Vanesa Lorenzo: "Carles Puyol és molt de veritat. És la persona més honesta que conec"

Fa 15 anys que Vanesa Lorenzo (Barcelona, 1977) va descobrir allò de mens sana in corpore sano. Va ser a Nova York, on va aprendre les bondats del ioga. La model, dissenyadora i parella de l’exblaugrana Carles Puyol, ha sentit la necessitat de compartir l’experiència que va canviar la seva forma d’entendre la vida en el seu primer llibre, Yoga. Un estilo de vida (Planeta). L’obra, que va presentar la setmana passada a Barcelona, recull un conjunt de tècniques per millorar el cos i la ment, i inclou una dedicatòria especial: «A les meves dues emes [les seves filles, Manuela i María] i al meu company de viatge, Carles Puyol».

–¿Què significa el ioga per a vostè? 

–És una necessitat vital que m’ha donat l’oportunitat de connectar amb el meu cos, amb els meus sentiments, que m’ha fet recuperar els meus instints, reconèixer els aliments que em proven i controlar la respiració. 

–¿Què li aporta? 

–Un coneixement per gestionar les meves emocions dins i fora de l’estoreta. M’ha permès enfrontar-me a reptes físics exercitant noves postures que em donen equilibri mental i força física. 

–Des que va començar a fer ioga, ¿hi ha un abans i un després? 

–Sí, però ha sigut una evolució gradual. Vaig començar fa 15 anys a Nova York i a mesura que m’introduïa en la filosofia iogui em vaig adonar que la meva vida experimentava un canvi gràcies a unes tècniques que no només milloraven la meva forma física, també m’ajudaven mentalment.

–¿Per què es va embarcar en aquesta aventura editorial?

–Volia escriure el llibre que a mi m’hauria agradat trobar llavors. A Nova York anava a classes, parlava amb professors i intentava indagar en llibres, però tot era molt espès. No vaig trobar ningú que m’ho expliqués d’una manera senzilla.

–A més d’ensenyar postures bàsiques, ¿què més explica? 

–Hi ha una part de filosofia de postures, asanas, que va lligada a un tipus d’alimentació. He intentat transmetre uns coneixements bàsics perquè no crec en les dietes miracle, així que parlo del que a mi em funciona. Si la terra dóna l’arròs i la quinoa integrals, ¿per què els refinem? Som part de la naturalesa, no hem de canviar-la. També hi ha uns senzills consells de bellesa perquè és bàsic sentir i mimar el cos per fora i per dins.

–¿Segueix alguna mena d’alimentació especial o practica algun esport? 

–No sóc estricta en res, ni sóc vegetariana. M’agrada menjar de tot. Quant a l’esport, m’agrada sortir a córrer. Em produeix plaer sentir-me físicament forta.

–En el llibre hi ha també una part més tècnica. 

–No sóc instructora, per això parlo de la meva experiència quan vaig començar com a iogui practicant. La part tècnica va a càrrec de María Escudero, una professora d’acroioga.

–La seva parella, ¿també fa ioga? 

–Va ser molt fàcil atraure’l al ioga, perquè tenia molta consciència del cos, havia practicat pilates i té molta elasticitat [rialles].  

–¿Practiquen  junts? 

–De manera puntual. És molt difícil coincidir amb les nostres agendes tan plenes. Els caps de setmana intentem buscar sempre un forat. 

–¿I les seves filles? 

–La Manuela, que va a fer 3 anys, fa ioga al col·legi i intenta imitar-me. La María té 10 mesos, és molt petita. Els nens tenen un avantatge: són ioguis naturals, la seva elasticitat és tremenda i no tenen por.  

–¿Com és Puyol en la intimitat? 

–És molt de veritat. És una persona amb una gran disciplina i molt clara. La més honesta que conec.

–Vostè li ensenya ioga. ¿Ell que li ensenya a vostè? 

–Amb ell aprenc moltes coses. Cada dia em sorprèn. 

–¿De futbol també? 

–Sí, a vegades el sento parlar amb Iván de la Peña sobre futbol i gestió d’equips i sempre em donen lliçons.

–¿Li agrada mostrar les postures acrobàtiques a les xarxes socials? 

Notícies relacionades

Joana Sanz està embarassada d’una nena, «un arc de Sant Martí ple d’amor després de tanta tempesta»

El cas de Ter Stegen

–Al principi era reticent, però m’encanta Instagram. Recordo que una de les primeres fotos que vaig publicar amb el Carles va ser producte d’una broma que li vam fer a Carles Sans [membre de Tricicle]. Li demanàvem feina  com a acròbates. [Rialles]