El calendari revolucionari

Un calendari del 2018 que es fixa l’objectiu del 2030 i que llança una pregunta directa: ¿Què estàs fent?, per fer un món més sostenible, s’entén. «L’art fotogràfic com una provocació justa, real i necessària», en paraules de Francesca Lavazza, aquesta dona emprenedora de cognom cafeter unit des del 1993 al treball de noms cèlebres com Helmut Newton, Annie Leibovitz, Steve McCurry i ara Platon.

Presentat aquesta setmana a Milà, el calendari reuneix 17 «herois reals» que representen cadascun dels 17 objectius que s’han marcat per a aquesta data els 193 estats membres de les Nacions Unides. Tota una revolució en positiu.  

L’escenari escollit per la firma cafetera per donar-lo a conèixer té un ressó bíblic: el Refectori Ambrosià de Milà. L’espai que va crear el millor xef del món, Massimo Bottura, al capdavant de la fundació Food for Soul, i també un dels retratats. 

Una revolució en positiu

Una revolució en positiu«Vam rehabilitar aquest antic teatre al costat d’una església amb motiu de l’Expo de Milà de fa dos anys. El lema era Nodrir el planeta. Doncs nosaltres, amb l’ajuda d’un centenar de voluntaris i el treball de dissenyadors i arquitectes, vam obrir aquest espai on la gent sense recursos ve a menjar plats preparats amb productes reutilitzats i servits a la taula, amb dignitat, com en un restaurant», explica Massimo Bottura mentre degustem un plat de pasta amb pesto, un gelat amb pa daurat i un cafè.

«A Rio de Janeiro, durant els Jocs, vam obrir un altre menjador per a la gent necessitada de les faveles. I el mateix a Mòdena, la meva ciutat, a Milà, a Bolonya, a Londres i aviat a París també. I pensem fer el mateix als Estats Units amb l’ajuda de la Fundació Rockefeller. No és caritat, és un acte de justícia social», clama aquest home de 55 anys que porta el restaurant Osteria Francescana de la seva Mòdena natal. «Hem d’acabar amb la plaga de la fam al món, que pateixen gairebé 800 milions, i no podem tenir una de cada tres persones amb problemes de sobrepès. Les xifres són una vergonya. Ja n’hi ha prou de donar excuses. L’activisme comença per un mateix», assegura aquest agitador, algú per a qui una sardina, un tomàquet o unes llenties tenen tant de valor com el caviar o la llagosta.

Un crit en blanc i negre

Un crit en blanc i negreAl costat seu hi té  Platon, el fotògraf britànic d’origen grec que, amb la seva càmera Hasselblack 6x6, ha fet uns retrats que són «un crit d’alarma a la ciutadania». Un crit en blanc i negre i on, per cert, el cafè brilla, però per la seva absència. «Vaig néixer el 1968 i soc el fill de les revoltes que van canviar el món. Soc un activista i el meu objectiu és ajudar la societat a no mirar cap a una altra banda. Tots som aquí per salvar el planeta», explica algú famós perquè, en el passat, ha mirat cara a cara el poder, ha fotografiat Clinton, Obama, Putin i Gaddafi.

Davant d’un auditori de periodistes internacionals, Platon recorda que, poc abans de morir, Muhammad Ali li va dir que es fixés en les persones a través del seu esforç. I que això li serviria per ser una persona pont. «Això va encendre una bombeta dins meu  i per això crec que hi ha herois a tot arreu, persones molt inspiradores per a la resta. També soc optimista i crec que es poden aconseguir grans coses amb petits gestos», assenyala. 

Sota aquest prisma ha fotografiat 17 ambaixadors de la sostenibilitat, homes i dones amb el compromís de convertir residus alimentaris en menjar per a la població més desafavorida o una ampolla de plàstic en una font de llum democràtica, millorar l’educació infantil, oferir formació professional a joves i a dones en situació d’exclusió social, protegir els mars i la biodiversitat, combatre el canvi climàtic i lluitar per una economia respectuosa amb la naturalesa i la vida.

Posem-hi cara i ulls. Aquí apareixen, entre d’altres, el tennista Andre Agassi, per a qui «ajudar els joves a accedir a l’educació és una manera de sumar-se als objectius de l’ONU». O l’actor Jeremy Renner, reclamant pau, justícia i «stop a la corrupció». O  Jeffrey i Sonia Sachs, al capdavant de la Xarxa per al Desenvolupament Sostenible de l’ONU. O el cofundador de Rainforest Alliance, Daniel Katz. insistint en les tres erres: reduir, reutilitzar, reciclar...  

Un temps preciós

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

A Milà va venir  Alessandra Cousteau, neta de Jacques Cousteau i continuadora del seu treball, ara a través d’Oceana. «Quan el meu avi va començar a parlar de la necessitat de protegir els oceans era un avançat. Ara és vital», diu Alessandra, que va posar per a Platon amb un vestit de neoprè. ¿I quan alguns líders polítics, com Trump, decideixen girar l’esquena al Tractat de París o qüestionar el canvi climàtic, ¿què pensa?», li  preguntem. «Em fa molta pena, perquè estem perdent un temps preciós».

També Carlo Petrini, el creador del moviment Slow Food, adverteix que un altre dels objectius, erradicar la fam al món, no s’aconseguirà: «L’any que ve tindrem 850 milions de persones malnodrides per les guerres i el canvi climàtic. Em temo que aquesta vergonya no s’acabarà el 2030». El cafè és amarg i deixa un pòsit negre.