Patrizia Reggiani, la viuda negra de Gucci, queda lliure

El 27 de març de 1995, Maurizio Gucci –net del fundador de l’homònima casa de moda de luxe— va sortir com de costum de casa seva a Milà a les 8.20 hores per anar a l’oficina. Un quart d’hora després, estava mort. Quatre bales disparades per un sicari amb una Browning calibre 7.65 havien posat fi a la seva vida a Via Palestro.

El succés es va ventilar als diaris com el típic conflicte d’una família rica d’hereus ambiciosos. Però era alguna cosa més. Darrere hi havia la seva exdona, Patrizia Reggiani Martinelli (Vignola, 1948), que el 1997 va ser acusada, arrestada –la sentència va ser confirmada en tres ocasions–, i tancada a la presó de San Vittore de Milà, on va passar 17 anys abans de continuar en règim de llibertat condicional fins ara, en què el jutge ha decretat la seva posada en llibertat completa. Es tanca així un dels capítols més morbosos de la història de les cròniques negres d’Itàlia que ha apassionat durant anys l’opinió pública transalpina.

La notícia del seu alliberament, que coincideix a més amb la celebració de la Setmana de la Moda a Milà, no arriba sola. Fa només uns dies, un nou veredicte de la Cort d’Apel·lació de Milà concloïa que la viuda negra de Gucci –com la van anomenar  els mitjans– té dret a rebre una pensió del voltant d’un milió d’euros a l’any. 

És la quantitat que li havia promès Maurizio Gucci el 1993, abans de morir, i que ara, segons els jutges, li hauran d’entregar les seves filles, Allegra i Alessandra Gucci. A elles també se’ls demanen 24 milions més pels diners estipulats que Reggiani no ha rebut mentre ha estat a la presó. 

«La sentència és clara», va explicar l’advocat de Reggiani al diari La Repubblica. «Aquest vitalici a favor de Reggiani va ser previst en un acord realitzat a Suïssa, en un moment anterior al judici, i no ha decaigut amb el succés. El comportament ja sancionat de Patrizia Reggiani no afecta l’acord amb Maurizio Gucci i per tant és irrellevant», han escrit els jutges de Milà. «Altres avaluacions són morals i no jurídiques», han precisat. L’acord per tant s’haurà de complir, tret que les filles de Reggiani recorrin al Tribunal de Cassació, l’òrgan judicial més alt i últim a Itàlia.

En el transcurs dels anys, Patrizia Reggiani ha parlat nombroses vegades del seu paper com a cervell de l’assassinat del seu exmarit –s’havien separat l’any 1985–, desmentint o matisant després les seves declaracions segons el cas. No obstant, mai ha dit amb claredat què la va portar a contractar un sicari, un tal Benedetto Ceraulo, i tres persones més, el conductor Orazio Cicala, Ivano Savioni, i l’amigab nigromant, Giuseppina Auriemma, per portar a terme el seu crim. Tots van ser  condemnats també a penes de presó.

AMB UN CARISMA INCREÏBLE

«El vaig estimar amb bogeria, era el pare de les meves filles. En aquell moment de la meva vida, no obstant, estava convençuda que ell ja no mereixia viure. ¿Per què? Això no ho diré mai», va afirmar en una ocasió, el novembre del 2014. Aleshores Reggiani ja es trobava des de feia un any en llibertat condicional.

Notícies relacionades

Joana Sanz està embarassada d’una nena, «un arc de Sant Martí ple d’amor després de tanta tempesta»

El cas de Ter Stegen

I això que el primer cop que li van proposar la semillibertat anticipada la va rebutjar, perquè els magistrats també li havien demanat que es posés a treballar. «Mai he treballat i no tinc intenció de començar ara», va respondre. Fins i tot empresonada, vivia com una reina, admirada per la resta de les detingudes. 

«És una persona amb un un carisma increïble», deien d’ella. Així, a poc a poc, Reggiani es va anar guanyant una sèrie de privilegis, com poder cuidar una fura anomenada Bambi i sortir els caps de setmana. Llavors Alessandra i Allegra encara mantenien una relació amb la seva mare. Potser ja no és així.