Hiba Abouk: "Jo mai m'he sentit assetjada"

Quan aquesta dona parla, sembla que atura el temps. Ahir, Hiba Abouk va aparèixer a la gala dels Goya entregant un premi amb un vestit del seu amic i dissenyador d’origen tunisià Azzedine Alaïa, traspassat el novembre passat a París. I divendres també va assistir a l’homenatge que li va rendir a aquest escultor de la moda la passarel·la 080 en la seva clausura. Allà els seus ulls verds van tornar a fer-se aigua. 

–¿Recomana l’exposició que han dedicat a Alaïa a París? 

–Per descomptat. Hi vaig ser el dia de la inauguració i hi vaig tornar la setmana passada. El vestit que vaig portar als Goya era el meu homenatge pòstum també. És increïble veure en aquesta retrospectiva com estimava  les dones i com coneixia el cos femení. I també com estimava l’art, perquè cada peça en si és com una obra d’art. Veus exposats aquells vestits i són com escultures. I ja no et dic res si els porten posats. Se’t posen genial. M’alegro que el seu llegat segueixi allà. I que la firma segueixi gràcies als  seus ajudants.

–¿Com era la seva relació amb ell? 

–Tots dos som d’origen tunisià i quan ens vam conèixer això ens va unir molt. L’estiu passat vam estar de vacances a Tunísia junts. El seu estudi al Marais és just a sis metres caminant de casa meva a París. Em va acollir molt bé i molts cops dinàvem o sopàvem junts i acabàvem prenent vodka, que li encantava. Escoltàvem música àrab i vèiem vídeos de dansa oriental. Casa seva sempre estava plena de gent interessant. Ha sigut una gran pena per a tots els amics. 

–¿Com és la seva vida a París?

–Molt tranquil·la. Tot i que en realitat estic passant més temps a Madrid. A París he tingut l’oportunitat de conèixer molts artistes i de veure molt art. És que ara estic en un moment molt tranquil de la meva vida, no sé per què. Potser perquè se t’ha mort un amic i t’adones que la vida potser també són altres coses. I que ens hem de cuidar i cuidar els amics. 

–¿Què li sembla que als Goya es demani més presència femenina també en la indústria del cine?

–Excel·lent. Tot i que el millor seria no haver de fer-ho, la veritat.

–¿Vostè ha patit assetjament? 

–[Amb l’aspecte seriós] No, no. La veritat és que jo no he patit mai cap cas d’assetjament.

–Ha retuitejat un article d’Isabel Coixet en què la cineasta explica que tant de bo el moviment #MeToo no es quedi només en un hashtag.

–Exacte. Secundo tot el que diu de dalt a baix. I espero que de veritat ens comprometem totes.

 

–¿Satisfeta de la seva experiència a França?

–Sí. Me’n vaig anar per motius professionals. Parlo francès com a llengua materna, la meva meta era fer alguna pel·lícula en francès i tot just arribar l’any passat vaig rodar una cinta que s’estrenarà a finals d’aquest any.

–Molta gent la recorda encara per El Príncipe

–Quatre anys. Però això és una meravella i un regal. 

–¿Farà una altra sèrie?

–Doncs tenia la promesa de no fer una sèrie durant molt temps, però crec que acceptaré fer una cosa que m’han proposat. I no dic res més.

 –¿I alguna pel·lícula? 

–Doncs sí. Rodaré una pel·lícula aquest estiu. És una coproducció de Morena Films sinohispana. Hi treballaré amb Álex García.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

 –¿I tornarà a desfilar? 

–No. Ho vaig fer amb Andrés Sardà puntualment. I els meus dos amics dissenyadors, em refereixo a David Delfín i Azzedine Alaïa, ja han mort.