Kate del Castillo: "No em penedeixo de res"

Kate del Castillo segueix sense poder entrar al seu país natal, Mèxic. Les autoritats li van vetar el pas després que la reina de les pantalles tingués una relació fugaç amb el narcotraficant més gran del planeta, Joaquín Guzmán Loera, el Chapo. Como si fos un culebró, ell se’n va enamorar bojament i no va parar fins a conèixer-la. El 2012, Del Castillo va declarar que confiava més en el narco que en els governs «que amaguen veritats». Ell enamorat, des de la presó, li va enviar flors. Una vegada fugit, l’home més buscat del planeta es va trobar, per fi, amb la seva estimada. No estaven sols perquè ella, convençuda que la història del Chapo mereixia una pel·lícula a Hollywood, va convidar Sean Penn a la trobada. «Soc responsable del que vaig fer. No tinc cap problema al respecte. Ho tornaria a fer 20 vegades. No em penedeixo de res», afirma l’actriu, que fa un any i mig que viu als EUA.

Del Castillo és una bellesa de 44 anys que es dedica des dels 9 a la interpretació. Va heretar la professió del seu pare, un llegendari galant de telenovel·les. Amb un vestit negre i uns talons impressionants, l’actriu promociona a Madrid Ingovernable, la sèrie de Netflix en què dona vida a la primera dama de Mèxic. No és un culebró, sinó un interessantíssim thriller polític en què la protagonista emprèn una fugida febril després de ser acusada de la mort del seu marit, el president mexicà. Tothom l’acusa. Tothom la considera culpable. I ella fuig. Igual que ho fa en la seva vida real.

–¿Ha posat molt de vostè en el personatge?

–No puc evitar fer una analogia amb la meva vida, amb totes les emocions i sensacions que vaig experimentar en aquell moment. Totes aquelles sensacions les tinc clavades al cos. I ho estaran per sempre. M’he sentit perseguida, sola contra el món, he intentat provar la meva innocència i he sentit que la meva vida corria perill.

–Que dur.

–I tot això no s’ha acabat per a mi perquè segueixo tenint problemes legals. No puc trepitjar Mèxic.

–¿Quan ho podrà fer?

–Ja m’agradaria saber-ho.

–I diu que no se’n penedeix.

–Gens ni mica. Tinc ganes de cridar al món que se m’ha atacat injustament. I en gran part ho han fet perquè soc dona. Abraço el meu passat feliçment i amb el cap ben alt. És part de mi. I és normal que la premsa em pregunti. Em sembla perfecte.

Del Castillo ni tan sols ha pogut rodar Ingovernable a Mèxic, país on es desenvolupa l’acció. Està immensament agraïda a Netflix, que va decidir seguir apostant per la protagonista de La reina del sur, telenovel·la en què dona vida a una narcotraficant. Van rodar tota la seva part a San Diego (EUA), mentre que els altres actors ho feien a Mèxic. «L’espectador veurà una doble meva corrent per carrers mexicans. Ha sigut un treball espectacular, amb part de l’equip anant i venint d’un país a un altre», explica.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

Amb un marcat discurs feminista, Del Castillo –que va patir maltractament a mans del seu primer marit, futbolista– riu al sentir que la protagonista d’Ingovernable és una dona «amb dos ovaris». És, de fet, la protagonista absoluta, una dona forta i decidida. No és una víctima, no necessita ser ni bressolada, ni consolada, ni protegida per cap mascle alfa. «En la indústria audiovisual dels Estats Units les llatines seguim fent de serventes o prostitutes. Rebo molts guions i ara estic començant a veure que hi ha un altre tipus de papers més interessants, com advocades o policies. Però tot va molt lent. Em genera avorriment seguir lluitant pel mateix. I que consti que lluito no només com a dona, sinó també com a actriu. Hem de fer dignes els personatges i que els nostres cossos no apareguin sempre tan sexualitzats».

Del Castillo comparteix protagonisme a Ingovernable amb Maxi Iglesias (Física o Química, Velvet), que dona vida a un hacker que ajudarà la primera dama en la seva fugida. «Maxi és molt feminista», assegura l’actriu. «És veritat –corrobora l’actor–. Admiro les dones amb poder. M’agraden les dones clares, directes, decidides i amb criteri propi».