El costat fosc de la Barbie

Barbie, la dolça Barbie. Guapa, esvelta i amb centenars de professions. Va néixer el 1959 i va canviar la manera de jugar de les nenes. Però no tot és llum en la nina més famosa i milionària del món. La seva creadora es va inspirar en una dona curvilínia que s’allitava amb homes per diners i que sortia en una tira còmica del diari alemany Bild Zeitung, una call-girl pensada «per animar» els homes després de la segona guerra mundial. L’objectiu de Mattel va ser convertir «una dona de mala vida alemanya de plàstic en una noia estàndard americana de classe mitjana». ¿Com? Amb esforç i imaginació. I amb espionatge industrial i misèries laborals diverses, segons demostra The toys that made us, documental que Netflix acaba d’estrenar a Espanya.

Visionària i delinqüent de classe

Visionària i delinqüent de classeBarbie va néixer gràcies a l’esforç i l’obstinació de Ruth Handler, fundadora de Mattel. «Era una visionària, però també una delinqüent de classe», com la defineix M. G. Lord, autora de Forever Barbie. A Los Angeles, Ruth i el seu marit, Elliot, formaven un duo empresarial perfecte i rar per a l’època (anys 30). Ell era el creatiu, i ella, la cap del negoci. Fabricar joguines per a nens era fàcil i variat: cowboys, astronautes, bombers… Mare d’un nen i una nena, Ruth mirava els seus fills (Ken i Bàrbara) i sentia llàstima per la seva filla, que només podia jugar amb bebès de plàstic i nines de paper que vestia amb vestits retallables. Unes vacances a Suïssa li van canviar la vida. I la història de les joguines.

Ruth va descobrir en aquell país una nina de plàstic basada en el còmic picant de Bild Zeitung, una dona perfecta i sempre disponible per als homes. En va comprar unes quantes i se les va endur als EUA. Mattel va parlar amb Jack Ryan, cap d’investigació de l’empresa i que havia col·laborat de jove en el disseny d’un míssil. Entre tots dos van crear una còpia de la «dona de mala vida de plàstic alemanya» –pits inclosos– i li van dir Barbie. La bomba acabava d’esclatar. Ningú a Mattel volia una nina tan provocadora. Convençuda que les nenes haurien de «somiar amb créixer», Ruth va tirar endavant. Va enfocar les energies a convèncer les mares d’Amèrica que les seves bastes filles podien trobar un model perfecte en Barbie, sempre elegant. La Barbie vestida de núvia –casar-se era l’objectiu fonamental– va ser el que va acabar de convèncer Mattel i el món que eren davant la joguina perfecta per a les nenes.

Perd pes: no mengis

Perd pes: no mengisLa Barbie i, sobretot, els seus exquisits vestits de posar i treure es van convertir en una poderosa màquina de fer diners. Coll llarg, cintura estretíssima, mans delicades… les seves proporcions no eren humanes, però era igual. De fet, el conjunt Festa del pijama incloïa una bàscula de joguina que sempre assenyalava 50 quilos. També un llibre titulat Com perdre pes: no mengis.

Les nenes van escriure a Mattel demanant un nòvio per a la nina. I van crear Ken. Tres models: un sense entrecuix, un altre amb un bony gegant a manera de genitals i un altre amb un de mitjà, que va guanyar.

"No hi havia dones metges"

"No hi havia dones metges"El Ken tenia vestits de metge, astronauta i tot de professions. La Barbie també, però no tant com un senyal d’igualtat sinó com un accessori del Ken. «Jo no somiava canviar el món. Volia mostrar-lo com era, i en aquella època no hi havia dones metges», va admetre en una entrevista la creadora l’any 2002.

Si Ruth Handler va ser la mare de la Barbie, el seu pare va ser Jack Ryan. Tots dos tenien un ego descomunal i la relació es va acabar podrint. Gràcies als drets d’autor, Ryan es va convertir en milionari i excèntric. Vivia en una mansió, tenia un cotxe de bombers i va instal·lar un castell al jardí. Tenia problemes amb l’alcohol i les drogues. També amb les dones (es va casar cinc cops, un amb Zsa Zsa Gabor). El 1974, va interposar una demanda per impagament. El procés va durar cinc anys i va acabar guanyant, però no va tornar a crear cap joguina. 

Frau i espionatge industrial

Frau i espionatge industrialTampoc a Ruth l’esperava la glòria. L’any 1975 va ser obligada a dimitir de Mattel al ser considerada culpable de frau (les vendes havien caigut dràsticament i va falsificar la comptabilitat).

Notícies relacionades

L'empresa de joguines Hasbro vol comprar la seva gran rival, Mattel

El rosa deixa de ser patrimoni de la Barbie i la cursileria

Els 80 es va escriure un altre capítol fosc de la història de la famosa nina. Els responsables de Mattel –amb espionatge industrial i tot– van saber que Hasbro tenia la idea de comercialitzar una nina estrella de rock. Mattel va torpedinar la competència i va treure en temps rècord la Barbie i les rockeres.

La batalla amb les alegres Bratz

La batalla amb les alegres BratzDues dècades més tard, una altra bruta batalla judicial amb MGA va fer trontollar la Barbie, considerada una avorrida iaia al costat de les divertides Bratz. La Barbie va superar també aquesta batalla. I una altra guerra que ha durat sempre: la polèmica pel ser tan prima. L’any passat, Mattel va treure al mercat una línia de Barbies més grassonetes i semblants a la dona real que van arribar a ser portada de Time. El sonso de Ken també s’ha modernitzat. Fins i tot s’ha fet monyo. ¿Què vindrà després?