L'Ascensor, el bar que continua pujant als seus 50 anys

Ciutat Vella, el vedat cada vegada més privat dels turistes, encara conserva racons de resistència. És clar que hi van molts estrangers, és impossible resistir-se al seu encant i a les promeses de diversió i benestar que vociferen les guies als cinc continents, però el bar L’Ascensor és com un poblet gal que continua escapant a la romanització. El veterà local del carrer de Bellafila, a l’esquena de l’edifici de l’Ajuntament, va celebrar aquest dijous el seu 50è aniversari amb una festa dels seus parroquians, que són molts. És freqüent veure-hi periodistes, músics, filòsofs, psiquiatres, polítics de les veïnes institucions i altres experts en l’observació i anàlisi de la condició humana.

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

El canvi radical d'Antonio Orozco després de pesar 127 quilos: "El meu metge em va dir que em podien passar cinc coses"

Àngel Juez, el propietari del bar des de fa 40 anys, amb prou feines donava l’abast per atendre els variats grupets de convidats que es van formar tant al carrer com una vegada traspassades les mítiques i modernistes portes corredisses que donen accés a un local amb molta història.

La definició definitiva

L’Ascensor, com altres revolucions, va néixer a la primavera del 1968, als baixos d’una finca del segle XV i amb un altre nom: Pierrot. El primer que el va obrir va ser Jordi Tarradellas, un nebot del president llavors exiliat, i després d’alguns vaivens fa ja quatre dècades que qui puja i baixa la persiana és Àngel Juez, l’home que enuncia, amb més autoritat que ningú, la definició definitiva de L’Ascensor: "Un dels bars amb més solera de Barcelona, per a totes les edats i per a tots els públics." Que en puguem complir 50 més.