Adriana Ugarte: "No soc 'noia Almodóvar', no soc de ningú"

Adriana Ugarte (Madrid, 1985) ha deixat de viure al barri hipster de Malasaña i s’ha traslladat al camp, als afores. Surt de la seva bombolla quan treballa. O quan promociona el seu treball. Quedem amb ella en un hotel cèntric. El taxista li falla a l’últim moment, així que agafa el seu cotxe i es presenta tard, però somrient. Parlem d’'El sistema solar', que va rodar a Lima i s’estrena divendres. Un sopar familiar en ple Nadal obre la caixa dels trons: rancor, ira, ràbia i tota mena de sentiments. Inclòs el maternal.

–Els sopars de Nadal són sempre espinosos. 

–Complexos i controvertits. A vegades s’ajunten a la taula gent que no es dirigeix la paraula.

–¿Li han entrat ganes de ser mare rodant la pel·lícula? 

–Ho vull tot de la vida. Vull beure’m la vida.

–La diferència amb el film és que es porta molt bé amb la seva família.

–Tinc sort. Som molt pallassos. Fem música, cantem i ens divertim.

–Els seus pares són juristes i sempre l’han recolzat en la seva carrera. 

–Molt. I el meu germà, que és advocat i toca la guitarra. L’apassiona el flamenc. Tots són molt artistes.

–Va rodar 'El sistema solar' a Lima. ¿Suposa posar un peu fora d’Espanya? 

–No hi ha fronteres en la meva feina. El meu país és Espanya i m’agrada viure aquí. Però no han d’existir les fronteres.

–Perdó, ¿ho diu per Catalunya? 

–No, pel meu treball, però no es preocupi que ara parlem de Catalunya. No han d’existir fronteres. En tots els nivells. Les fronteres només ens divideixen. Si algú em truca, doncs vaig cap allà. Acabo de rodar una comèdia francesa amb Gérard Depardieu. Estic oberta a tots els països.

–Amb 'Julieta' es va convertir en noia Almodóvar, un títol que pesa. 

–No pesa ser 'noia Almodóvar'. I, a més, jo soc noia de tots els directors amb qui he treballat i a la vegada de cap. Soc Adriana, soc una noia del món. No soc de ningú.

–Totes les actrius internacionals sospiren per treballar amb ell. 

–Perquè és meravellós. Però treballar amb Pedro no significa convertir-te en un divo. Al revés. Et dona més eines interpretatives, més capacitat d’aprofundir en els personatges.

–¿Hi ha alguna pel·lícula o sèrie de la qual es penedeixi? 

–Cap. Tampoc crec que cap paper hagi sigut més o menys. Tot és part d’un camí. I el camí és ple de pedretes i floretes. No hi ha res millor ni pitjor. Tot et fa més fort. T’ensenya de tu mateix. Al final, no hi ha bons ni mals projectes. La cosa és: ¿què esperem nosaltres de les coses? ¿Guanyar més diners? ¿Ser més famosos?

–¿Vostè què espera? 

–Espero no esperar res. Un no pot forçar. Un es posa metes, reptes, treballar en altres idiomes, fer personatges protagonistes i secundaris, pel·lícules grans i petites.

–¿Està tan orgullosa de 'La señora' com de 'Julieta'? 

–Estic igualment agraïda.

–Ha rodat al Perú i a França. ¿Quan gravarà als EUA? 

–Estic llegint coses, sí. Podria ser.

–Parla francès, anglès i castellà.

–I més que m’agradaria. M’encanten els idiomes, m’encanta estudiar.

–¿Ja ha acabat Filosofia? 

–Encara ho estudio, a la UNED.

–Li deu quedar una assignatura. 

–Bastantes més. Això és el que els agradaria als meus pares, que només en fos una.

–Ja fa uns quants anys que té entre mans treure la seva pròpia marca de llenceria. ¿Segueix endavant? 

–Sí, estem pendents que surti. Em fa feliç. M’agrada crear.

–¿I escriure? 

–Sí, escric relats. Però per a mi, mai he volgut portar-los a una editorial. No per timidesa, perquè no crec que hagi arribat el moment. Potser és aviat. És una cosa molt relaxant. Sempre trobo un espai per escriure unes línies a les meves llibretes.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

–No puc deixar de preguntar-li pel 'cas Weinstein'. ¿Ha viscut alguna situació incòmoda? 

–No. He sigut afortunada. I sempre he mantingut la distància. Vaja, he sigut afortunada perquè moltes han mantingut la distància i sí que han patit abusos. Sempre he estat molt acompanyada per la gent que tenia al voltant. Quan he vist alguna cosa estranya, ho he dit obertament. Mai n’he passat ni mitja. Ni mitja insinuació verbal. Ni mitja mirada.