemanya), no va dubtar a volar-hi. “Vam recórrer la freda ciutat alemanya i vam viure la nostra història d'amor intensament”, detalla la periodista. I aleshores va decidir cometre una bogeria: llogar un cotxe i plantar-se a Barcelona, a casa de la seva família. “Els confesso que la seva filla, enamorada, acaba de travessar la frontera amb un refugiat sense papers”.

TORNADA A ALEMANYA

I un cop a Madrid, on havia de gravar un altre programa, els intents, infructuosos, de legalitzar la situació de Harud els van fer veure que no estaven enamorats, sinó que allò que havien viscut era fruit de sentiments molt forts propiciats per la situació. Harud va decidir tornar a Alemanya, però va ser detingut a la frontera d'Espanya amb França. “No en sé res durant els 21 dies següents”, relata la reportera. Això sí que van ser 21 dies angoixants. I no estaven en el guió de cap programa.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

La jove periodista va entendre aleshores que la seva inexperiència i impulsivitat havien provocat la difícil situació del seu amic. “Ara comprenc per què moltes organitzacions obliguen els seus cooperants a estar un màxim de 15 dies al camp de treball”, reflexiona. Passats uns dies va rebre la trucada de Harud, que l'informava que havia estat alliberat. Finalment les autoritats franceses havien decidit estudiar el seu cas. “No hi ha mal que per bé no vingui. Si no ens haguéssim conegut, no hauria acabat mai a França".

La història ha tingut un final feliç: el jove periodista treballa a Lió, en una organització que lluita pels drets humans i la reportera de Cuatro ha trobat la pau amb ella mateixa. Però no ha tingut un 'happy end' com a parella. “La línia que separa els sentiments de la solidaritat és molt prima”, acaba dient en el seu sincer relat.