Belén Rueda: «Endinsar-te en els teus fantasmes té els seus perills»

Belén Rueda (Madrid, 1965) passa un formidable moment artístic. És una de les reines indiscutibles de la taquilla i en els últims mesos ha estrenat la comèdia negra d’Álex de la Iglesia  ‘Perfectos desconocidos’ i ‘El cuaderno de Sara’, un intens drama social i humà que la va portar al continent africà. Ara torna al gènere de terror després de grans èxits com ‘L’orfenat’ o ‘Els ulls de la Júlia’ amb ‘No dormiràs’, pel·lícula de l’uruguaià Gustavo Hernández en la qual interpreta l’Alma, una guru del teatre experimental, maquiavèl·lica i manipuladora, que portarà els seus actors al límit sense importar-li les conseqüències per tal d’aconseguir els seus propòsits. 

–La pel·lícula parla sobre l’insomni. ¿Vostè dorm bé?

–Hi va haver un moment, quan els meus nens eren petits, que vaig pensar que no tornaria a dormir mai més. I acabes acceptant-ho, és així i ja està. I com que tens tanta son estàs enfadada amb el món i qualsevol cosa t’emprenya. Vius en una eterna nebulosa, el teu cos està en funcionament i el teu cervell et demana que paris. I com que no pots, segueixes endavant com un zombi.

– A ‘No dormiràs’ interpreta un personatge molt pervers...

–És un personatge molt fosc i és cert que em va costar moltíssim introduir-me dins d’aquest personatge. Venia de rodar ‘El cuaderno de Sara’, que havia sigut un viatge molt intens i tenia el guió a sobre de la taula temptant-me tota l’estona. Però no m’hi atrevia. Llavors una amiga em va portar a veure un documental sobre Angélica Liddell i tot em va quadrar, vaig veure allà l’Alma, en el seu intent de treballar les emocions a partir del dolor, de la ràbia i la ira. Diu que sense sofriment no hi ha creació, quina bogeria, ¿no?

–¿Se li ha quedat alguna vegada enquistat a dins algun dels seus papers?

–S’ha d’anar amb compte, perquè treballes amb material molt sensible, les teves pròpies emocions. Quan et passes de la ratlla saps que te n’has de desprendre perquè si no et remou molt per dins. Si no saps tancar una porta, et pots quedar tarada. Jo tinc una actitud vital molt positiva, però endinsar-se’t en els teus fantasmes individuals té els seus perills.

–¿Quin personatge li ha costat més entendre al llarg de la seva carrera?

–El que vaig interpretar a ‘No tengas miedo’, de Montxo Armendáriz, en què em convertia en una mare que sabia que la seva filla estava patint abusos per part del seu pare i ella mirava cap a un altre costat. No ho podia entendre, em regirava per dins.

–¿Creu que les últimes reivindicacions feministes estan contribuint al fet que la dona sigui capaç de denunciar sense por?

–Les dones han alçat la veu durant tota la història. Però jo crec que per fi aquest fenomen no quedarà com una cosa aïllada, sinó que és aquí per quedar-s’hi. L’important és que ens hem unit totes perquè estem fartes de la situació de la dona en la nostra societat.

–Des que es va desencadenar l’escàndol Weinstein, a Espanya sempre ha flotat el dubte en l’ambient de si podríem tenir un equivalent en la nostra indústria.

–Jo crec que ningú no té tant poder aquí com el que tenia aquest senyor a Hollywood. A més, comptava amb una xarxa molt organitzada, amb extorsions, amenaces de mort... Potser no es tracta de buscar un Harvey Weinstein espanyol, però sí de denunciar les coses que passen a menor escala. Que haver-n’hi, n’hi ha. L’important és que quan això passi, totes ens unim perquè aquesta persona no se senti desprotegida, que hi hagi una veritable força comuna en la seva defensa.

–L’any passat es va generar polèmica arran d’una entrevista sobre un comentari masclista que va patir durant la seva etapa televisiva...

–Es va treure tot de context i és una cosa que em molesta, perquè no ajuda gens en temes que són molt seriosos com la violència de gènere, l’assetjament o el maltractament. Desviar-lo cap a qüestions banals em sembla imprudent i poc professional. Jo he tingut molta sort, mai no m’ha passat res, però no per això estic menys sensibilitzada a allò que pot passar al meu voltant.

–El seu personatge d’Alma és una autèntica manipuladora, ¿també ho són els mitjans de comunicació?

–Tot dirigent sap que té el poder si controla els mitjans de comunicació, perquè explicarà el que vulgui i com vulgui. Afortunadament la independència informativa garanteix que es denunciïn també les coses des del costat oposat.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Multimèdia | 25 anys sense Lady Di, la princesa que continua fascinant el poble

–¿Com creu que es troba ara el panorama polític?

–L’altre dia vaig veure una pel·lícula en què no passava res. I em vaig quedar fins al final esperant que passés alguna cosa. I no va passar. Jo crec que hem estat així molt temps. I per fi ha passat alguna cosa. Però ara no serveix només amb això, s’han de prendre decisions reals en moltes coses.