El còmic sinistre

Hi ha persones de les quals no et lliures mai. Tu has acabat assumint, no sense certa pena, que formen part del teu passat: fa temps que no n'has sentit parlar i penses que s'han jubilat, que han tornat al seu país d'origen, que agonitzen en una residència d'avis… I, de sobte, ¡zas!, apareixen en un programa de televisió lluint un aspecte immillorable. No saps on han passat els últims 20 anys -potser han estat en formol-, i ara tornen a aparèixer, sense haver-se mogut de Madrid des que eren famosets i anunciant alguna novetat impròpia de la seva tercera edat. D'aquesta manera em vaig topar amb Bigote Arrocet fa algunes nits, en el rebatejat programa 'Sábado de Luxe' -fitxatges de luxe: Gabriel Rufián i Pilar Rahola-, informant Jorge Javier Vázquez que és el primer concursant confirmat de la nova edició de 'Supervivientes', encara que sembla que a la seva actual parella, la incomparable María Teresa Campos, i a qui deu el seu recent retorn a la primera línia, no li fa gaire gràcia la cosa.

Pare català

Ja feia temps que un intuïa que Edmundo Arrocet Von Lohse, nascut a Buenos Aires el 1949 de pare català i mare hispanoalemanya (encara que als 11 anys ja era a Xile, on es va quedar fins que li va agafar per traslladar-se a Espanya), no es conformaria d'exercir de nòvio a l'ombra de María Teresa Campos i aprofitaria la conjuntura per recuperar -o, almenys, intentar-ho- la popularitat de què va disfrutar entre els anys 70 i 90. Una popularitat, per cert, que molts no vam entendre mai, ja que el bonàs de Bigote ens semblava un dels humoristes més sinistres del món, amb unes aparicions a l''Un, dos, tres' d'Ibáñez Serrador (1977-1988) que ens produïen autèntic terror. Jo el veia sortir amb el somriure d'orat encaixat, parlant amb un accent mexicà imitant el de Cantinflas i dient coses sense ni gota de gràcia i ni d'enginy i se m'emportaven els dimonis; més, fins i tot, que amb el difunt Joe Rigoli, que amb la seva prodigiosa cara de babau em generava instints criminals, com entendran a la perfecció tots aquells que el recordin picant l'ull, torçant un dit i repetint la seva falca de l'època: ¡Jo segueixo!

Bigote Arrocet va arribar a Espanya presentant-se com a humorista, però a Xile s'havia distingit per les seves imitacions de cantants de moda, brillant amb llum pròpia en l'edició del 1974 del festival de Viña del Mar, la primera després de l'assassinat de Salvador Allende, presidida pel seu botxí, Augusto Pinochet, a qui Bigote va obsequiar amb la seva versió de 'Libre', de Nino Bravo, agenollat davant el tirà. Encara que ell ha dit en alguna ocasió que el que va fer va ser un acte de valor, a molts els va semblar més aviat una genuflexió interessada, i tot indica que el nostre home va mantenir certa relació personal amb Pinochet: hi ha fotos en les quals se'ls veu junts i somrients, i el mateix Bigote va explicar una vegada que li havia aconsellat al seu compare que es tragués les ulleres de sol, perquè li donaven aspecte de gàngster.

LES EXNÒVIES

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

L'assumpte Pinochet ha perseguit el nostre home durant tota la seva vida, igual que algunes exnòvies, com la filla del gran Kiko Ledgard -presentador peruà que va donar inici a l''Un, dos, tres…'-, Anette, amb qui va tenir un fill al qual, segons aquesta, no li ha fet mai gaire cas. I és que Bigote té tres fills més amb les seves dues primeres esposes i potser no li arriba el pressupost per a tots. Les últimes feines remunerades que em consten són dues pel·lícules de Chiquito de la Calzada, 'Aquí llega Condemor, el pecador de la pradera' (1996), i 'Brácula, Condemor II' (1997), on interpretava el paper de Lucas, el servent de Chiquito. I com que feia gairebé 20 anys que no en sabia res, em vaig pensar que m'havia lliurat de la seva presència per sempre.

Quan vaig veure que era el nou nòvio de María Teresa Campos, vaig saber que l'home havia tornat amb ànim de venjança. Afortunadament, com a concursant d'un 'reality', no com a humorista, un camí pel qual Déu no el va cridar mai. De fet, quan el vaig veure parlant amb Jorge Javier, em va semblar un paio encantador perquè no s'entossudia a ser graciós. Llavors vaig intuir que pot ser un gran concursant. Això sí, al primer acudit amb accent mexicà, que el pengin d'un cocoter pels peus.