Mor Chiquito de la Calzada, l'home que va canviar la forma de parlar d'un país

El popular humorista malagueny Chiquito de la Cal-zada va morir dissabte a la matinada, als 85 anys, a Màlaga, on estava hospitalitzat per l’angina de pit que va patir a finals d’octubre. Chiquito es va haver de sotmetre la setmana passada a un cateterisme cardíac i va patir després una infecció 

L’auditori de la Diputació de Màlaga va acollir ahir la capella ardent de l’artista que va inventar en l’humor un nou llenguatge i un estil amb gran èxit de públic, 

La dècada dels 90 una generació sencera es va aixecar un dia arquejant el lumbago i fent passets curts al crit de «jaarl» o «¡no puedorl», «¿te da cuenn?», «fistro pecador» ,«¿Cómorrr?»... I tot arran d’un programa còmic, Genio y figura, d’A-3, que va consagrar Gregorio Sánchez, un cantaor conegut com a Chiquito de la Calzada ja en retirada.

La salut de Chiquito va empitjorar al llarg dels últims mesos. A mitjans d’octubre, una «caigudeta de Roma» a casa seva, com ell mateix la va definir a les xarxes socials, el va portar a estar tres dies ingressat a l’Hospital Regional de Màlaga. La família va avisar perquè no el podia localitzar ni accedir al seu pis, tancat amb clau des de l’interior i on els Bombers el van trobar estès a terra, conscient però sense poder moure’s. Una vegada va rebre l’alta va intentar reprendre la seva vida, però el 31 d’octubre va patir una angina de pit i va tornar a ser hospitalitzat. Una infecció li va provocar un «deteriorament hemodinàmic» que va obligar a traslladarlo a l’uci, on va morir.

Segon de tres germans i fill d’un electricista, Gregorio Esteban Sán-chez va néixer a Màlaga, al barri de la Calzada de la Trinidad (d’on prendria el nom artístic) el 1932, i ja amb tot just 8 anys va començar a trepitjar els escenaris.

Ell es dedicava al cante flamenc, sense escola, fixant-se dels grans, i ràpidament es van fixar en el seu art per formar un grup de nanos, Els capullitos malaguenys que cantaven per pura supervivència, per tenir alguna per menjar. D’allà va saltar a un espectacle de varietats pels locals per a estrangers a la Costa del Sol i on va descobrir el costat fosc de la faràndula amb empresaris explotadors i aprofitats que va haver d’aguantar «perquè no tenia altra cosa». Ni coneixia altra cosa. Va estar dues dècades, en les quals va passar també per teatres de renom com el Calderón o el de La Latina a Madrid.

Estada al Japó

En una d’aquestes va sorgir la possibilitat d’anar al Japó, a finals dels 70. Va passar dos anys a Tòquio, completament sol per estalviar i poder donar l’entrada per a una casa a Espanya. Allà va coincidir amb artistes com José Mercé, i improvisant perquè els espectadors riguessin una mica, va començar a forjar l’estil que després el faria conegut.

Però el Japó era dur, i se’n va tornar. Entre altres coses, per estar al costat de Pepita, la seva dona des del 1950. La va conèixer en un espectacle a Còrdova, i ja no es van separar.

Clavar un parell de puntades al diccionari

L’èxit va arribar gairebé per casualitat el 1994, quan s’acostava als 62 anys. Després de l’estrena de Genio y figura, un capitost de la cadena va demanar treure’n el «senyor gran», que segons el seu parer, perjudicava l’espai. Tomás Summer, que el va fitxar en un club a Torremolinos, es va entestar que seria el reclam per atraure-hi tots els públics, i Chiquito s’hi va quedar per convertir-se en l’ànima del programa i de passada, clavar-li  un parell de puntades al diccionari amb el seu peculiar estil surrealista canviant paraules..

Els experts en cultura de masses el van retratar com un «geni del llenguatge», fent recalcant que els seus acudits eren els de tota la vida, però completant-los amb un nou llenguatge. Perquè Chiquito allargava i allargava les històries simplement a base de ficar comparacions enginyoses; paraules inventades, altres de formals o adaptades de l’anglès i una peculiar forma de gestualitzar i de caminar d’una banda a l’altra amb petits passos i una mà a l’esquena. 

Més audiència que el futbol

El xou d’acudits el va catapultar a la fama en plena transició de Felipe González a José María Aznar, època en què va triomfar amb les pel·lícules Aquí llega Condemor, el pecador de la pradera; Brácula: Condemor II i Papá Piquillo. Va protagonitzar llibres i programes de ràdio, es va fer amb la família reial i fins i tot va tenir una línia d’aperitius. Va ser la icona popular de l’època. El 1994, una selecció dels seus xousva vendre en tres mesos 280.000 exemplars, i va facturar tres milions d’euros. Inaudit per a un còmic.

Amb el canvi de segle i l’arribada d’un humor més correcte, l’estrella de Chiquito va perdre brillantor. El 2009, encara tindria un moment estelar al protagonitzar un vídeo promocional de la cinta espanyola Spanish movie, en què ensenyava a pronunciar el seu famós «¿te da cuennn?» al conegut actor nord-americà Leslie Nielsen.

La mort de la seva dona

Notícies relacionades

Chiquito de la Calzada, ingressat a l'uci per una infecció

Chiquito de la Calzada, 'trending topic' al complir 85 anys

El 2012, la mort de la seva estimada Pepita el va apartar dels escenaris. «M’ha trencat el cor i el sentit, se me n’ha anat la vida», li va reconèixer entre llàgrimes a Bertín Osborne, en una entrevista. Segons els  que el van conèixer, de jove preferia no menjar i comprarli regals a la seva dona.

Va perdre el nord, i va començar a desorientar-se i a oblidar les coses. Des d’aleshores, diuen els que el coneixien, ja res era igual, tot i que cada vegada que trepitjava el carrer sempre hi havia algú que l’aturava per fer-s’hi una foto i acomiadar-lo, com van fer ahir centenars de seguidors amb un: «¡Hasta luego, Lucas!».